Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte sorgeix del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica. El conjunt s'ajusta a la volumetria del pla encara que estableix canvis en les alineacions. L'edifici en arc trenca la seva rigidesa donant un cop de cua a un segment de corba perquè els habitatges de l'est vegin millor la mar.
La façana posterior de l'arc apareix com una pantalla gran perforada per les finestres iguals de dormitoris i escales. A la façana cap al mar la corba de l'arc posterior es transforma en plans que es van plegant per a rebre les persianes corredisses dels grans finestrals de les sales d'estar, que a la vegada assenyalen i protegeixen l'entrada a cada escala.
S'ha modificat la planta quadrada de la torre, que es preveia, per una altra en forma d'ametlla, una proa cap a la mar. Totes les façanes es veuen envaïdes desordenadament per les persianes que es llisquen sobre les parets i finestres.
El centre de la plaça és un jardí de palmeres de diferents espècies i grandàries, restes de les que van quedar d'altres instal·lacions olímpiques. Els clients dels bars estaran asseguts a la terrassa elevada un metre que envolta al jardí, a la qual s'accedeix per rampes i escales.
La coberta de teula a dues aigües era obligada en tots els edificis de la Vila Olímpica. A la torre, per a evitar una imatge de birret, es va invertir la coberta cap a l'interior.
L’arquitectura construeix l’espai públic.
Amb rampes i escales s’accedeix a una plataforma que dona entrada a les porteries i locals comercials; s’aixeca 1m sobre un jardí-palmeral.
Ventilacions i volums de pavés emergeixen de l’aparcament a la plaça.
Les palmeres de tamanys i espècies diverses són les que sobraren d’espais remodelats i ordenats per a àrees esportives dels Jocs Olímpics i plantades en les zones sense aparcament.
Bancs de conversació ‘tu-y-yo: cele’.
Fanals ‘lampelunas’.
Un carrer de l’Eixample Cerdà creua el palmeral i es dirigeix cap al mar.
L’ordenació dels blocs és el resultat d’una modificació substancial del crescent establert pel Pla d’Ordenació. El bloc principal queda girat i deformat per aconseguir les millors vistes sobre el mar. El bloc aïllat dóna a la plaça un caràcter semitancat i deixa una escletxa de visió cap al nord. El bloc principal és el resultat de l’agregació d’un mòdul bàsic i de l’aplicació de nombroses variants respecte d’aquest mòdul. Es tracta d’una escala amb dos habitatges per planta, amb les sales d’estar mirant al mar i formant un suau bisell. L’agregació d’aquests bisells articula el conjunt de la façana com una sèrie d’estrats, incloses les fulles de les persianes amb la seva mobilitat. Els portals de les escales queden situats al peu de cada bisell, que forma una lleugera marquesina sobre la porta. S’accedeix a totes les escales des d’una terrassa elevada que recorre el bloc d’un extrem a l’altre, mentre que la façana posterior és exclusiva per als vehicles.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (5)
-
Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Planificació urbana d'una àrea de 79 Ha. per a la Vila Olímpica de Barcelona 1992 amb 2.500 vivendes. Transformació del front marítim incloent-hi 107.200 m2 de parcs i 130.000 m² per a les instal·lacions del Port Olímpic (739 amarres). El treball de MBM en aquest projecte va ser principalment el disseny urbà de tot el sector, la autoria d'alguns edificis de vivendes, el Parc del Litoral i el Port Olímpic, que inclou l'edifici de recepció del Port (Capitania del Port) i l'Escola Municipal de Vela. MBM també es va encarregar de la supervisió dels 32 projectes dels edificis de vivendes dels altres arquitectes i de la coordinació de tots els treballs d'arquitectura, paisatgisme i enginyeria, incloent-hi les vies ràpides, el traçat ferroviari, el metro i les infraestructures. -
Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
El projecte sorgeix del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica. El conjunt s'ajusta a la volumetria del pla encara que estableix canvis en les alineacions. L'edifici en arc trenca la seva rigidesa donant un cop de cua a un segment de corba perquè els habitatges de l'est vegin millor la mar. La façana posterior de l'arc apareix com una pantalla gran perforada per les finestres iguals de dormitoris i escales. A la façana cap al mar la corba de l'arc posterior es transforma en plans que es van plegant per a rebre les persianes corredisses dels grans finestrals de les sales d'estar, que a la vegada assenyalen i protegeixen l'entrada a cada escala. S'ha modificat la planta quadrada de la torre, que es preveia, per una altra en forma d'ametlla, una proa cap a la mar. Totes les façanes es veuen envaïdes desordenadament per les persianes que es llisquen sobre les parets i finestres. El centre de la plaça és un jardí de palmeres de diferents espècies i grandàries, restes de les que van quedar d'altres instal·lacions olímpiques. Els clients dels bars estaran asseguts a la terrassa elevada un metre que envolta al jardí, a la qual s'accedeix per rampes i escales. La coberta de teula a dues aigües era obligada en tots els edificis de la Vila Olímpica. A la torre, per a evitar una imatge de birret, es va invertir la coberta cap a l'interior. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús PrivatConjunt d'Habitatges Tirant Lo BlancMartínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Gran Premi d’ArquitecturaConjunt d'Habitatges Tirant Lo BlancMartínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Premio Década
Guardonat / PremiatPla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port OlímpicMBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Obres Relacionades (29)
Conjunt Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic
