Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte es va fer en dues fases, ja que va ser necessari prescindir d’uns blocs projectats inicialment i compensar l’edificabilitat disponible en un terreny de dimensions més reduïdes. El conjunt és format per l’agregació d’una unitat repetida que conté dos habitatges dúplex. Cada unitat té dues parets cegues a banda i banda que permeten l’agregació amb la unitat veïna. A les façanes assolellades s’hi col·loca la sala d’estar, disposada en L i amb una gran terrassa coberta al davant. A les façanes al nord hi ha les cuines, els menjadors i les galeries de servei. S’accedeix a la planta dels dormitoris a través d’una escala situada a la paret lateral, acompanyada en alguns casos per un buit sobre la sala d’estar. La combinació de la simetria amb la serialitat o el sistema d’agregació d’unitats reflecteixen una interpretació dels conceptes del racionalisme que és pròpia de la dècada dels seixanta.
El projecte es situa a a la part alta de la ciutat de Barcelona, al barri de Pedralbes. El pla inicial per a la totalitat de la parcela constava de 26 vivendes de luxe. Sert va desenvolupar un sistema en dúplex hereu dels Immeubles-Villa (1922) de Le Corbusier, però adaptant-lo als coneixements adquirits durant la seva llarga estança als EUA, a la tradició mediterrània i tenint molt en compte els clients a qui anaven destinats. Tot plegat amb un regust d’allò que havia estat posat en pràctica en les seves propostes prèvies a l’exili, com les del Pla Macià o els Habitatges Muntaner.
Les vivendes es dividien en 5 blocs diferents, però el plantejament va haver de patir una revisió donada l’aprovació del Plan General Metropolitano de 1970, suprimint-se el bloc central de parcela i densificant els quatre restants. D’aquests quatre, Sert finalment només durà a terme integrament un, el Bloque 4, donades les desavinences amb el promotor. Serà l’unic bloc que respectarà les idees originals.
L’aspecte hermètic de les vivendes, que confien tota la seva expressivitat als jocs de clars i foscos provocats pels forats dels jardins en alçada dels dobles espais de les vivendes i la composició retranquejada en secció, queda reforçada en aquest cas pel seu enretirament del bloc respecte a la línia del carrer, donant una importantísima presència al grup d’arbres preexistent.
Els acabats seran de pedra blanca, amb la presència de persianes de llibret i forjats de formigó simulant voltes de ceràmica, com també aplacats ceràmics. Una revisió dels principis del GATPAC en quant a modernitat i tradició.
L’edifici va rebre el premi FAD d’Arquitectura de l’any 1974.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Les Escales Park
Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert
El projecte es va fer en dues fases, ja que va ser necessari prescindir d’uns blocs projectats inicialment i compensar l’edificabilitat disponible en un terreny de dimensions més reduïdes. El conjunt és format per l’agregació d’una unitat repetida que conté dos habitatges dúplex. Cada unitat té dues parets cegues a banda i banda que permeten l’agregació amb la unitat veïna. A les façanes assolellades s’hi col·loca la sala d’estar, disposada en L i amb una gran terrassa coberta al davant. A les façanes al nord hi ha les cuines, els menjadors i les galeries de servei. S’accedeix a la planta dels dormitoris a través d’una escala situada a la paret lateral, acompanyada en alguns casos per un buit sobre la sala d’estar. La combinació de la simetria amb la serialitat o el sistema d’agregació d’unitats reflecteixen una interpretació dels conceptes del racionalisme que és pròpia de la dècada dels seixanta. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaLes Escales ParkJosep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert