COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

  • Reforma de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts

    Josep Domènech Estapà

    Reforma de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts

    1883 - 1894

  • Aquari de la Barceloneta

    autoria desconeguda

    1953 - 1963

  • Centre Meteorològic Territorial de Catalunya

    Álvaro Siza Vieira

    Centre Meteorològic Territorial de Catalunya

    L’edifici satisfà un programa d’usos mixtos, que no requereix espais amb una qualitat arquitectònica especial. Siza respon a les múltiples referències de l’entorn amb un edifici de configuració circular, indiferent, que adopta la seva forma amb una lògica pròpia. L’edifici s’organitza a partir d’un estret espai central a tota alçària, que permet establir dues crugies funcionals separades per un corredor de circulacions. La crugia de pilars intermèdia adopta una forma octogonal, i els 16 pilars que la formen determinen la posició dels tancaments, que permet variants molt flexibles. El cilindre resultant es talla en dos bisells per dos dels costats, en una al·lusió remota a la traça del cinturó litoral. Fins a la planta tercera, l’estructura és de murs de formigó vist, mentre que a les dues plantes superiors queda aplacat amb pedra blanca. S’accedeix directament a la planta baixa per vuit portes equidistants, de manera que tot l’organisme assoleix un elevat grau d’abstracció.

    1990 - 1992

  • Centre de Recerca d’Energia Aplicada (CREA)

    Josep Benedito i Rovira, Maite de Pablo i Sàenz

    2001 - 2005

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

    Hidalgo Hartmann, Daniela Hartmann, Jordi Hidalgo Tané

    Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

    Les noves instal·lacions de la Fundació CRAM s'ubiquen a l'antic camp de golf del Prat de Llobregat a l'Àrea d'Equipaments del Corredor del Litoral amb una superfície d'actuació d'aproximadament 20.000m2. El projecte busca l'equilibri entre el programa clínic d'investigació i el programa públic, amb els mínims mitjans possibles, per aconseguir que els condicionants de l'activitat es converteixin en els elements fonamentals a l'hora de definir els trets arquitectònics i volumètrics de tot el conjunt. Aquesta decisió persegueix una arquitectura que busca el punt equidistant entre la seva condició funcional i la seva condició representativa com a edifici públic. Cada un dels tres edificis que componen el complex expressa en la seva forma l'activitat que s'hi desenvolupa.

    2007 - 2010

  • Centre de Recerca ICTA-ICP de la UAB

    DataAE, H ARQUITECTES, Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo Ollé, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí

    Centre de Recerca ICTA-ICP de la UAB

    L’edifici ICTA-ICP situat al campus de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) és un centre de recerca en ciències ambientals i paleontologia. Coherentment amb els seus camps d’investigació, els usuaris de l’edifici van apostar per donar una resposta ambiciosa als reptes de sostenibilitat. L’edifici, un volum aïllat de cinc plantes de 40x40m i dos soterranis, allotja el següents usos. En planta baixa: vestíbul, bar, aules i administració; en les 3 plantes següents, despatxos i laboratoris; a la coberta, hivernacles i zones de descans; al semisoterrani, aparcament i sales de màquines; i al soterrani, magatzems i la resta de laboratoris. Tant els despatxos com els laboratoris, són usos amb molta càrrega interna que tendeixen a ser calorosos. L’ICTA-ICP s’ha dissenyat per a treure’n profit a l’hivern i per a dissipar-la a l’estiu. Plantegem l’edifici com una infraestructura adaptable i flexible a possibles canvis d’us.

    2014

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.