Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La residència se situa a l’extrem nord-oest del campus de Cappont, tancant la filera d’edificis universitaris que es recolza en el carrer de Jaume II. L’edifici adopta la forma d’un braç allargat, amb un corredor central i habitacions a totes dues bandes. Per l’extrem nord l’espai de circulacions s’obre i conforma la façana que dóna al riu. La filera d’habitacions que es recolza en la façana oest segueix fidelment la corba suau del carrer i les estances se succeeixen de forma ininterrompuda. La crugia que dóna a l’interior del campus opera dues obertures que permeten l’entrada de la llum natural als espais de circulació i disposen les habitacions cap a les millors vistes. D’aquesta manera, l’edifici es configura com una resposta volumètrica a les condicions de l’entorn que es produeix amb independència a cadascuna de les façanes, assignant una orientació i una identitat formal a l’edifici.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L’edifici s’implanta dins d’un conjunt d’equipaments universitaris per a la Universitat de Lleida. La Residència es troba en un extrem del Campus, concretament sobre l’avinguda que discorre al costat del riu Segre. A l’altre extrem ens trobem amb l’Edifici Centre de Cultures, Biblioteca i Centre Cultural. Tots dos edificis giren i fan cantonada. D’aquesta manera es formalitzen perpendicularment al Passeig i aconsegueixen envoltar i embolicar parcialment l’interior de l’espai verd i de relació del campus.

El desnivell existent entre el passeig i l’interior de l’espai verd, es soluciona mitjançant unes plataformes que lliguen les diverses facultats i que fan de miradors i terrasses sobre l’espai interior.

L’edifici planteja un basament sòlid que permet organitzar d’una manera més lliure el programa i els diferents requeriments funcionals de les plantes superiors. S’estableix una volumetria en que les façanes que donen sobre vials públics estan tractades seguint la traça i alineacions dels carrers; mentre que la disposició d’una volumetria més lliure per part de la façana abocada a l’espai interior, permet establir una relació formal amb les altres Facultats.

Aquesta volumetria interior respon als volums de les diferents unitats residencials que provoquen el trencament de la façana i permeten articular els vestíbuls i passadissos de distribució interior. El trencament de la façana comportarà una gran entrada de llum i visió de l’espai exterior tant a les zones d’estudi vidriades com a les zones de distribució.

Autor: Ramon Sanabria i Boix

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Obres Relacionades (5)

Conjunt Campus de Cappont de la Universitat de Lleida

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.