L’edifici temporal forma part de la urbanització provisional de la plaça de les Glòries. Es tracta d’un umbracle per als vianants, el seu programa és un espai d’informació, una zona d’exposició i un punt de lloguer de bicicletes. La condició efímera de l’edifici provisional, desmuntable i reutilitzable, determina l’elecció del sistema estructural: una bastida capaç de minimitzar la seva petjada en el territori i una materialitat d’acord amb el context de les obres. La peça lineal consta d’una triple envolvent: una pell impermeable i translúcida de policarbonat, una malla d’ombreig i una malla metàl·lica de protecció. La superposició de les tres difumina el contorn de l’edifici-passatge per fondre amb l’entorn, en ser permeable al pas, a la mirada i a l’aire. De dia, segons la posició del sol, les transparències, les ombres i els reflexos aconsegueixen tant des de d’interior com des de l’exterior una percepció canviant de l’edifici.

A escala interurbana, el projecte busca potenciar la continuïtat de l’eix verd que uneix diferents parcs i places. A escala local, l’objectiu és articular els recorreguts que conflueixen en el lloc i crear una àrea de jocs infantils.La proposta connecta els passos de vianants preexistents, buscant el recorregut més curt amb el desenvolupament suficient per aconseguir pendents practicables sense barreres arquitectòniques.Es modifica la topografia per generar dues dunes de gespa, entapissades i arbustives que aïllen del tràfic i una suau depressió que acota els jocs infantils. El salt topogràfic s’aprofita com a banc i elimina les tanques que segreguen als nens dels adults, sense renunciar a la sensació de protecció. La duna de cautxú groc i el banc converteixen la topografia en joc i suggereixen al nen un límit d’acció.Els jocs són col·lectius per potenciar la participació davant al joc individual, i transparents per facilitar a l’adult el control visual a distància.

El projecte té com a qüestió prioritària fer compatible el funcionament diferenciat dels espais de l’edifici i el seu encaix en la particular volumetria urbana del entorn. En una visió àmplia del territori, la pertinència de la parcel·la al 22@ imposa la construcció d’un edifici per la Barcelona del segle XXI, en una zona de la ciutat que canvia la volumetria tradicional de l’Eixample. En una visió més pròxima, l’edifici formarà part d’una mansana en la què s’imposa el protagonisme formal de la torre Agbar i la presència de dos edificacions més, els volums dels quals, com en la mansana veïna, no donen continuïtat a la façana de la Diagonal i es presenten com edificis aïllats orientats en el eix mar-muntanya. Des del punt de vista funcional, l’edifici ha d’assumir la complexitat programàtica, a través d’un edifici unitari i donar cabuda a tres entitats de diferent consideració (CAP, centre social i habitatges protegits), on el caràcter públic o privat són qüestions a tenir en compte. Proposem un edifici unitari, barreja de diferents volums. Un sòcol de dues alçades recolzat en els carrers Ciutat de Granada i Bolívia, conté les dependències destinades a CAP i Casal de barri i al mateix temps sostindrà els tres volums destinats a habitatges. La seva distribució en forma de ventall és fonamental per a resoldre l'assolellament dels habitatges i per a entendre i completar la parcel·la. És així com el nou edifici, tot i la seva menor dimensió, no tan sols és capaç de "reequilibrar" el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la, sinó que, a través de la seqüència de buits i plens, aconsegueix establir un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna. L’ordre de la façana continua desapareix i s’imposa un "nou ordre" volumètric, permeable entre el carrer i l’interior d’illa.

El bloc consta de cinc unitats d'agregació, quatre de les quals són de dos habitatges per replà passants. La cinquena unitat d'agregació de la testera està formada per tres habitatges per planta, per orientar les sales a sud i conformar una façana, en lloc d'un tester. L'habitatge passant orienta la zona de dia a les vistes del Besòs i al parc adjacent previst, mentre que les habitacions s'orienten a un carrer de caràcter més domèstic pertanyent a la nova ordenació del Bon Pastor. La disposició del nucli de bany al centre de la planta permet articular al seu voltant circulacions que no només permeten que la casa sembli més gran, ja que es tracta de circuits infinits, sinó que permet camins alternatius. Així es pot arribar a la cuina sense travessar la sala. La peça central exempta permet una certa permeabilitat de la planta, tant a l'aire de la ventilació creuada com a la mirada, de manera que la zona de nit i de dia estan més interrelacionades amb llargues visuals que travessen la casa de façana a façana. Aquesta mateixa posició central permet simetritzar la tipologia a la planta baixa de manera que les sales d'estar s'orienten, cercant intimitat, cap als patis que el planejament disposa a la façana oest. Els bucles de doble circulació no només s'activen al voltant del bany sinó també a través de les habitacions. Una terrassa passant que comparteixen les tres habitacions allarga el passeig per la casa i minimitza els espais estancs. L'ús de l'obra vista, com a materialitat determinada pel planejament, suposa una oportunitat per introduir gelosies que permeten texturar el sòcol de l'edifici i ventilar de manera natural l'aparcament i les escales. A la planta baixa, una càmera desdobla el mur de tancament dels patis i la façana de les habitacions, on s'alterna amb una terrassa que permet no només la ventilació natural del pàrquing, sinó que genera una distància d'intimitat, a mode de filtre, entre el carrer i la casa. El sistema de balcons metàl·lics ofereix una estructura suport capaç d'incorporar malles metàl·liques que possibilitin el creixement de la vegetació com a filtre solar, tendals i tèxtils.

L'edificació s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un pòrtic obert a la ciutat anticipa la porta de l'edifici i filtra la relació entre l'espai públic i el pati veïnal que actua com a petita plaça per a la comunitat. En lloc d'entrar directament i independentment des de la façana exterior a cada vestíbul de l'edifici, els quatre nuclis de comunicació vertical se situen a les quatre cantonades del pati, de manera que tots els veïns conflueixen i es troben al pati-plaça, conformant un espai segur des de la perspectiva de gènere. S'accedeix als habitatges a través del nucli i les terrasses privades que conformen la corona exterior que dóna al pati. L'edifici s'organitza en una matriu d'habitacions comunicants de 114 espais per planta, de dimensions semblants, que eliminen passadissos tant privats com comunitaris per obtenir el màxim aprofitament de la planta. Els espais servidors es disposen a l'anell central mentre la resta d'habitacions d'ús i mida indiferenciada, d'uns 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d'habitar. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l'enfilade d'espais interconnectats per grans obertures, permeables a l'aire, la mirada i el pas. Els 85 habitatges es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s'articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació. Els habitatges consten d'entre cinc, sis o set mòduls, segons siguin de dues o tres habitacions. La cuina oberta i inclusiva se situa a l'habitació central, actuant com a peça distribuïdora que substitueix els passadissos, alhora que permet visibilitzar el treball domèstic i evitar rols de gènere. La dimensió de les habitacions, a més d'oferir una flexibilitat basada en l'ambigüitat d'ús i la indeterminació funcional, permet una òptima crugia estructural per a l'estructura de fusta. Com que es tracta d'habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s'ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m² de superfície construïda.