Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Memòria
Es tracta d’una interpretació personal del concepte d’habitatge llegat per Le Corbusier. Els habitatges s’organitzen en dos nivells, amb accessos independents. A totes dues plantes, un petit distribuïdor central dóna accés a totes les estances. A baix hi ha la sala d’estar, el menjador, la cuina, un dormitori i les zones de servei. A dalt hi ha la resta de dormitoris, a més d’una galeria que envolta la sala d’estar i va a morir al petit balcó de la cantonada. L’organització en habitatges dúplex queda reflectida a la façana, que altera l’escala convencional i proposa una imatge més dignificada de l’habitatge urbà.
El edificio ocupa una esquina en la zona alta de Barcelona, y está formado por un total de seis viviendas dúplex, con un espacio a doble altura en la sala de estar. La elección del dúplex, que era una novedosa solución tipológica en ese momento, permitía reducir la superficie de las zonas de paso de las viviendas. Dentro del edificio encontramos todo tipo de artefactos técnicos, como tubos de recogida de basuras, ascensores con doble cabina (ascensor y montacargas), montaplatos, etc., que expresan la tendencia maquinista del edificio. Gracias a las dimensiones holgadas de las viviendas, Sert pudo explorar con gran intensidad las posibilidades expresivas del lenguaje purista de Le Corbusier, hasta el punto de que este edificio se puede considerar como uno de los más significativos de su época. En la fachada que da a la calle Muntaner se expresa la distribución interior de los dúplex, a través de la alternancia de ventanas, terrazas y balcones; en cambio, en la fachada que da a la calle Párroco Ubach, los balcones se repiten de arriba abajo. Las dos primeras crujías que dan a la calle Muntaner son de estructura metálica, las demás, de muros de carga. Los cerramientos de estuco están pintados de color gris y verde pálido (verde Bauhaus), los tubos de acero son blancos, las ventanas metálicas, de color gris oscuro, y la parte baja del edificio está revestida con paneles de vidrio, pintados por su cara interior.
