Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

José Toral es titula a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 2003. El 2005 funda a Barcelona, juntament amb Marta Peris, l’estudi peris+toral.arquitectes, la obra construïda del qual es concentra en l’àmbit de l’habitatge públic col·lectiu i l’espai urbà.

En l’àmbit docent, José Toral exerceix com a professor de Projectes a l’Escola d’Arquitectura Superior de Barcelona, en el curs de Taller Temàtic “Projecte urbà i Espai públic”, i ha exercit també com a professor de l’escola de disseny IED en el Màster “Interior design for comertial spaces” el 2014 i de la UIC en el Taller “Arquitectura de emergència x 10” el 2010.

Durant la seva trajectòria professional ha participat en diferents conferencies com la “East Coast/West Coast HABITAT” a Lisboa el 2016; “Construtect” a Madrid el 2016; “EGGA European General Galvanizrs Association” a Sevilla el 2016; “Premio FAD” al COAC de Tarragona el 2010 i “Concursos de vivienda del IBAVI” edifici d’habitatges a Son Servera, COAIB Palma de Mallorca el 2010, entre d’altres.

El seu treball ha sigut publicat a nombroses revistes nacionals i internacionals i ha sigut reconegut per diferents premis com Sortlisted EU MIES AWARD 2017, Premi EMPORIA d’arquitectura efímera 2017, Finalista ARCHITIZER AWARD 2017, Menció Premi CONSTRUMAT 2015, Premi 3ª MOSTRA D’ARQUITECTURA DEL MARESME 2011, Premi AJAC Joves Arquitectes 2010, Finalista Premi FAD 2009, Finalista Premi SALONI ARQUITECTURA 2009, Premi AJAC Joves Arquitectes 2004 i Premi DRAGADOS de PFC 2004, entre d’altres.

Obres (6)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (11)

  1. 36 Habitatges Socials per a Joves Can Caralleu

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    36 Habitatges Socials per a Joves Can Caralleu

    Es tracta d'un edifici de 36 habitatges de lloguer per joves, fruit de un concurs públic. El projecte s’organitza en dues peces que recolzen sobre un mateix basament i connectades mitjançant un mur que dóna unitat al conjunt al mateix temps que separa l’espai públic del privat. Gràcies a un mecanisme de petites reculades queda matisada la proximitat entre edificis i s’amplia el punt de major tensió del conjunt. Es buida volumetria amb l’eliminació de l’habitatge orientat a nord de l’ultima planta i amb la creació de porxos d’accés a la planta baixa. La planta tipus agrupa quatre habitatges per replà de 40m2 de superfície cadascuna. Tots els habitatges gaudeixen de doble orientació i ventilació creuada. La casa s'organitza a partir d’un nucli central que aglutina els espais servidors, amb això es provoca una doble circulació que permet percebre l’espai com a il·limitat de manera que no es torna mai enrere. Habitació i sala d’estar es llegeixen com un espai continu i flexible.
  2. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d’Ús Residencial de Promoció Pública
    36 Habitatges Socials per a Joves Can Caralleu

  3. Punt d'Informació Turística Provisonal a la Plaça de les Glòries

    Peris+Toral Arquitectes, Izaskun González, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Punt d'Informació Turística Provisonal a la Plaça de les Glòries

    L’edifici temporal forma part de la urbanització provisional de la plaça de les Glòries. Es tracta d’un umbracle per als vianants, el seu programa és un espai d’informació, una zona d’exposició i un punt de lloguer de bicicletes. La condició efímera de l’edifici provisional, desmuntable i reutilitzable, determina l’elecció del sistema estructural: una bastida capaç de minimitzar la seva petjada en el territori i una materialitat d’acord amb el context de les obres. La peça lineal consta d’una triple envolvent: una pell impermeable i translúcida de policarbonat, una malla d’ombreig i una malla metàl·lica de protecció. La superposició de les tres difumina el contorn de l’edifici-passatge per fondre amb l’entorn, en ser permeable al pas, a la mirada i a l’aire. De dia, segons la posició del sol, les transparències, les ombres i els reflexos aconsegueixen tant des de d’interior com des de l’exterior una percepció canviant de l’edifici.
  4. Reurbanització dels Espais Verds dels Carrers Verdi i Mònaco

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Reurbanització dels Espais Verds dels Carrers Verdi i Mònaco

    A escala interurbana, el projecte busca potenciar la continuïtat de l’eix verd que uneix diferents parcs i places. A escala local, l’objectiu és articular els recorreguts que conflueixen en el lloc i crear una àrea de jocs infantils.La proposta connecta els passos de vianants preexistents, buscant el recorregut més curt amb el desenvolupament suficient per aconseguir pendents practicables sense barreres arquitectòniques.Es modifica la topografia per generar dues dunes de gespa, entapissades i arbustives que aïllen del tràfic i una suau depressió que acota els jocs infantils. El salt topogràfic s’aprofita com a banc i elimina les tanques que segreguen als nens dels adults, sense renunciar a la sensació de protecció. La duna de cautxú groc i el banc converteixen la topografia en joc i suggereixen al nen un límit d’acció.Els jocs són col·lectius per potenciar la participació davant al joc individual, i transparents per facilitar a l’adult el control visual a distància.
  5. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans
    Reurbanització dels Espais Verds dels Carrers Verdi i Mònaco

  6. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o Permanents
    Punt d'Informació Turística Provisonal a la Plaça de les Glòries

  7. Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    El projecte té com a qüestió prioritària fer compatible el funcionament diferenciat dels espais de l’edifici i el seu encaix en la particular volumetria urbana del entorn. En una visió àmplia del territori, la pertinència de la parcel·la al 22@ imposa la construcció d’un edifici per la Barcelona del segle XXI, en una zona de la ciutat que canvia la volumetria tradicional de l’Eixample. En una visió més pròxima, l’edifici formarà part d’una mansana en la què s’imposa el protagonisme formal de la torre Agbar i la presència de dos edificacions més, els volums dels quals, com en la mansana veïna, no donen continuïtat a la façana de la Diagonal i es presenten com edificis aïllats orientats en el eix mar-muntanya. Des del punt de vista funcional, l’edifici ha d’assumir la complexitat programàtica, a través d’un edifici unitari i donar cabuda a tres entitats de diferent consideració (CAP, centre social i habitatges protegits), on el caràcter públic o privat són qüestions a tenir en compte. Proposem un edifici unitari, barreja de diferents volums. Un sòcol de dues alçades recolzat en els carrers Ciutat de Granada i Bolívia, conté les dependències destinades a CAP i Casal de barri i al mateix temps sostindrà els tres volums destinats a habitatges. La seva distribució en forma de ventall és fonamental per a resoldre l'assolellament dels habitatges i per a entendre i completar la parcel·la. És així com el nou edifici, tot i la seva menor dimensió, no tan sols és capaç de "reequilibrar" el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la, sinó que, a través de la seqüència de buits i plens, aconsegueix establir un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna. L’ordre de la façana continua desapareix i s’imposa un "nou ordre" volumètric, permeable entre el carrer i l’interior d’illa.
  8. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

  9. 54 Habitatges Socials al Bon Pastor

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    54 Habitatges Socials al Bon Pastor

    El bloc consta de cinc unitats d'agregació, quatre de les quals són de dos habitatges per replà passants. La cinquena unitat d'agregació de la testera està formada per tres habitatges per planta, per orientar les sales a sud i conformar una façana, en lloc d'un tester. L'habitatge passant orienta la zona de dia a les vistes del Besòs i al parc adjacent previst, mentre que les habitacions s'orienten a un carrer de caràcter més domèstic pertanyent a la nova ordenació del Bon Pastor. La disposició del nucli de bany al centre de la planta permet articular al seu voltant circulacions que no només permeten que la casa sembli més gran, ja que es tracta de circuits infinits, sinó que permet camins alternatius. Així es pot arribar a la cuina sense travessar la sala. La peça central exempta permet una certa permeabilitat de la planta, tant a l'aire de la ventilació creuada com a la mirada, de manera que la zona de nit i de dia estan més interrelacionades amb llargues visuals que travessen la casa de façana a façana. Aquesta mateixa posició central permet simetritzar la tipologia a la planta baixa de manera que les sales d'estar s'orienten, cercant intimitat, cap als patis que el planejament disposa a la façana oest. Els bucles de doble circulació no només s'activen al voltant del bany sinó també a través de les habitacions. Una terrassa passant que comparteixen les tres habitacions allarga el passeig per la casa i minimitza els espais estancs. L'ús de l'obra vista, com a materialitat determinada pel planejament, suposa una oportunitat per introduir gelosies que permeten texturar el sòcol de l'edifici i ventilar de manera natural l'aparcament i les escales. A la planta baixa, una càmera desdobla el mur de tancament dels patis i la façana de les habitacions, on s'alterna amb una terrassa que permet no només la ventilació natural del pàrquing, sinó que genera una distància d'intimitat, a mode de filtre, entre el carrer i la casa. El sistema de balcons metàl·lics ofereix una estructura suport capaç d'incorporar malles metàl·liques que possibilitin el creixement de la vegetació com a filtre solar, tendals i tèxtils.
  10. 85 Habitatges Socials a Cornellà

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    85 Habitatges Socials a Cornellà

    L'edificació s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un pòrtic obert a la ciutat anticipa la porta de l'edifici i filtra la relació entre l'espai públic i el pati veïnal que actua com a petita plaça per a la comunitat. En lloc d'entrar directament i independentment des de la façana exterior a cada vestíbul de l'edifici, els quatre nuclis de comunicació vertical se situen a les quatre cantonades del pati, de manera que tots els veïns conflueixen i es troben al pati-plaça, conformant un espai segur des de la perspectiva de gènere. S'accedeix als habitatges a través del nucli i les terrasses privades que conformen la corona exterior que dóna al pati. L'edifici s'organitza en una matriu d'habitacions comunicants de 114 espais per planta, de dimensions semblants, que eliminen passadissos tant privats com comunitaris per obtenir el màxim aprofitament de la planta. Els espais servidors es disposen a l'anell central mentre la resta d'habitacions d'ús i mida indiferenciada, d'uns 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d'habitar. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l'enfilade d'espais interconnectats per grans obertures, permeables a l'aire, la mirada i el pas. Els 85 habitatges es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s'articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació. Els habitatges consten d'entre cinc, sis o set mòduls, segons siguin de dues o tres habitacions. La cuina oberta i inclusiva se situa a l'habitació central, actuant com a peça distribuïdora que substitueix els passadissos, alhora que permet visibilitzar el treball domèstic i evitar rols de gènere. La dimensió de les habitacions, a més d'oferir una flexibilitat basada en l'ambigüitat d'ús i la indeterminació funcional, permet una òptima crugia estructural per a l'estructura de fusta. Com que es tracta d'habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s'ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m² de superfície construïda.
  11. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Arquitectura
    85 Habitatges Socials a Cornellà

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.