Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Raimon Duran i Reynals

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1926, va ser deixeble de Francesc Galí. Soci del GATCPAC. Algunes de les obres són: el vestíbul de l’Estació de França, el Palau de les Arts Gràfiques per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 en col·laboració amb Pelai Martínez, la Casa Espona (1935), la Casa Cardenal (1940), va acabar l’Església de Montserrat de Barcelona; a la Garriga va construir la casa Pérez (1928) i la Casa Blanca Mitjà (1942)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Nou Monestir Benedictí de la Mare de Déu de Montserrat

    Raimon Duran i Reynals, Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Nou Monestir Benedictí de la Mare de Déu de Montserrat

    Ubicat al districte de Les Corts, el conjunt monacal de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada per la Carretera d'Esplugues i els carrers dels Moneders, de Miret i Sans, de l'Ardena i de l'Abadessa Olzet. L'accés principal al conjunt es produeix des de la Carretera d'Esplugues. El conjunt va ser projectat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que dissenyà una àmplia zona de jardins que complementen un grup d'edificis d'estil neorenaixentista florentí, amb una forta influència de l'arquitectura de Filippo Brunelleschi. El conjunt està integrat per una església en forma de creu llatina flanquejada per dos claustres i amb un campanar adossat al presbiteri. Adossats a l'església pel costat septentrional s'hi troben els edificis annexos del monestir, que avui són un col·legi major. El conjunt queda tancat per un mur de paredat comú i s'hi accedeix a través d'una reixa de ferro forjat flanquejada per dos pilons coronats amb les escultures de dos gossos. El jardí, poblat de pins, xiprers, i palmeres, acull una gran escalinata de pedra amb parterre central que mena vers el cim del turó, rematat per la façana monumental del monestir. Els murs exteriors es mostren íntegrament revestits amb un aplacat de marbre blanc, gris i rosat, seguint la tradició florentina. La façana principal orientada al jardí està dividida en tres cossos: el central, que conté el pòrtic de l'església; i els dos laterals, que contenen els dos claustres annexos. Aquests cossos laterals presenten una façana inspirada en l'Ospedale degli Innocenti, construït a Florència per Brunelleschi. Com aquella façana, la present s'articula a partir de diàfanes galeries de columnes toscanes que sostenen arcs de mig punt ornats amb medallons als carcanyols. Aquestes façanes queden rematades per una cornisa que recull la teulada a doble vessant que cobreix les galeries dels claustres. El cos central de la façana, corresponent a l'atri, es dissenyà seguint els models que Leon Battista Alberti havia proposat per a l'església de Sant Andreu de Màntua, és a dir, com un arc de triomf coronat per un frontó triangular. Així, dues parelles de semi columnes corínties i, amunt, dues parelles de pilastres del mateix ordre, emmarquen un gran arc de mig punt motllurat i sostingut per dues parelles més de pilastres corínties amb els fusts estriats. El fris de l'entaulament conté la inscripció "ALMAE MONTIS SERRATI DEIPARAE SACRVM" i tot queda rematat per un frontó triangular amb un medalló en relleu de la Verge i el Nen. El gran arc central dóna accés, com s'ha dit, a l'atri de l'església, un ric espai cobert per una volta de canó amb llunetes sostinguda per pilastres corínties de pedra i murs ornats a quarterons de marbre de colors. El més destacat d'aquest espai és la decoració mural que cobreix la volta, realitzada per Josep Obiols. La volta presenta el Crismó envoltat de garlandes de flors, mentre la lluneta central presenta una monumental Assumpció de la Verge envoltada d'àngels i querubins en un jardí exòtic. Les llunetes laterals mostren, darrere d'un parapet, les imatges de Santa Eulàlia i de Sant Jordi, patrons de Barcelona i de Catalunya. L'accés a l'església es realitza per una porta amb una llinda de marbre gris rematada per un fris triangular i un fris amb la inscripció "El noble i il·lvstre pròcer català en Josep Nicolav de Olzina i de Ferret disposà l'edificació d'aqvesta església i la llegà per al cvlte de la Verge de Montserrat, patrona de Catalvnya, llivrant-se a l'Arqvebisbat de Barcelona el dia 22-VII-1964". L'església té planta de creu llatina i una sola nau coberta amb volta de canó, interrompuda per una cúpula sobre el creuer i finalitzada en un absis poligonal. Els murs i les voltes es presenten revestits amb morter blanc, mentre que els elements portants (pilars, arcs i entaulaments) estan acabats en pedra grisa. Les pilastres que sostenen els arcs faixons mostren un capitell corinti i un fust estriat clàssic. Al presbiteri, l'altar major queda protegit per un gran baldaquí daurat sostingut per quatre columnes corínties de marbre negre. La cúpula del creuer, en forma de mitja taronja, reposa sobre petxines ornades amb medallons i s'inspira directament de la Capella Pazzi que Brunelleschi construí a la basílica de Santa Croce de Florència. Tanmateix, la seva aparença exterior s'inspira del Baptisteri de Sant Joan de Florència, construcció altmedieval coberta per un cimbori tancat amb teulada de vuit vessants i coronat per una estreta llanterna de marbre blanc. El braç esquerre del transsepte mena a un espai mortuori de planta de creu grega coronat per una cúpula que a l'exterior es manifesta en forma de teulada de quatre vessants rematada per una llanterna de marbre blanc. Adossat a l'absis hi ha el campanar del convent, una edificació de planta quadrada i tres cossos de dimensió decreixent coronats per una piràmide que s'inspira molt lliurement del Campanile de la catedral de Venècia. El conjunt, dissenyat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va ser construït a partir de 1920 amb la finalitat d'establir a Barcelona un monestir benedictí filial del de Montserrat. La construcció va ser finançada per l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina i de Ferrer i la seva esposa Mercè de Pallejà i de Bassa, Marquesos de Montsoliu. Entre els anys 1921 i 1924, el matrimoni va morir sense deixar descendència però els seus nebots, en Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal i Clotilde Ricart Roger van voler continuar amb el projecte. Els sufragadors de l'església desitjaven un edifici d'estil Renaixement, i els monjos de Montserrat, als quals el temple anava destinat, una església romànica. Davant aquesta disjuntiva Rubió decidí arrencar del greco-romà toscà per continuar amb Brunelleschi, donant així relativa satisfacció a tots dos contendents. Un dels seus deixebles, Joan Mirambell, donà forma al conjunt enjardinat. Les obres del monestir es paralitzaren en esclatar la Guerra Civil, quan Rubió i Tudurí hagué d'exiliar-se. Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals es feu càrrec del projecte i Josep Obiols fou contractat per realitzar les pintures que decoren el pòrtic. L'any 1964 passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que el convertí en Parròquia de Santa Maria Reina.
  2. Estació de França

