Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

  • Casa de Vidre

Memòria

La planta tipus acull tres habitatges per replà, si bé s’ha intentat col·locar el màxim de serveis comuns a la planta baixa, i es dóna un caràcter especial a les dues darreres plantes. Els habitatges de la planta cinquena disposen d’una terrassajardí a sobre, a la qual s’accedeix en vertical des del menjador. La darrera planta és ocupada per quatre estudis, també amb la seva pròpia terrassa-jardí. L’edifici és un motiu d’experimentació d’uns procediments constructius nous, que han de servir per donar el mínim gruix a la coberta plana, o permetre que les lloses dels trams d’escala siguin autoportants.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Este edificio está situado en un solar en esquina que no permite la ventilación por el interior de manzana. Linda con dos medianeras y cuenta con dos fachadas a la calle. El programa se desarrolla entres viviendas por rellano. La estructura es fundamental en la distribución de la planta: define una caja estructural con muros de carga que contiene las comunicaciones verticales, las zonas húmedas y los pasillos de las viviendas. Alrededor de esta caja se distribuyen las zonas de día y de noche de las tres viviendas, con el inconveniente de que, al no poderse abrir al interior de la manzana, es necesario ventilar algunos dormitorios con pequeños patios interiores. Las viviendas de la última planta disponen de una terraza jardín en la azotea, a la que se accede por una escalera situada en el comedor. En la última planta se ha construido un cuerpo retrasado de la fachada que contiene cuatro estudios, tres de ellos con terraza jardín. En la cubierta se han situado los lavaderos, uno para cada vivienda, además de otro, separado, para los enfermos, de acuerdo con el programa social del GATCPAC. El edificio es un volumen cúbico, estucado de color azul claro, con las ventanas enrasadas en el plano de fachada y los balcones enmarcados lateralmente por unas mamparas de rejilla metálica blanca. La planta baja actúa de zócalo y está revestida con rasilla vidriada de color verde, típica de la tradición constructiva catalana.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa