En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a manera de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements.
Construcció del 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment Portland. EL Clot del Moro fou iniciativa d'E. Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX. El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte valencià Guastavino i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrers Puig, sota la iniciativa d'E. Güell. La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del s. XX. A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador.
Eduard Ferrés i Puig, Lluís Homs i Moncusí
Guastavino Fireproof Construction Company, Eduard Ferrés i Puig, Rafael Guastavino Moreno, Isidoro Pedraza de la Pascua, Ewing Wallace
Conjunt Fàbrica Asland