Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

En un solar en cantonada de l’Eixample, el programa requeria la inclusió d’una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs, de manera que tots tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència. L’edifici s’ajusta a la traça del bisell i hi recolza la pista poliesportiva, formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. L’edifici assoleix l’alçària màxima a la cantonada, decreix cap a l’interior de l’illa i resol els laterals amb tanques baixes que protegeixen els romanents enjardinats i el cos posterior de la biblioteca. Es tracta d’una interpretació de la cantonada de l’Eixample que compensa l’absència d’obertures amb una delicada articulació dels volums. El gimnàs penja de la coberta, la qual cosa garanteix la il·luminació natural i allibera espai a la planta per a la resta del programa.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L’edifici parteix d’una secció esglaonada on les peses s’orienten zenitalment buscant la llum de nord, tot disposat segons les directrius que suggereixen l’emplaçament i l’ordenació urbana. El triangle del solar desapareix interiorment transformat en una successió de franges rectangulars, restant de la forma inicial solament el seu perímetre, l’exterior No sapiguem si, pel fet de que a quasi be a tots el edificis se’ls demana mes del que porten posat, la resposta donada a l’emplaçament va ser suficient, contràriament a nosaltres el que mes ens interessa dels poliesportius es la seva estructura. Es tracta d’una armazón de bigues caixó que sustenten i abracen a tot l’edifici. El disseny d’aquest elements genera unes cavitats que serveixen s per allotjar els gimnasos i el sistema d’il·luminació natural. Tot aquest elements generador de la coberta esta tractat com un mant plegat de gran esglaons. Es parteix del xamfrà, punt mes alt i singularitzat del projecte, per anar baixant lentament i acabar suaument en la façana posterior de l’avinguda Bogatell. Des de aquest carrer l’edifici mostra un llarg front de baixa alçada que posa final al projecte i a l’operació urbana de la vila Olímpica.

Autor: Franc Fernández

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic

    Planificació urbana d'una àrea de 79 Ha. per a la Vila Olímpica de Barcelona 1992 amb 2.500 vivendes. Transformació del front marítim incloent-hi 107.200 m2 de parcs i 130.000 m² per a les instal·lacions del Port Olímpic (739 amarres). El treball de MBM en aquest projecte va ser principalment el disseny urbà de tot el sector, la autoria d'alguns edificis de vivendes, el Parc del Litoral i el Port Olímpic, que inclou l'edifici de recepció del Port (Capitania del Port) i l'Escola Municipal de Vela. MBM també es va encarregar de la supervisió dels 32 projectes dels edificis de vivendes dels altres arquitectes i de la coordinació de tots els treballs d'arquitectura, paisatgisme i enginyeria, incloent-hi les vies ràpides, el traçat ferroviari, el metro i les infraestructures.
  2. Pavelló Municipal Nova Icària

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Pavelló Municipal Nova Icària

    En un solar en cantonada de l’Eixample, el programa requeria la inclusió d’una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs, de manera que tots tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència. L’edifici s’ajusta a la traça del bisell i hi recolza la pista poliesportiva, formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. L’edifici assoleix l’alçària màxima a la cantonada, decreix cap a l’interior de l’illa i resol els laterals amb tanques baixes que protegeixen els romanents enjardinats i el cos posterior de la biblioteca. Es tracta d’una interpretació de la cantonada de l’Eixample que compensa l’absència d’obertures amb una delicada articulació dels volums. El gimnàs penja de la coberta, la qual cosa garanteix la il·luminació natural i allibera espai a la planta per a la resta del programa.
  3. Premio Década

    Guardonat / Premiat

    Premio Década

    Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Obres Relacionades

Conjunt Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic