Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Lluís Sert

Memòria

Arquitecte, urbanista, professor i teòric de l’arquitectura. Titulat el 1928. Fou un dels membres fundadors del GATCPAC. A causa de la Guerra Civil es traslladà als EUA, on desenvolupà gran part de la seva obra.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa López

    Josep Lluís Sert

    Casa López

    Es tracta d’una interpretació personal del concepte d’habitatge llegat per Le Corbusier. Els habitatges s’organitzen en dos nivells, amb accessos independents. A totes dues plantes, un petit distribuïdor central dóna accés a totes les estances. A baix hi ha la sala d’estar, el menjador, la cuina, un dormitori i les zones de servei. A dalt hi ha la resta de dormitoris, a més d’una galeria que envolta la sala d’estar i va a morir al petit balcó de la cantonada. L’organització en habitatges dúplex queda reflectida a la façana, que altera l’escala convencional i proposa una imatge més dignificada de l’habitatge urbà.
  2. Casa GaloBart

    Josep Lluís Sert

    Casa GaloBart

  3. Casa Bloc

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

    Casa Bloc

    Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades.
  4. Dispensari Antituberculós

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

    Dispensari Antituberculós

    L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.
  5. Escola Josep Maria Folch i Torres

    Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé

    La Generalitat Republicana fue muy sensible a la propuesta del GATCPAC de definir unos nuevos estándares que facilitaran la implantación masiva de escuelas en toda Cataluña y se empezaron a promover algunos prototipos que respondían a este objetivo. Éste es el caso del Grupo Escolar Folch i Torres, que se había planteado como un prototipo para las escuelas de educación infantil: estaba concebido a partir de un módulo funcional y repetible que permitía dimensionar y ampliar las escuelas en función del número de estudiantes. Este grupo estaba formado por dos módulos (dos escuelas) que, previendo una posible ampliación, se construyeron en un extremo del solar, dejando los laterales ciegos para la futura conexión. En los años cincuenta se hizo una ampliación en la fachada oeste, sin respetar el sistema originario de módulos idénticos. El GATCPAC promovía una serie de conceptos arquitectónicos que debían tenerse en cuenta al construir una escuela: espacio y mobiliario proporcionados a las dimensiones del niño, buena orientación y fácil conexión de las aulas con el exterior, buena ventilación y máxima iluminación. Con estas premisas se construyeron las escuelas de Palau.
  6. Joieria Roca

    Josep Lluís Sert

    Joieria Roca

    Durante los años 30, Barcelona estaba llevando a cabo un proceso de internacionalización de la cultura catalana y el Passeig de Gràcia se estaba convirtiendo en el paseo más elegante y prestigioso del momento. Rogeli Roca, que era un joyero que estaba muy interesado en el diseño contemporáneo y en los movimientos de vanguardia, decidió trasladar la joyería familiar que estaba situada en Las Ramblas, delante del Liceo, y llevarla a la esquina de Passeig de Gràcia con la Gran Via. Era amigo de Sert y le encargó el proyecto. Éste es un buen ejemplo de cómo intervenir con valentía en un edificio existente, aunque la normativa actual no permitiría plantear una actuación de este tipo a causa de la protección del Eixample. La propuesta de Sert es radical y consecuente con las posibilidades que ofrece la estructura metálica del edificio, que permanecía oculta bajo las fachadas neoclásicas del Eixample. La nueva fachada se libera completamente de las restricciones de los muros de carga y se plantea como un cerramiento ligero. Una piel traslúcida, ejecutada con materiales pulidos y reflectantes, que contrasta radicalmente con la textura mate y la opacidad del revoco. Esta fachada causó mucha polémica en la sociedad del momento.
  7. Cases de Cap de Setmana

    Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé

    Cases de Cap de Setmana

  8. Grup Escolar Els Convents

    Josep Lluís Sert

    En 1935, Sert proyectó dos edificios escolares para el Ayuntamiento de Martorell: el grupo escolar Montserrat, en el barrio de Can Carreres, y el grupo escolar Els Convents, en el huerto del antiguo Convento de los Capuchinos. El grupo Els Convents tiene una planta en L que deja el patio de juegos orientado a sur, contra la montaña. Está formada por tres módulos (tres escuelas) unidos por un pasillo en L que pasa de un lado al otro del edificio, según la orientación. El volumen tiene dos plantas y se apoya sobre un gran muro de piedra que sirve de contención. Sert defendía el hormigón armado como material básico de construcción para cumplir las exigencias que imponía la funcionalidad, negando la aplicación gratuita de elementos ornamentales. A finales de los años sesenta la construcción de la autopista A-7 perjudicó una parte importante de los espacios abiertos del grupo Els Convents y se realizaron algunas modificaciones posteriores en el lado sur del edificio. También se derribó la casa del conserje, obra de Sert. Son uno de los pocos ejemplos que quedan de las construcciones escolares de Sert, lo que les da una especial importancia y hace imprescindible su recuperación.
  9. Preventori Escola del Segell Pro-Infància Can Xifré

