Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Casa Teixidor

  • Casa Teixidor

  • Casa Teixidor

  • Casa Teixidor

  • Casa Teixidor

  • Casa Teixidor

Memòria

Es tracta d’una casa de pisos de lloguer que forma part del conjunt de dependències de la farinera Teixidor. La casa Teixidor constitueix un episodi més de la recerca de les formes de la modernitat per part de Masó, en el marc d’una cultura arquitectònica col·lectiva que estava compromesa amb aquesta recerca en combinació amb la situació i els esdeveniments polítics propis de Catalunya. Masó opta per simplificar les façanes, però aposta per un tractament goticitzant dels volums que culmina amb la torre de la cantonada, coronada per una coberta cònica molt aguda, sota la qual es disposen les obertures d’unes golfes que adopten una gran importància. Masó renuncia a les seves innovacions tan personals i decideix aplicar recursos d’una tradició compartida, encapçalada per Puig i Cadafalch i que recorre a l’historicisme com a senya d’identitat arquitectònica i política.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Coneguda popularment com ''Casa de la Punxa'', en referència a l'element més contundent de l'edifici, la torre del xamfrà, va ser concebuda com un bloc de pisos de lloguer que formava part d'un conjunt de naus i dependències de la Farinera Teixidor. La torre amb coberta d'escates de ceràmica vidriada és una reminiscència modernista, estil superat a la resta de la construcció, que es caracteritza per la simplificació formal en el tractament de la façana. L'adquisició per a seu pròpia pel Col·legi d'Aparelladors, el 1979, va comportar la restauració de l'edifici.

Autor: Fundació Rafael Masó

La relació amb l’industrial Teixidor va donar lloc a aquest encàrrec de magatzems i habitatges de renda, element preeminent d’un conjunt format per magatzems i cases unifamiliars avui destruïts. Un primer projecte goticitzant, en la línia modernista de Puig i Cadafalch, va ser recompost —progressivament, al llarg de la construcció— amb un llenguatge més personal; en tot cas, la mescla del coronament romàntic de la torre, el ràfec populista i el basament, juntament amb les altres façanes més «modernes», acusa aquest moment dubitatiu.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Teixidor

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Teixidor

    Es tracta d’una casa de pisos de lloguer que forma part del conjunt de dependències de la farinera Teixidor. La casa Teixidor constitueix un episodi més de la recerca de les formes de la modernitat per part de Masó, en el marc d’una cultura arquitectònica col·lectiva que estava compromesa amb aquesta recerca en combinació amb la situació i els esdeveniments polítics propis de Catalunya. Masó opta per simplificar les façanes, però aposta per un tractament goticitzant dels volums que culmina amb la torre de la cantonada, coronada per una coberta cònica molt aguda, sota la qual es disposen les obertures d’unes golfes que adopten una gran importància. Masó renuncia a les seves innovacions tan personals i decideix aplicar recursos d’una tradició compartida, encapçalada per Puig i Cadafalch i que recorre a l’historicisme com a senya d’identitat arquitectònica i política.
  2. Reforma i Restauració de la Casa Teixidor per a la Seu del COAATC

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Reforma i Restauració de la Casa Teixidor per a la Seu del COAATC

    L’adquisició del malmès edifici pel Col·legi d’Aparelladors, el 1979, a fi d’instal·larhi la seu de l’entitat va comportar-ne la restauració i una reinterpretació ajustada al nou programa; façanes i escales van ser recreades d’una manera literal i minuciosa, però l’organització estructural es modificà radicalment i es planejà un nou front al sud. L’actitud estudiosa del projecte no impedeix una plasmació precisa i de qualitat de les noves funcions. Escultura de Torres Monsó (1956).