    Pedro de Muguruza, Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio, Andreu Montaner i Serra

    Estació de França

  3. Palau de les Arts Gràfiques

    Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio

    Palau de les Arts Gràfiques

    El palau se situa en un terreny d'un marcat pendent, fet que va servir per centralitzar l'accés al bell mig de dues rampes corbades que hi conflueixen. L'organització de l'edifici es basa en crear un cos central que pren la forma d'arc de triomf o de façana renaixentista, coronada amb frontó, i disposar una cúpula amb tambor hexagonal que fa de llanterna d'il·luminació zenital en l'interior. Del cos principal arrenquen, a cada costat, dues loggies o galeries porticades, amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes, que en els extrems queden coronades per templets amb cúpules hexagonals. Aquestes galeries porticades amaguen les dues ales en què l'edifici completa el seu espai. El treball que Pelai Martínez portava a terme a la Bisbal d'Empordà com arquitecte municipal i la relació amb la firma Terracota Fuster en la producció de terracotes es posa de manifest en cadascun dels detalls de l'edifici, ja que és per mitjà d'aquests materials que tots els elements d'ornamentació són realitzats i dona al conjunt un fort cromatisme de contrast amb l'estuc llis i blanquinós del parament. Els ressons de Florència es fan evidents i, en aquest sentit, tampoc és aliena l'admiració que ambdós arquitectes sentien per Brunelleschi. Bastit entre 1927 i 1929 per esdevenir el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, sota projecte de l'arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, que comptà amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals. Aquest últim va fer un llarg viatge, el 1920, a la ciutat italiana, acompanyat per Nicolau M. Rubió Tudurí, gran admirador de Brunelleschi.
  4. Escoles a Sant Joan de les Abadesses

    Raimon Duran i Reynals

    Escoles a Sant Joan de les Abadesses

    Edifici que neix del primer i més delicat renaixement toscà. L'edifici el formen una sèrie d'arcades de terracota, on la combinació en porxos, finestres (algunes cegues), dóna una unitat exemplar a l'obra. Aquest edifici va ésser realitzat sota el mecenatge de Jaume Espona i Brunet. A l'interior, un domini de l'espai molt reeixit, junt amb l'enginy de solucions, donen l'obra més acurada de Duran i Reinals a Sant Joan junt amb l'exemplar restauració del monestir. Són destacables, tot i la seva degradació, les pintures de la façana.
  5. Casa Francisca Espona

    Raimon Duran i Reynals

    Casa Francisca Espona

  6. Casa Barangé

    Raimon Duran i Reynals

  7. Edifici d'Habitatges Jaume Espona i Brunet

    Raimon Duran i Reynals

    Edifici d'Habitatges Jaume Espona i Brunet

    L’edifici afronta una racionalització de les cases tradicionals de l’Eixample pel que fa a l’excessiu espai ocupat pels passadissos. En un solar de 22 x 28 metres amb façana a dos carrers, es disposen quatre habitatges per planta formant un doble eix de simetria. Les comunicacions verticals es col·loquen al centre, de manera que des del replà s’arriba directament al cor de cada habitatge. Aquests s’organitzen en tres crugies, suportades per murs de càrrega, que permeten situar la sala d’estar i el menjador a la façana, i els dormitoris a tocar de la mitgera. La llum es rep per dos patis interiors de dimensions mínimes.
  8. Casa Mercè Ymbern de Cardenal

    Raimon Duran i Reynals

    Casa Mercè Ymbern de Cardenal

    Este edificio de viviendas en un chaflán del Eixample de Barcelona presenta un alzado que alterna franjas de vacíos y llenos con gran simplicidad compositiva. Las tres fachadas que conforman el chaflán están unificadas por balcones corridos, con los antepechos estucados de color beige y rematados con un pasamanos de tubo de acero. El plano de fachada es de color granate para aumentar el contraste y reforzar la profundidad del balcón. Es interesante la manera como se adelantan las ventanas de los comedores y quedan integradas en los balcones, consiguiendo un contrapunto vertical casi imperceptible. La composición del volumen muestra claras referencias al edificio de oficinas de hormigón de Mies van der Rohe, pero adaptado a uno de viviendas. La distribución de la planta es completamente funcional. Cuenta con tres viviendas por rellano, dos de las cuales dan al chaflán, mientras que la tercera presenta fachada a un pasaje lateral existente. Este pasaje permite que la mayor parte de las habitaciones del edificio puedan ventilar al exterior. Las zonas húmedas están agrupadas formando núcleos de servicio que ventilan a patios interiores: merece especial atención el núcleo central, compartido por las dos viviendas simétricas del chaflán. Debido a su formación noucentista, Duran i Reynals cambiaba de estilo con gran facilidad. Podía hacer un edificio neoclásico y otro racionalista simultáneamente, en función del encargo. En este caso, optó por el estilo racionalista ante la insistencia del marido de la clienta.
  9. Casa Espona

