Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2023Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2023 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Aquest edifici d´habitatges en un xamfrà de l´Eixample de Barcelona presenta un alçat que alterna franges de buits i plens amb gran simplicitat compositiva. Les tres façanes que conformen el xamfrà estan unificades per balcons correguts, amb els ampits estucats de color beix i rematats amb un passamans de tub d'acer. El pla de façana és de color granat per augmentar el contrast i reforçar la profunditat del balcó. És interessant la manera com s'avancen les finestres dels menjadors i queden integrades als balcons, aconseguint un contrapunt vertical gairebé imperceptible. La composició del volum mostra referències clares a l'edifici d'oficines de formigó de Mies van der Rohe, però adaptat a un d'habitatges. La distribució de la planta és completament funcional. Compta amb tres habitatges per replà, dos dels quals donen al xamfrà, mentre que la tercera presenta façana a un passatge lateral existent. Aquest passatge permet que la majoria de les habitacions de l'edifici puguin ventilar-se a l'exterior. Les zones humides estan agrupades formant nuclis de servei que ventilen a patis interiors: mereix especial atenció el nucli central, compartit pels dos habitatges simètrics del xamfrà. A causa de la formació noucentista, Duran i Reynals canviava d'estil amb gran facilitat. Podia fer un edifici neoclàssic i un altre de racionalista simultàniament, en funció de l'encàrrec. En aquest cas, va optar per l'estil racionalista davant de la insistència del marit de la clienta.
Autor: Xavier Llobet i Ribeiro
Font: DOCOMOMO Ibérico
Edifici situat en el xamfrà del carrer Còrsega amb Roger de Llúria, a la Dreta de l'Eixample. La façana principal adopta la forma aixamfranada de les illes de l'Eixample, tenint dos trams curts a cada carrer i un tram central més ample al xamfrà. En el carrer Roger de Llúria s'obre un passatge, que porten als jardins de Carmen Vianda a l'interior de l'illa, on es troba la façana lateral mentre que en el carrer Còrsega la casa fa mitgera amb l'edifici del costat.
Consta de planta baixa, sis pisos i un àtic que queda enretirat del pla de la façana i no es visible des del carrer. La façana està marcada per grans línies horitzontals que es corresponen al mur de les terrasses d'obra, pintades de color crema, i el mur interior de les terrasses de color granat amb les persianes marrons. Aquesta combinació de colors crea un joc cromàtic que dona plasticitat a la façana. aquesta horitzontalitat només es trenca a les cantonades on unes columnes llises marquen les arestes del xamfrà.
Destaca la funcionalitat de la planta amb tres habitatges per nivell. Aquest edifici és una de les icones del Racionalisme català per ser un dels primers en adaptar-se al criteris del GATCPAC pel seu funcionalisme.
Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)