Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

L'edificació s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un pòrtic obert a la ciutat anticipa la porta de l'edifici i filtra la relació entre l'espai públic i el pati veïnal que actua com a petita plaça per a la comunitat. En lloc d'entrar directament i independentment des de la façana exterior a cada vestíbul de l'edifici, els quatre nuclis de comunicació vertical se situen a les quatre cantonades del pati, de manera que tots els veïns conflueixen i es troben al pati-plaça, conformant un espai segur des de la perspectiva de gènere. S'accedeix als habitatges a través del nucli i les terrasses privades que conformen la corona exterior que dóna al pati. L'edifici s'organitza en una matriu d'habitacions comunicants de 114 espais per planta, de dimensions semblants, que eliminen passadissos tant privats com comunitaris per obtenir el màxim aprofitament de la planta. Els espais servidors es disposen a l'anell central mentre la resta d'habitacions d'ús i mida indiferenciada, d'uns 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d'habitar. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l'enfilade d'espais interconnectats per grans obertures, permeables a l'aire, la mirada i el pas. Els 85 habitatges es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s'articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació. Els habitatges consten d'entre cinc, sis o set mòduls, segons siguin de dues o tres habitacions. La cuina oberta i inclusiva se situa a l'habitació central, actuant com a peça distribuïdora que substitueix els passadissos, alhora que permet visibilitzar el treball domèstic i evitar rols de gènere. La dimensió de les habitacions, a més d'oferir una flexibilitat basada en l'ambigüitat d'ús i la indeterminació funcional, permet una òptima crugia estructural per a l'estructura de fusta. Com que es tracta d'habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s'ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m² de superfície construïda.

Autor: Peris+Toral Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. 85 Habitatges Socials a Cornellà

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    85 Habitatges Socials a Cornellà

    L'edificació s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un pòrtic obert a la ciutat anticipa la porta de l'edifici i filtra la relació entre l'espai públic i el pati veïnal que actua com a petita plaça per a la comunitat. En lloc d'entrar directament i independentment des de la façana exterior a cada vestíbul de l'edifici, els quatre nuclis de comunicació vertical se situen a les quatre cantonades del pati, de manera que tots els veïns conflueixen i es troben al pati-plaça, conformant un espai segur des de la perspectiva de gènere. S'accedeix als habitatges a través del nucli i les terrasses privades que conformen la corona exterior que dóna al pati. L'edifici s'organitza en una matriu d'habitacions comunicants de 114 espais per planta, de dimensions semblants, que eliminen passadissos tant privats com comunitaris per obtenir el màxim aprofitament de la planta. Els espais servidors es disposen a l'anell central mentre la resta d'habitacions d'ús i mida indiferenciada, d'uns 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d'habitar. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l'enfilade d'espais interconnectats per grans obertures, permeables a l'aire, la mirada i el pas. Els 85 habitatges es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s'articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació. Els habitatges consten d'entre cinc, sis o set mòduls, segons siguin de dues o tres habitacions. La cuina oberta i inclusiva se situa a l'habitació central, actuant com a peça distribuïdora que substitueix els passadissos, alhora que permet visibilitzar el treball domèstic i evitar rols de gènere. La dimensió de les habitacions, a més d'oferir una flexibilitat basada en l'ambigüitat d'ús i la indeterminació funcional, permet una òptima crugia estructural per a l'estructura de fusta. Com que es tracta d'habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s'ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m² de superfície construïda.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    85 Habitatges Socials a Cornellà

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

Audiovisual

  • Finalista Arquitectura Premis FAD 2021-Habitatges socials a Cornellà

    0:45

    Finalista Arquitectura Premis FAD 2021-Habitatges socials a Cornellà