Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

  • Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

Memòria

El projecte sorgeix del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica. El conjunt s'ajusta a la volumetria del pla encara que estableix canvis en les alineacions. L'edifici en arc trenca la seva rigidesa donant un cop de cua a un segment de corba perquè els habitatges de l'est vegin millor la mar. La façana posterior de l'arc apareix com una pantalla gran perforada per les finestres iguals de dormitoris i escales. A la façana cap al mar la corba de l'arc posterior es transforma en plans que es van plegant per a rebre les persianes corredisses dels grans finestrals de les sales d'estar, que a la vegada assenyalen i protegeixen l'entrada a cada escala. S'ha modificat la planta quadrada de la torre, que es preveia, per una altra en forma d'ametlla, una proa cap a la mar. Totes les façanes es veuen envaïdes desordenadament per les persianes que es llisquen sobre les parets i finestres. El centre de la plaça és un jardí de palmeres de diferents espècies i grandàries, restes de les que van quedar d'altres instal·lacions olímpiques. Els clients dels bars estaran asseguts a la terrassa elevada un metre que envolta al jardí, a la qual s'accedeix per rampes i escales. La coberta de teula a dues aigües era obligada en tots els edificis de la Vila Olímpica. A la torre, per a evitar una imatge de birret, es va invertir la coberta cap a l'interior.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

L’arquitectura construeix l’espai públic. Amb rampes i escales s’accedeix a una plataforma que dona entrada a les porteries i locals comercials; s’aixeca 1m sobre un jardí-palmeral. Ventilacions i volums de pavés emergeixen de l’aparcament a la plaça. Les palmeres de tamanys i espècies diverses són les que sobraren d’espais remodelats i ordenats per a àrees esportives dels Jocs Olímpics i plantades en les zones sense aparcament. Bancs de conversació ‘tu-y-yo: cele’. Fanals ‘lampelunas’. Un carrer de l’Eixample Cerdà creua el palmeral i es dirigeix cap al mar.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

L’ordenació dels blocs és el resultat d’una modificació substancial del crescent establert pel Pla d’Ordenació. El bloc principal queda girat i deformat per aconseguir les millors vistes sobre el mar. El bloc aïllat dóna a la plaça un caràcter semitancat i deixa una escletxa de visió cap al nord. El bloc principal és el resultat de l’agregació d’un mòdul bàsic i de l’aplicació de nombroses variants respecte d’aquest mòdul. Es tracta d’una escala amb dos habitatges per planta, amb les sales d’estar mirant al mar i formant un suau bisell. L’agregació d’aquests bisells articula el conjunt de la façana com una sèrie d’estrats, incloses les fulles de les persianes amb la seva mobilitat. Els portals de les escales queden situats al peu de cada bisell, que forma una lleugera marquesina sobre la porta. S’accedeix a totes les escales des d’una terrassa elevada que recorre el bloc d’un extrem a l’altre, mentre que la façana posterior és exclusiva per als vehicles.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Sobre el mapa