    Raimon Duran i Reynals

    Casa Espona

  10. Habitatges Muntades

    Raimon Duran i Reynals

    Habitatges Muntades

  11. Casa Blanca Mitjà

    Raimon Duran i Reynals

    Casa Blanca Mitjà

    L'edifici va construir-se al solar d'una casa del segle XVII que va ser enderrocada per ordre de Blanca Mitjà. Se situava a peu del camí ral, al centre històric de la Garriga, davant de la placeta de Santa Isabel i del solar que havia ocupat l'Hospital de Banys fins el 1881. És un edifici civil construït entre mitgeres i en cantonada, amb façana a dos carrers. Consta d'una planta baixa i dos pisos destinats, en origen, a habitatges d'estiueig. Les façanes són planes i d'ordenació clàssica. S'estructuren a base d'eixos verticals d'obertures; cinc a la façana principal i set a la lateral. Horitzontalment es remarquen les línies de forjat amb una barana massissa al primer pis i prominents cornises al segon i també al coronament. Les dues façanes estan revestides amb esgrafiats: la planta baixa i la cantonada mostren un estuc carreuat especejat. La resta tenen diversos motius com baranes de balustres, frontons a les llindes, gerros, elements geomètrics, pilastres o elements florals. Destaca la representació de quatre figures femenines que representen les quatre estacions. Aquest edifici és representatiu de l'arquitectura de Duran i Reynals; suposa un retorn conscient al llenguatge renaixentista per la imposició de les corrents racionalistes. La casa Mitjà va ser construïda el 1942. L'any 1987 es va reformar l'interior completament i es van modificar les obertures de la planta baixa, si bé es van conservar i restaurar els esgrafiats.
  12. Reforma dels baixos de la Casa Lleó Morera per a Loewe

    Raimon Duran i Reynals, Francisco Ferrer Bartolomé

  13. Cases d'Estiueig a La Fosca

    Raimon Duran i Reynals

    Cases d'Estiueig a La Fosca

  14. Casa Puig-Palau

    Raimon Duran i Reynals

    Casa Puig-Palau

  15. Colònia d'Obrers Espona

    Raimon Duran i Reynals

    Colònia d'Obrers Espona

    Edifici de planta baixa i pis i a nivell de planta configura una U. Orientat al sud, amb accés frontal a partir d'una arcada que dóna simetria al conjunt. La fàbrica és de materials del país amb pedra de riu, lloses i teula àrab. Dins el conjunt es troben uns jardins comunitaris de factura neoclàssica que permeten l'accés als habitatges. Les llindes de les finestres de la planta superior són de fusta de pi. Es disposen simètricament respecte la planta baixa, on fan funció de trencaaigües. És significativa la manera en què els espais de jardí es relacionen amb els espais públics immediats, és a dir la carretera de Camprodon i la plaça Pompeu Fabra. L'obra es realitzà sota el mecenatge de Jaume Espona i serveix per donar habitatge als treballadors de la fàbrica de filats. És una de les obres més acurades de Duran i Reynals.
  16. Círculo Ecuestre

    Raimon Duran i Reynals

  17. Torre Muñoz

    Raimon Duran i Reynals

    Torre Muñoz

    Unida al jardí del Palau Robert, mitjançant un petit cos de dues plantes, es troba la Torre Muñoz, construïda l'any 1949 per l'arquitecte Raimon Duran i Reynals. Fou un encàrrec de Julio Muñoz Ramonet, empresari i aleshores propietari del palau. La torre consta de planta baixa i deu pisos més, que allotgen oficines. Als baixos hi són presents tres obertures en forma d'arc de mig punt, de les quals la central és la porta d'accés, mentre que les altres són grans finestres. Tot el parament és encoixinat i, com a decoració, se situen a banda i banda de la porta un parell de plafons en relleu. Un conjunt de dotze mènsules estriades sustenten la balustrada correguda del pis principal, que ostenta onze finestres a ambdós cantons de la façana. Als nivells següents es repeteix el mateix nombre de finestres, però sense cap mena de decoració, més enllà del parament encoixinat que divideix la façana en diversos cossos. En els dos darrers pisos, els murs passen a ser llisos, cosa que es complementa amb l'aparició de dobles columnes. Finalment, el tancament s'efectua amb una cornisa volada sustentada per permòdols. En conjunt, es tracta d'un immoble d'estètica classicitzant que vol harmonitzar amb l'arquitectura del veí Palau Robert.
  18. Habitatges a Pedralbes

    Raimon Duran i Reynals

    Habitatges a Pedralbes

  19. Casa Abril

    Raimon Duran i Reynals

    Casa Abril

  20. Mutua Nacional del Automóvil

    Raimon Duran i Reynals

    Mutua Nacional del Automóvil

Arxiu

  • Perspectiva de la Torre Muñoz

    Dibuix

    Perspectiva de la Torre Muñoz

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Torre Muñoz

    Dibuix

    Perspectiva de la Torre Muñoz

    Fons Raimon Duran i Reynals / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia