Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Les cases Torres Germans es troben ubicades a l'angle oest de l'illa d'habitatges del districte de l'Eixample delimitada pels carrers París, Enric Granados, Còrsega i Aribau. Es tracta de tres edificis adjacents realitzats entre els anys 1905 i 1908 per la Societat Torres Germans i projectats per l'arquitecte Jaume Torres Grau. L'edifici ubicat al xamfrà presenta una planta de tendència triangular, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal i quatre plantes pis, tot cobert per un terrat pla transitable. L'estructura interior presenta cinc patis interiors i una caixa d'escales central, a la que s'accedeix des del portal d'entrada. El tram principal de façana es presenta paral·lel al xamfrà, desenvolupat en cinc plans amb els angles articulats per tribunes. Es tracta de dues tribunes de cos semicircular estructurades en ferro que presenten un tancament de vitrall emplomat, amb decoració d'una garlanda policroma. Ocupen el principal i tres plantes pis, i serveixen de llosana pel balcó de l'última planta. La façana presenta nou eixos d'obertures formant una composició axial a partir de l'accés principal. A la planta baixa els portals presenten un emmarcament de pedra, amb pilastres i capitells, que funcionen com a impostes pels arcs de mig punt motllurats que defineixen el capçal. El parament presenta un sòcol corregut que dóna pas a un carreuat que arriba fins l'alçada dels capitells. El parament de la resta de plantes es troba unificat per un esgrafiat trencat pels emmarcaments en pedra de les obertures, que presenten arcs escarsers. Les obertures als tres eixos centrals presenten balcons correguts i als eixos laterals balcons ampitats. Els eixos angulars i l'últim pis, en canvi, presenten balcons individuals. Tots els balcons estan tancats per baranes de ferro forjat. L'edifici és coronat per un capcer esglaonat rematat per agulles que serveix de tancament del terrat. Els edificis dels laterals que formen part d'aquest conjunt de cases presenten una estructuració formal i ornamental diferent del ja descrit situat al xamfrà. El situat afrontat al carrer París presenta una planta rectangular en una parcel·la llarga i estreta, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, quatre plantes pis i terrat transitable. Té una façana de pedra organitzada en tres eixos de composició axial al voltant de la porta principal i coronada en els extrems en dos pinyons semblants als utilitzats per Gaudí a la Casa Calvet. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals on el central dóna accés a l'escala de veïns mentre els portals laterals corresponen a les botigues de la planta baixa. Els balcons de l'eix central són senzills, amb llosana semicircular, mentre que les obertures situades als extrems de la façana són triforades, amb columnes utilitzades com a mainells i balcó en voladís només en l'obertura central. S'ha de destacar el treball esculpit en pedra així com el disseny dels elements de ferro (baranes dels balcons, elements dels pinyons de coronament ...). L'accés principal dóna pas a una zona de vestíbul profusament decorat tant en parets com en sostres i a la caixa d'escales amb les voltes decorades amb esgrafiats. L'edifici situat afrontat al carrer Aribau, s'emplaça encara en una parcel·la més estreta que l'anterior, presenta una planta rectangular amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, quatre plantes pis i terrat transitable. Té una façana de pedra encoixinada organitzada en dos eixos verticals d'obertures. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de dos grans portals emmarcats per columnes. Al més pròxim al xamfrà es presenta l'accés al vestíbul i caixa d'escales. Els balcons són simples amb llosana semicircular excepte a la planta principal i a la tercera planta pis on són correguts. S'ha de destacar el treball de les baranes de ferro forjat. El sinuós coronament presenta un frontó trilobulat central on es situa un escut amb l'any de construcció. A la planta baixa de l'edifici corresponent al carrer Aribau 178 es troba una farmàcia amb un conjunt de sis targes semicirculars, sis de les quals fan referència a plantes medicinals i dos a la copa d'Higiea, d'autor desconegut.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación