Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El 1908 la família Fuster Fabra va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’un luxós edifici en que representés l’estatus social de la família en un punt estratègic del Passeig de Gràcia. Consol Fabra Puig ja havia comprat el 1905 els terrenys, un solar amb façana a tres carrers. Té un emplaçament urbanístic amb un gran impacte visual, com a final del Passeig de Gràcia en el seu punt de transició cap al carrer Gran de Gràcia. L' articulació entre les dues façanes es resol amb un cos cilíndric a mode de torre circular, que arrenca en voladís des de la primera planta. Aquest xamfrà estava rematat amb un gran pinacle ornamental de coronament que no es va arribar a construir. La pell de la façana es resol amb marbre blanc i pedra de Montjuïc. L’interior de l’edifici té una estructura resolta íntegrament en totes les plantes amb voltes de maó de pla. La llum natural arribava a tots els espais gràcies a dos grans patis interiors i al pati posterior que dóna a la quarta façana. S’han conservat molts pocs dels acabats originals dels espais interiors. A la planta baixa hi va funcionar durant molts anys el mític Cafè Vienès. L’edifici va mantenir el seu ús d’habitatge fins que el 1960 va ser adquirit per l’empresa Enher i el van convertir en oficines i l’antic Cafè Vienès de la planta baixa en sala d’exposicions. El 2000 l’empresa Hoteles Center va adquirir l’immoble i en va fer una gran rehabilitació per adequar-ho al seu ús actual, l’Hotel Casa Fuster.
El 1908 la família Fuster Fabra va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’un luxós edifici en que representés l’estatus social de la família en un punt estratègic del Passeig de Gràcia.
Consol Fabra Puig ja havia comprat el 1905 els terrenys, un solar amb façana a tres carrers. Té un emplaçament urbanístic amb un gran impacte visual, com a final del Passeig de Gràcia en el seu punt de transició cap al carrer Gran de Gràcia.
L' articulació entre les dues façanes es resol amb un cos cilíndric a mode de torre circular, que arrenca en voladís des de la primera planta. Aquest xamfrà estava rematat amb un gran pinacle ornamental de coronament que no es va arribar a construir.
La pell de la façana es resol amb marbre blanc i pedra de Montjuïc.
L’interior de l’edifici té una estructura resolta íntegrament en totes les plantes amb voltes de maó de pla.
La llum natural arribava a tots els espais gràcies a dos grans patis interiors i al pati posterior que dóna a la quarta façana.
S’han conservat molts pocs dels acabats originals dels espais interiors.
A la planta baixa hi va funcionar durant molts anys el mític Cafè Vienès.
L’edifici va mantenir el seu ús d’habitatge fins que el 1960 va ser adquirit per l’empresa Enher i el van convertir en oficines i l’antic Cafè Vienès de la planta baixa en sala d’exposicions.
El 2000 l’empresa Hoteles Center va adquirir l’immoble i en va fer una gran rehabilitació per adequar-ho al seu ús actual, l’Hotel Casa Fuster.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.