Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

  • Casa Iranzo

Memòria

El programa, molt ampli i generós, és interpretat en aquest cas a partir d’una voluntat de correspondència molt estricta entre cadascuna de les parts de la casa i la seva pròpia solució estructural i volumètrica, de manera que es força l’articulació entre els diferents cossos. El resultat és una combinació de volums i obertures que formen una sèrie de ritmes tensos on cap element es repeteix. Sostres revitalitza diverses pautes compositives provinents del moviment modern: la ubicació de la totalitat del programa a la planta primera fa referència a Le Corbusier, mentre que l’estricta equiparació ús-forma-estructura prové dels principis més rígids de la Bauhaus. Malgrat tot, el resultat no és un mer exercici d’historicisme: en interpretar idees i procediments, i no formes estereotipades, Sostres aconsegueix regenerar la vitalitat de la casa com a sistema complex d’estances, on el volum volat de la sala d’estar acaba jugant un paper predominant.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Vivienda unifamiliar aislada, situada en la urbanización Ciudad Diagonal, muy cerca de la Casa Moratiel. Se desarrolla en dos plantas y cuatro crujías que ayudan a zonificar el programa. La estructura de muros de carga es la que determina el desarrollo volumétrico del edificio, ya que permite generar retranqueos y establecer un juego con la profundidad de las fachadas por medio de la prolongación de los muros. La actuación más importante es la prolongación de la sala de estar, que, por disponerse en voladizo, precisa de dos pilares metálicos complementarios. Justo al lado de este volumen se encuentra la terraza del comedor, que aparece como un gran vaciado practicado en el volumen principal. Otro elemento que cabe destacar es la caja de vidrio que sirve de acceso y que se encuentra debajo del voladizo de la sala de estar. La composición de edificio es completamente cúbica, con ligeras pendientes en las cubiertas que se manifiestan en el perfil superior. El acabado es de gresite de color blanco, mientras que algunas de las carpinterías son negras y otras blancas. Siguiendo el mismo criterio que en las casas de Torredembarra, Sostres ha separado completamente los dos tipos de circulación, dejando el acceso peatonal por delante y el acceso rodado por detrás de la casa. Actualmente se ha modificado la valla perimetral que cierra la parcela, lo que dificulta la visión de la casa.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa