Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

  • Club Náutico Estartit

Memoria

L’edifici ocupa una de les cantonades del moll del port esportiu, inclòs dins la dàrsena del port de l’Estartit. És format per dos cossos articulats en forma de L. Un mur situat a la bisectriu de la cantonada fa alhora de separador i d’articulador. El cos principal aprofita les vistes al mar a través d’un gran parament vidrat i d’un petit altell, que permet elevar el punt de vista. Les visuals, estudiades d’una a una, pretenen crear una sèrie de seqüències que van des del passeig marítim, al darrere, fins a l’horitzó del mar. L’edifici actua com un delicat dispositiu visual que té en compte tots els elements de l’entorn.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'Estartit és un enclavament portuari situat a l'extrem nord de la Badia de Pals, a la Costa Brava gironina. Situat enfront de les illes Medes, zona remarcable per la riquesa i bellesa del seu paisatge submarí, el port disposa d'un important amarrador d'embarcacions esportives i d'esbarjo I constitueix un punt de partida clau per a les excursions marítimes. De forma no tant destacable alberga també una petita flota pesquera. L'edifici busca integrar-se en el conjunt del casc urbà mitjançant un traçat radial i també en el paisatge portuari amb l'equilibri entre plens i buits. En tal situació enfront del mar, l’edifici apareix al límit de la plataforma que s’utilitza com a aparcament, limitant-lo i separant-lo de la dàrsena, al mateix temps que s’obre vers el port. A més, situat en l’angle d’aquesta plataforma, s’organitza en dos pavellons que permeten l’existència d’una zona de passeig al costat de l’aigua. D’aquests dos pavellons el principal consta de planta triangular i és on s’ubiquen les oficines, les sales d’estar, una petita biblioteca nàutica i el bar. També, s’orienta al sud-est oferint una àmplia visió del port i una altra més llunyana del mar obert. L’altre pavelló, organitzat longitudinalment i orientat vers el sud-oest, es direcciona als pantalans d’amarratge i a la vegada acull i organitza els diferents serveis que donen suport a la navegació tals com els vestidors, banys, dependències del personal, venda de material, cantina, cambra de transformadors, antenes, etc... Cada un d’aquests pavellons disposa de la seva pròpia coberta inclinada amb el pendent orientat a terra ferma, de forma la disposició de les respectives plantes de diferents dimensions accentua la clara diferenciació dels dos volums. Reforçant aquesta dualitat, en la intersecció entre els dos elements apareix una perforació o un buit que, actuant a manera de gran finestral, selecciona i direcciona les vistes que des del passeig Marítim es tenen del mar. Així, l’espai buit es converteix en l’atri descobert del club que articulen els dos cossos. Aquest espai triangular disposa en cada un dels seus vèrtexs d’una fuga visual; l’accés a la seu social, el pas directe als pantalans de les embarcacions i la perforació que comunica amb la zona de les instal·lacions, vestuaris i serveis nàutics. El conjunt dels edificis es construeix sobre un podi en el que sobresurten les parts habitables. Sota seu un casc de formigó es recolza a la llosa construïda per damunt el nivell del mar, resultant-ne una sèrie de mampares registrables on s’allotgen totes les xarxes d’instal·lacions, ventilacions, aire condicionat, etc... Els edificis situats sobre aquest podi, recobert igual que tots els paviments interiors i exteriors de pedra de travertí, s’alcen els tancats de maons d’aglomerat de marbre blanc, que emfatitzen amb llurs juntes la horitzontalitat del conjunt. Aquestes façanes disposen d’una sèrie de detalls necessaris per a una correcta ventilació, detalls que puntegen i trenquen els plans de llevant i ponent. Els tancaments i estructures lleugeres, d’acer inoxidable, suportaran amb tranquil·litat les condicions ambientals al mateix temps que adquireixen el caràcter d’accessoris nàutics de l’edifici; els elements de fusta, els taulells marins i Iroko, denoten un caliu pròpi d’ambients mariners tant a l’interior com a l’exterior. La coberta metàl·lica, amb un tractament especial contra la corrosió i acabat en blanc, contribueix definitivament a la integració amb el conjunt. Els altres elements que s’utilitzen com els paviments, els acabats interiors o fins i tot el mateix mobiliari, ajuden a configurar l’ ambigüitat d’un ambient situat, entre el mar i la terra…

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autores

Sobre el Mapa