Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El Centre és situat a la cantonada del campus de Cappont més propera a la xarxa viària que connecta amb la ciutat, i a la vora del riu Segre. Per la seva ubicació, l’edifici fa de porta del campus tal com s’hi arriba des de la ciutat. Un cos unitari en forma de L, encaixat a la cantonada, constitueix l’accés principal al recinte universitari. El mateix vial d’accés arriba fins al gran atri situat a la cantonada. El tall obert a aquesta cantonada ressalta l’eix diagonal dels corrents d’entrada i sortida del campus. L’edifici es desenvolupa en tres plantes sobre la rasant dels vials, i una planta baixa unificada que a l’interior del campus es converteix en planta baixa. A partir d’aquesta planta baixa, l’edifici queda dividit en dos cossos independents, vinculats per una coberta que els unifica. L’auditori queda configurat com un cos cilíndric independent, que emergeix enmig d’un estany en el qual queda reflectit.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Centre de Cultures de l'Estudi General i Biblioteca de la UdL

    Kristian Gullichsen

    Centre de Cultures de l'Estudi General i Biblioteca de la UdL

    El Centre és situat a la cantonada del campus de Cappont més propera a la xarxa viària que connecta amb la ciutat, i a la vora del riu Segre. Per la seva ubicació, l’edifici fa de porta del campus tal com s’hi arriba des de la ciutat. Un cos unitari en forma de L, encaixat a la cantonada, constitueix l’accés principal al recinte universitari. El mateix vial d’accés arriba fins al gran atri situat a la cantonada. El tall obert a aquesta cantonada ressalta l’eix diagonal dels corrents d’entrada i sortida del campus. L’edifici es desenvolupa en tres plantes sobre la rasant dels vials, i una planta baixa unificada que a l’interior del campus es converteix en planta baixa. A partir d’aquesta planta baixa, l’edifici queda dividit en dos cossos independents, vinculats per una coberta que els unifica. L’auditori queda configurat com un cos cilíndric independent, que emergeix enmig d’un estany en el qual queda reflectit.
  2. EU Mies Award

    Nominat
    Centre de Cultures de l'Estudi General i Biblioteca de la UdL

    Kristian Gullichsen