Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Este edificio de viviendas en un chaflán del Eixample de Barcelona presenta un alzado que alterna franjas de vacíos y llenos con gran simplicidad compositiva. Las tres fachadas que conforman el chaflán están unificadas por balcones corridos, con los antepechos estucados de color beige y rematados con un pasamanos de tubo de acero. El plano de fachada es de color granate para aumentar el contraste y reforzar la profundidad del balcón. Es interesante la manera como se adelantan las ventanas de los comedores y quedan integradas en los balcones, consiguiendo un contrapunto vertical casi imperceptible. La composición del volumen muestra claras referencias al edificio de oficinas de hormigón de Mies van der Rohe, pero adaptado a uno de viviendas. La distribución de la planta es completamente funcional. Cuenta con tres viviendas por rellano, dos de las cuales dan al chaflán, mientras que la tercera presenta fachada a un pasaje lateral existente. Este pasaje permite que la mayor parte de las habitaciones del edificio puedan ventilar al exterior. Las zonas húmedas están agrupadas formando núcleos de servicio que ventilan a patios interiores: merece especial atención el núcleo central, compartido por las dos viviendas simétricas del chaflán. Debido a su formación noucentista, Duran i Reynals cambiaba de estilo con gran facilidad. Podía hacer un edificio neoclásico y otro racionalista simultáneamente, en función del encargo. En este caso, optó por el estilo racionalista ante la insistencia del marido de la clienta.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Edifici situat en el xamfrà del carrer Còrsega amb Roger de Llúria, a la Dreta de l'Eixample. La façana principal adopta la forma aixamfranada de les illes de l'Eixample, tenint dos trams curts a cada carrer i un tram central més ample al xamfrà. En el carrer Roger de Llúria s'obre un passatge, que porten als jardins de Carmen Vianda a l'interior de l'illa, on es troba la façana lateral mentre que en el carrer Còrsega la casa fa mitgera amb l'edifici del costat. Consta de planta baixa, sis pisos i un àtic que queda enretirat del pla de la façana i no es visible des del carrer. La façana està marcada per grans línies horitzontals que es corresponen al mur de les terrasses d'obra, pintades de color crema, i el mur interior de les terrasses de color granat amb les persianes marrons. Aquesta combinació de colors crea un joc cromàtic que dona plasticitat a la façana. aquesta horitzontalitat només es trenca a les cantonades on unes columnes llises marquen les arestes del xamfrà. Destaca la funcionalitat de la planta amb tres habitatges per nivell. Aquest edifici és una de les icones del Racionalisme català per ser un dels primers en adaptar-se al criteris del GATCPAC pel seu funcionalisme.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació