Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

Memòria

Les noves instal·lacions de la Fundació CRAM s'ubiquen a l'antic camp de golf del Prat de Llobregat a l'Àrea d'Equipaments del Corredor del Litoral amb una superfície d'actuació d'aproximadament 20.000m2. El projecte busca l'equilibri entre el programa clínic d'investigació i el programa públic, amb els mínims mitjans possibles, per aconseguir que els condicionants de l'activitat es converteixin en els elements fonamentals a l'hora de definir els trets arquitectònics i volumètrics de tot el conjunt . Aquesta decisió persegueix una arquitectura que busca el punt equidistant entre la seva condició funcional i la seva condició representativa com a edifici públic. Cada un dels tres edificis que componen el complex expressa en la seva forma l'activitat que s'hi desenvolupa.

Font: Mostres d'arquitectura

Les noves instal·lacions de la Fundació CRAM s'ubiquen a l'antic camp de golf del Prat de Llobregat a l'Àrea d' Equipaments del Corredor del Litoral amb una superfície d'actuació d'aproximadament 20.000m². La nova intervenció es troba entre la Casa Ricarda d'António Bonet Castellana al nord , i el Club de Golf de José António Coderch i Robert Terradas Via al sud , a escassos metres de les noves edificacions . Entre tan il·lustres veïns el projecte es posiciona des d'una postura de respecte tant cap a les edificacions existents , com cap al magnífic emplaçament al qual s'alia per fondre en una unitat indissoluble . Un centre sense referents , pioner a Europa , que incorpora els coneixements del CRAM per aconseguir unes instal·lacions que permeten desenvolupar de manera eficaç les tres línies bàsiques d'actuació de la fundació : d'una banda la clínica i rescat d'espècies marines protegides que varien en la costa per a la posterior reintroducció , per altra banda, les tasques de conservació , investigació i formació i finalment les accions de sensibilització social sobre l'estat del medi marí i la seva problemàtica . El projecte busca l'equilibri entre el programa clínic d'investigació i el programa públic , amb els mínims mitjans possibles , per aconseguir que els condicionants de l'activitat es converteixin en els elements fonamentals a l'hora de definir els trets arquitectònics i volumètrics de tot el conjunt . Aquesta decisió persegueix una arquitectura que busca el punt equidistant entre la seva condició funcional i la seva condició representativa com a edifici públic . Cada un dels tres edificis que componen el complex expressa en la seva forma l'activitat que s'hi desenvolupa . L'edifici clínic i de recuperació se'ns apareix com un edifici obert al paisatge , permeable en el sentit nord -sud i hermètic en el sentit est- oest . Permeable al corredor verd paral·lel al mar amb els seus dos marquesines que no acaben de recolzar-se en el terreny i hermètic al bullici de la platja a l'estiu . Obert a les vistes creuades entre els usuaris i els visitants sense que els seus camins es creuin . La resta d'edificació s'enfonsa en el terreny en una operació de topografia quirúrgica per acabar de formar-ne part . L'edifici d'administració recupera l'antiga guarderia per allotjar el programa d'administració i de divulgació i sensibilització . L'edifici d'estudis postmortem se'ns apareix com un volum compacte i hermètic que guarda l'activitat que en el seu interior es desenvolupa . Tan sols al creuar la porta opaca , al hall , una finestra ens ofereix la visió de l'interior de la sala on es realitzen les autòpsies dels animals marins per buscar les causes de la seva mort i en conseqüència prevenir-les en el futur . Una sala amb il·luminació zenital provinent de la claraboia corregut tangent a les parets que dota l'espai d'una llum constant i difusa.

Autor: Hidalgo Hartmann

Autors

Sobre el mapa