    Josep Lluís Sert

    Esta escuela se construyó como anexo al antiguo hospital Can Xifré, para los niños con tuberculosis, pero nunca llegó a funcionar a causa de la Guerra Civil. Actualmente es la sede del Centro de Documentación y Estudios Salvador Espriu. El edificio está formado por dos módulos educativos, separados por una crujía de acceso, con distribuidor y servicios. Cinco crujías en total. Cada una está cubierta por una bóveda catalana que ya no se apoya sobre muros portantes, sino sobre jácenas, lo que aumenta la amplitud del espacio. Es un edificio blanco, de volumetría abstracta y contundente, propia de los CIAM, que se apoya sobre un basamento de piedra. Las aulas dan a una terraza orientada a sur, que sirve para dar clases al aire libre y está protegida por una losa de hormigón que sigue la estética del maquinismo, como el ala de un avión. El encargo fue realizado por el Sello proinfancia, una organización creada durante la Segunda República, en 1933, que tenía la misión de recaudar dinero para la construcción y mantenimiento de edificios dedicados a la prevención de la tuberculosis. El dinero que se recaudaba provenía de la venta de sellos en Navidad.
  10. Pavelló de la República per a l'Exposició Internacional de París de 1937

    Luis Lacasa Navarro, Josep Lluís Sert

    Pavelló de la República per a l'Exposició Internacional de París de 1937

  11. Les Escales Park

    Manuel Anglada i Bayés, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert

    Les Escales Park

    El projecte es va fer en dues fases, ja que va ser necessari prescindir d’uns blocs projectats inicialment i compensar l’edificabilitat disponible en un terreny de dimensions més reduïdes. El conjunt és format per l’agregació d’una unitat repetida que conté dos habitatges dúplex. Cada unitat té dues parets cegues a banda i banda que permeten l’agregació amb la unitat veïna. A les façanes assolellades s’hi col·loca la sala d’estar, disposada en L i amb una gran terrassa coberta al davant. A les façanes al nord hi ha les cuines, els menjadors i les galeries de servei. S’accedeix a la planta dels dormitoris a través d’una escala situada a la paret lateral, acompanyada en alguns casos per un buit sobre la sala d’estar. La combinació de la simetria amb la serialitat o el sistema d’agregació d’unitats reflecteixen una interpretació dels conceptes del racionalisme que és pròpia de la dècada dels seixanta.
  12. Fundació Joan Miró

    Josep Lluís Sert

    Fundació Joan Miró

    És l’exponent més significatiu del treball de Sert a Barcelona durant la seva etapa americana. L’espai museístic és concebut com un recorregut circular entorn d’un pati que encadena diversos espais de dimensions no gaire grans, i amb una discriminació clara de les seves funcions. El recorregut es plega sobre ell mateix en cerca de la dimensió més llarga, i invita el visitant a la lentitud o a la quietud en la contemplació de les obres. La il·luminació específica de cada àmbit combina la llum zenital, repartida i matisada, i la llum provinent dels tancaments vidrats, que ofereixen un cert contacte visual amb el jardí dels voltants. A més del pati central, dos patis més, al nord i a l’est, relacionen l’espai de la Fundació amb la visió panoràmica de la ciutat. La coberta també és entesa com a espai d’exposicions. Tot el sistema murari és format per pantalles de formigó que deixen a la vista les juntes entre els reforços portants i els tancaments, que són prefabricats. Es tracta d’una concepció de l’espai museístic que posa tota la cura en la relació entre un cert tipus d’obres i l’entorn arquitectònic, una síntesi entre art i arquitectura que va ser una de les fites més perseguides per tota una generació d’arquitectes moderns.
  13. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Fundació Joan Miró

    Josep Lluís Sert

  14. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Les Escales Park

    Manuel Anglada i Bayés, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert

  15. Àrea de Servei La Jonquera

    Jaume Freixa i Janàriz, Josep Lluís Sert

Arxiu

  • Perspectiva del Dispensari Antituberculós.

    Dibuix

    Perspectiva del Dispensari Antituberculós.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Societats