Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Conjunt arquitectònic de tres cases que pertanyien al tenor Francesc Vinyes. La de l'extrem dret té un interessant voladís sobre teulada. La de l'extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en les llindes de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior. Els jardins contenen diversos elements interessants. Sobretot cal destacar el colomar d'estil modernista que té una torreta adossada i els teulats amb ceràmica vidriada. Té molts elements de ferro forjat, destacant les finestres amb ornamentació floral. Combina maó amb arrebossat. Envoltant el jardí queden restes d'una barana amb formes corbes, de trencadís de ceràmica que alterna rajoles amb tons marronosos i blancs. Finalment hi ha un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner que el tenor Viñas havia representat. A la casa del mig es veuen escrits a la façana diversos noms de músics. Són totes torres construïdes no fa pas més d'un segle. El jardí del tenor Viñas fou adecentat als voltants de 1900 i va conéixer una remodelació els anys 1956-60, promoguda per Jacint Vilardell, gendre del tenor. Del primer jardí, queden restes de la barana, les capelletes (ambdues atribuïdes a Gaudí) i el colomar (atribuït a Puig i Cadafalch). Amb la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric ja esmentat.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

VILLA MERCEDES L'edifici de teulada a quatre vessants, té a l'extrem oest una torre-mirador amb escales que forma part d'un cos afegit de quatre pisos de planta quadrada al nucli original. La cornisa de l'edifici central està decorada amb una espècie de merlets arrodonits i amb motius vegetals de pedra. L'accés es fa per una entrada senyorial amb porta de ferro forjat, que impedeix l'accés a l'edifici i als seus jardins a qualsevol vianant que no tingui permís. La casa té quatre pisos més el soterrani. Les finestres i portes de balcó del conjunt tenen falsos arcs amb dues filades (graons). Al segon pis hi ha una terrassa continua de la façana sud a la de ponent amb portes amb arcs rebaixats i barana de pedra amb columnes de fust prim. Aquesta terrassa és sostinguda per sis columnes simples de fust llis que es cimenten al jardí i creen l'ambient de porxo de la casa. A l'interior una llarga i bonica escala de marbre blanc distribueix les dependències i els diferents pisos. En entrar, ens trobem amb un vestíbul ampli que distribueix les primeres dependències, dues d'elles amb llar de foc. Criden l'atenció els vitralls del vestíbul i de la saleta de la dreta. Pujant al primer pis ens trobem varies dependències-dormitoris, encara tenen els llits i els armaris, algun d'ells d'interès d'època. Els enrajolats del terra són, alguns d'ells, de molt bona qualitat i en bastant bon estat. El segon pis, al que s'accedeix també per aquesta escala de marbre, dona al terrat. Al voltant de l'edifici, a la banda est, hi ha un jardí de grans extensions en el que destaca un colomar típic d'aquestes construccions i de l'estil modernista (atribuït a Puig i Cadafalch) que té una torreta adossada i el teulat és de ceràmica vidriada. Té molt element de ferro forjat i les finestres amb ornamentació floral, combinant el maó amb l'arrebossat. Envoltant el jardí queden restes de barana corba de trencadís que alterna rajoles amb tons marrons i blancs. Al jardí també trobem dues piscines amb un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner. La zona que queda soterrada s'ha transformat en zona de jocs. Té un accés directe a la zona del jardí on hi ha l'hort. És el primer dels edificis que formen part del conjunt Viñas. Tant l'exterior com l'interior d'aquest edifici són d'un clar estil Modernista. Francesc Viñas va fer construir aquesta casa on abans hi havia hagut unes barraques i on ell havia nascut l'any 1906 i els treballs van acabar-se dos anys després. Va ser la seva primera i segona residència. El jardí va ser agençat als voltants de l'any 1900 i remodelat al 1956-60 pel seu gendre, Jacint Vilardell. Del primer jardí queden restes de la barana, capelletes i el colomar. Desprès de la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric. "Villa Mercedes" junt amb el Colomar, són les úniques mostres de Modernisme que hi ha a la vila. CASA DEL MIG Edifici d'estil Noucentista de dos pisos amb teulada a una vessant i amb una interessant corriola de ferro forjat amb la data: "1909". La façana nord és interessant perquè, una mica més amunt de la llinda d'accés, avui tapiat, hi ha quatre noms d'obres de teatre en rajola. A la banda sud i al pis més alt de l'edifici destaca una filera de vuit finestres de maó allargades d'arc rebaixat, amb pocs centímetres que les separen, sense vidres. El pis de sota ens permet veure una terrassa que va d'un extrem de l'edifici a l'altre amb paviment enteulat. El nivell que dona accés al jardí està en estat ruïnós i bastant tapat per la vegetació que creix sense control. El jardí esta emmurallat per una interessant barana d'estil trencadís que recorda l'estil modernista, de colors blanc i vermell. Aquesta construcció correspon a la casa on va néixer el cèlebre tenor, Francesc Viñas. En ella va viure sempre el seu pare. Viñas va dur a terme diverses remodelacions entre 1890 i 1900 que van donar a l'edifici un caire amb influències d'estil Noucentista. CAL METGE RIUS Edifici situat a l'extrem esquerra de la casa d'en Francesc Viñas. És una torre que recorda l'estil belga-flamenc amb la teulada a dues vessants amb una zona més elevada amb forma de torre amb frontó de teules i voladís de fusta de color verd. L'edifici té dos pisos que donen per la part nord, a peu de camí i un més de soterrat pel sud que dona accés al jardí. El segon pis orientat al sud té una terrassa de planta rectangular que abasta tota l'amplada de l'edifici. Les façanes (nord i sud) que es troben a sota de la torre tenen com a decoració dos plats de ceràmica blava. La façana nord té un accés senzill i quatre finestres amb arcs rebaixats amb portons de fusta d'estil venecià situades dos a cada pis. És la tercera de les construccions que forma part del conjunt arquitectònic F. Viñas. És la més moderna i coneguda popularment com cal Metge Rius ja que un metge amb aquest nom hi va tenir la seva consulta durant molts anys.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Colomar del Jardí de les Cases del Tenor Francesc Viñas

    Josep Puig i Cadafalch

    Colomar del Jardí de les Cases del Tenor Francesc Viñas

  2. Capelletes del Jardí de les Cases del Tenor Francesc Viñas

    Antoni Gaudí i Cornet

  3. Cases del Tenor Francesc Viñas

    Pere Viñas Dordal

    Cases del Tenor Francesc Viñas

    Conjunt arquitectònic de tres cases que pertanyien al tenor Francesc Vinyes. La de l'extrem dret té un interessant voladís sobre teulada. La de l'extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en les llindes de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior. Els jardins contenen diversos elements interessants. Sobretot cal destacar el colomar d'estil modernista que té una torreta adossada i els teulats amb ceràmica vidriada. Té molts elements de ferro forjat, destacant les finestres amb ornamentació floral. Combina maó amb arrebossat. Envoltant el jardí queden restes d'una barana amb formes corbes, de trencadís de ceràmica que alterna rajoles amb tons marronosos i blancs. Finalment hi ha un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner que el tenor Viñas havia representat. A la casa del mig es veuen escrits a la façana diversos noms de músics. Són totes torres construïdes no fa pas més d'un segle. El jardí del tenor Viñas fou adecentat als voltants de 1900 i va conéixer una remodelació els anys 1956-60, promoguda per Jacint Vilardell, gendre del tenor. Del primer jardí, queden restes de la barana, les capelletes (ambdues atribuïdes a Gaudí) i el colomar (atribuït a Puig i Cadafalch). Amb la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric ja esmentat.