Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
El Pla Especial de la Vila Olímpica proposa una sèrie d'edificis porta, a cavall entre la fi de l'Eixample i l'ordenació pròpia de la Vila, a tocar del mar. Es tracta d'edificacions singulars no destinades a residència sinó a activitats diverses, com ara els serveis.
L'Avinguda Icària esdevé un dels principals eixos comercials de la Vila i compta amb quatre d’aquests edificis singulars. La Central de Telefónica es situa a la confluència amb Joan d'Àustria.
L'hem plantejat com la unió de dos cossos independents, tant en el sentit funcional com estètic. Resten units per un pont sobre el carrer i un soterrani comú. El volum de planta rectangular, pràcticament cec, conté els equips i maquinària telefònica, mentre que l'el·líptic i vidrat, les oficines. El cos prismàtic queda aplacat en pedra, amb una façana desplomada que es retreu per aconseguir més espai interior. L'el·líptic, es revesteix de planxa ondulada d'alumini, adoptant aquesta geometria per aconseguir esveltesa, doncs té menor alçada. La unió per sobre el carrer conté les rampes de comunicació i una sala polivalent de descans amb vistes a la muntanya i al mar.
Les dues figures creen una tensió formal interessant pel que suposen aquests edificis simbòlics de la Vila, resolent el pesat problema iconogràfic d'un pas, pont o portal i oferint una convenient imatge d'edifici públic.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Planificació urbana d'una àrea de 79 Ha. per a la Vila Olímpica de Barcelona 1992 amb 2.500 vivendes. Transformació del front marítim incloent-hi 107.200 m2 de parcs i 130.000 m² per a les instal·lacions del Port Olímpic (739 amarres). El treball de MBM en aquest projecte va ser principalment el disseny urbà de tot el sector, la autoria d'alguns edificis de vivendes, el Parc del Litoral i el Port Olímpic, que inclou l'edifici de recepció del Port (Capitania del Port) i l'Escola Municipal de Vela. MBM també es va encarregar de la supervisió dels 32 projectes dels edificis de vivendes dels altres arquitectes i de la coordinació de tots els treballs d'arquitectura, paisatgisme i enginyeria, incloent-hi les vies ràpides, el traçat ferroviari, el metro i les infraestructures. -
Central Telefònica de la Vila Olímpica
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El Pla Especial de la Vila Olímpica proposa una sèrie d'edificis porta, a cavall entre la fi de l'Eixample i l'ordenació pròpia de la Vila, a tocar del mar. Es tracta d'edificacions singulars no destinades a residència sinó a activitats diverses, com ara els serveis. L'Avinguda Icària esdevé un dels principals eixos comercials de la Vila i compta amb quatre d’aquests edificis singulars. La Central de Telefónica es situa a la confluència amb Joan d'Àustria. L'hem plantejat com la unió de dos cossos independents, tant en el sentit funcional com estètic. Resten units per un pont sobre el carrer i un soterrani comú. El volum de planta rectangular, pràcticament cec, conté els equips i maquinària telefònica, mentre que l'el·líptic i vidrat, les oficines. El cos prismàtic queda aplacat en pedra, amb una façana desplomada que es retreu per aconseguir més espai interior. L'el·líptic, es revesteix de planxa ondulada d'alumini, adoptant aquesta geometria per aconseguir esveltesa, doncs té menor alçada. La unió per sobre el carrer conté les rampes de comunicació i una sala polivalent de descans amb vistes a la muntanya i al mar. Les dues figures creen una tensió formal interessant pel que suposen aquests edificis simbòlics de la Vila, resolent el pesat problema iconogràfic d'un pas, pont o portal i oferint una convenient imatge d'edifici públic. -
Premio Década
Guardonat / Premiat
Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port OlímpicMBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Obres Relacionades (29)
Conjunt Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic
