Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

  • Central Telefònica de la Vila Olímpica

Memòria

El Pla Especial de la Vila Olímpica proposa una sèrie d'edificis porta, a cavall entre la fi de l'Eixample i l'ordenació pròpia de la Vila, a tocar del mar. Es tracta d'edificacions singulars no destinades a residència sinó a activitats diverses, com ara els serveis. L'Avinguda Icària esdevé un dels principals eixos comercials de la Vila i compta amb quatre d’aquests edificis singulars. La Central de Telefónica es situa a la confluència amb Joan d'Àustria. L'hem plantejat com la unió de dos cossos independents, tant en el sentit funcional com estètic. Resten units per un pont sobre el carrer i un soterrani comú. El volum de planta rectangular, pràcticament cec, conté els equips i maquinària telefònica, mentre que l'el·líptic i vidrat, les oficines. El cos prismàtic queda aplacat en pedra, amb una façana desplomada que es retreu per aconseguir més espai interior. L'el·líptic, es revesteix de planxa ondulada d'alumini, adoptant aquesta geometria per aconseguir esveltesa, doncs té menor alçada. La unió per sobre el carrer conté les rampes de comunicació i una sala polivalent de descans amb vistes a la muntanya i al mar. Les dues figures creen una tensió formal interessant pel que suposen aquests edificis simbòlics de la Vila, resolent el pesat problema iconogràfic d'un pas, pont o portal i oferint una convenient imatge d'edifici públic.

Autor: Bach-Mora Arquitectes

Autors

Sobre el mapa