Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Les cases Torres Germans es troben ubicades a l'angle oest de l'illa d'habitatges del districte de l'Eixample delimitada pels carrers París, Enric Granados, Còrsega i Aribau. Es tracta de tres edificis adjacents realitzats entre els anys 1905 i 1908 per la Societat Torres Germans i projectats per l'arquitecte Jaume Torres Grau. L'edifici ubicat al xamfrà presenta una planta de tendència triangular, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal i quatre plantes pis, tot cobert per un terrat pla transitable. L'estructura interior presenta cinc patis interiors i una caixa d'escales central, a la que s'accedeix des del portal d'entrada. El tram principal de façana es presenta paral·lel al xamfrà, desenvolupat en cinc plans amb els angles articulats per tribunes. Es tracta de dues tribunes de cos semicircular estructurades en ferro que presenten un tancament de vitrall emplomat, amb decoració d'una garlanda policroma. Ocupen el principal i tres plantes pis, i serveixen de llosana pel balcó de l'última planta. La façana presenta nou eixos d'obertures formant una composició axial a partir de l'accés principal. A la planta baixa els portals presenten un emmarcament de pedra, amb pilastres i capitells, que funcionen com a impostes pels arcs de mig punt motllurats que defineixen el capçal. El parament presenta un sòcol corregut que dóna pas a un carreuat que arriba fins l'alçada dels capitells. El parament de la resta de plantes es troba unificat per un esgrafiat trencat pels emmarcaments en pedra de les obertures, que presenten arcs escarsers. Les obertures als tres eixos centrals presenten balcons correguts i als eixos laterals balcons ampitats. Els eixos angulars i l'últim pis, en canvi, presenten balcons individuals. Tots els balcons estan tancats per baranes de ferro forjat. L'edifici és coronat per un capcer esglaonat rematat per agulles que serveix de tancament del terrat. Els edificis dels laterals que formen part d'aquest conjunt de cases presenten una estructuració formal i ornamental diferent del ja descrit situat al xamfrà. El situat afrontat al carrer París presenta una planta rectangular en una parcel·la llarga i estreta, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, quatre plantes pis i terrat transitable. Té una façana de pedra organitzada en tres eixos de composició axial al voltant de la porta principal i coronada en els extrems en dos pinyons semblants als utilitzats per Gaudí a la Casa Calvet. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals on el central dóna accés a l'escala de veïns mentre els portals laterals corresponen a les botigues de la planta baixa. Els balcons de l'eix central són senzills, amb llosana semicircular, mentre que les obertures situades als extrems de la façana són triforades, amb columnes utilitzades com a mainells i balcó en voladís només en l'obertura central. S'ha de destacar el treball esculpit en pedra així com el disseny dels elements de ferro (baranes dels balcons, elements dels pinyons de coronament ...). L'accés principal dóna pas a una zona de vestíbul profusament decorat tant en parets com en sostres i a la caixa d'escales amb les voltes decorades amb esgrafiats. L'edifici situat afrontat al carrer Aribau, s'emplaça encara en una parcel·la més estreta que l'anterior, presenta una planta rectangular amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, quatre plantes pis i terrat transitable. Té una façana de pedra encoixinada organitzada en dos eixos verticals d'obertures. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de dos grans portals emmarcats per columnes. Al més pròxim al xamfrà es presenta l'accés al vestíbul i caixa d'escales. Els balcons són simples amb llosana semicircular excepte a la planta principal i a la tercera planta pis on són correguts. S'ha de destacar el treball de les baranes de ferro forjat. El sinuós coronament presenta un frontó trilobulat central on es situa un escut amb l'any de construcció. A la planta baixa de l'edifici corresponent al carrer Aribau 178 es troba una farmàcia amb un conjunt de sis targes semicirculars, sis de les quals fan referència a plantes medicinals i dos a la copa d'Higiea, d'autor desconegut.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació