Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1926, va ser deixeble de Francesc Galí. Soci del GATCPAC. Algunes de les obres són: el vestíbul de l’Estació de França, el Palau de les Arts Gràfiques per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 en col·laboració amb Pelai Martínez, la Casa Espona (1935), la Casa Cardenal (1940), va acabar l’Església de Montserrat de Barcelona; a la Garriga va construir la casa Pérez (1928) i la Casa Blanca Mitjà (1942)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Nou Monestir Benedictí de la Mare de Déu de Montserrat

    Raimon Duran i Reynals, Nicolau Maria Rubió Tudurí

  2. Estació de França

    Pedro de Muguruza, Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio, Andreu Montaner i Serra

    Estació de França

  3. Palau de les Arts Gràfiques

    Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio

  4. Casa Barangé

    Raimon Duran i Reynals

  5. Casa Francisca Espona

    Raimon Duran i Reynals

  6. Edifici d'Habitatges J. Espona

    Raimon Duran i Reynals

    Edifici d'Habitatges J. Espona

    L’edifici afronta una racionalització de les cases tradicionals de l’Eixample pel que fa a l’excessiu espai ocupat pels passadissos. En un solar de 22 x 28 metres amb façana a dos carrers, es disposen quatre habitatges per planta formant un doble eix de simetria. Les comunicacions verticals es col·loquen al centre, de manera que des del replà s’arriba directament al cor de cada habitatge. Aquests s’organitzen en tres crugies, suportades per murs de càrrega, que permeten situar la sala d’estar i el menjador a la façana, i els dormitoris a tocar de la mitgera. La llum es rep per dos patis interiors de dimensions mínimes.
  7. Habitatges Cardenal

    Raimon Duran i Reynals

    Este edificio de viviendas en un chaflán del Eixample de Barcelona presenta un alzado que alterna franjas de vacíos y llenos con gran simplicidad compositiva. Las tres fachadas que conforman el chaflán están unificadas por balcones corridos, con los antepechos estucados de color beige y rematados con un pasamanos de tubo de acero. El plano de fachada es de color granate para aumentar el contraste y reforzar la profundidad del balcón. Es interesante la manera como se adelantan las ventanas de los comedores y quedan integradas en los balcones, consiguiendo un contrapunto vertical casi imperceptible. La composición del volumen muestra claras referencias al edificio de oficinas de hormigón de Mies van der Rohe, pero adaptado a uno de viviendas. La distribución de la planta es completamente funcional. Cuenta con tres viviendas por rellano, dos de las cuales dan al chaflán, mientras que la tercera presenta fachada a un pasaje lateral existente. Este pasaje permite que la mayor parte de las habitaciones del edificio puedan ventilar al exterior. Las zonas húmedas están agrupadas formando núcleos de servicio que ventilan a patios interiores: merece especial atención el núcleo central, compartido por las dos viviendas simétricas del chaflán. Debido a su formación noucentista, Duran i Reynals cambiaba de estilo con gran facilidad. Podía hacer un edificio neoclásico y otro racionalista simultáneamente, en función del encargo. En este caso, optó por el estilo racionalista ante la insistencia del marido de la clienta.
  8. Casa Espona

    Raimon Duran i Reynals

  9. Habitatges Muntades

    Raimon Duran i Reynals

  10. Reforma de la Casa Lleó Morera

    Raimon Duran i Reynals

  11. Círculo Ecuestre

    Raimon Duran i Reynals

  12. Casa Abril

    Raimon Duran i Reynals

    Casa Abril

  13. Torre Muñoz

    Raimon Duran i Reynals

    Torre Muñoz

Bibliografia