Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
El projecte d’un conjunt residencial en ordenació oberta permet que Coderch defineixi la seva concepció de l’habitatge urbà. Els pisos s’agrupen de dos en dos en blocs de tres plantes i formen un conjunt de sis blocs disposats en doble eix de simetria. Les plantes baixes absorbeixen el desnivell de 5,5 metres entre els carrers Raset i Freixa, eviten els comerços en façana i allotgen despatxos separats del carrer. L’espai semipúblic que queda entre els sis blocs forma part d’un mateix paisatge arquitectònic, determinat per la plaqueta ceràmica del revestiment, les persianes verticals de fusta vista i la combinació dels reclaus amb una vegetació profusa. L’habitatge extrapola la planta escalonada de les anteriors cases unifamiliars. Una estructura sobre la base de peus drets metàl·lics i forjats reticulars permet retallar els perímetres de les lloses i distribuir els paraments amb independència dels requeriments estructurals.
Aquest conjunt residencial es troba dins del pla urbanístic que durant les dècades dels 60 i dels 70 va regir la manera de construir els nous habitatges que es situaven a la part alta de la ciutat de Barcelona, buscant distanciar-se de la contaminació acústica d'una ciutat amb més cotxes cada dia i, en conseqüència, més soroll.
En aquesta línia, els conjunts d'habitatges dins del traçat dels carrers són aïllats, deixant espais generosos entre els blocs pel pas òptim de la llum, multiplicant les seves façanes i donant lloc al verd que envolta les plantes baixes. Al conjunt Banco Urquijo, Coderch baixa l'alçada dels blocs, de manera que els espais que deixa entre els cossos pot ser més limitat; així s'apropa a l'ideal de buit entre carrers i, esglaonant-los, aconsegueix acotar el paisatge interior.
El fet de ser pisos d'alt standing obliga a que la distribució tingui doble accés (un d'ells segregat pel servei) tan en porta com en ascensor. Els estars dels blocs, en quedar enfrontats, es doten d'un filtre vertical de fusta que dona calidesa als espais interiors i complementa el revestiment de plaqueta ceràmica emprat per la façana. El retranqueig de les habitacions en busca de llum i intimitat coincideix amb els assajos de l'arquitecte en les seves experiències prèvies en habitatge unifamiliar.
El conjunt d'habitatges projectat per José Antonio Coderch es realitza per encàrrec del grup Banco Urquijo, en un solar rectangular aixamfranat que conforma una poma completa. Segons el projecte original, el conjunt consta de sis blocs exempts compostos per dues plantes soterrani destinades a garatge i instal·lacions i un centre cultural, planta baixa amb locals comercials i accessos; i quatre o cinc plantes superiors destinades a habitatge. El solar presenta un desnivell topogràfic que condicionarà el projecte. Per adaptar-se a l'escala predominant i suavitzar el desnivell al mateix conjunt alinea els blocs en alçada, les últimes plantes consistiran en àtics de menors dimensions que s'allunyen del carrer mitjançant trets característics. Els espais intermedis es completen amb patis enjardinats.
La planta tipus conté dos habitatges per replà, simètrics, al centre dels quals se situa el nucli de comunicacions verticals. S'hi comuniquen per un accés principal que dona al vestíbul i un altre de servei que connecta amb la cuina. A l´interior, el vestíbul articula tres zones diferenciades: l´ala de nit composta per una agregació de dormitoris, la zona de dia que ocupa la franja central i les àrees destinades al servei domèstic.
L'estructura consisteix en un sistema de pilars metàl·lics i forjats de formigó armat. La façana la formen murs de revestiment ceràmic i obertures exteriors, acuradament protegides mitjançant un tancament de lamel·les verticals de fusta.
L'Edifici de Banco Urquijo constitueix un dels exemples més clars de la reflexió desenvolupada per Coderch al voltant de l'habitatge urbà. D'una banda, s'aprecien els seus esforços per fer més habitable la ciutat, tot i que alhora l'arquitecte aspiri obstinadament a protegir la llar mitjançant el límit que la façana estableix clarament entre l'interior i l'exterior. El resultat tipològic acaba conformant un híbrid entre la ciutat-jardí i la vivenda urbana de tipus bloc continu. Una mena de ruralització d'allò urbà a través d'una operació d'extrusió en alçada –com si fos un joc arquitectònic– dels models d'habitatges unifamiliars projectats per l'arquitecte fins aleshores.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Conjunt d'Habitatges Banco Urquijo
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
El projecte d’un conjunt residencial en ordenació oberta permet que Coderch defineixi la seva concepció de l’habitatge urbà. Els pisos s’agrupen de dos en dos en blocs de tres plantes i formen un conjunt de sis blocs disposats en doble eix de simetria. Les plantes baixes absorbeixen el desnivell de 5,5 metres entre els carrers Raset i Freixa, eviten els comerços en façana i allotgen despatxos separats del carrer. L’espai semipúblic que queda entre els sis blocs forma part d’un mateix paisatge arquitectònic, determinat per la plaqueta ceràmica del revestiment, les persianes verticals de fusta vista i la combinació dels reclaus amb una vegetació profusa. L’habitatge extrapola la planta escalonada de les anteriors cases unifamiliars. Una estructura sobre la base de peus drets metàl·lics i forjats reticulars permet retallar els perímetres de les lloses i distribuir els paraments amb independència dels requeriments estructurals. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
Conjunt d'Habitatges Banco UrquijoJosé Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés