En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El conjunt d'habitatges de la Rambla del Prat 4-6-8-10 s'emplaça en el carrer homònim, al districte de Gràcia. Es tracta d'un conjunt d'edificis molt homogenis entre mitgeres destinats quasi íntegrament a l'habitatge. Només, al número 4 s'hi documenta un baix comercial. Per sobre d'aquesta planta baixa hi ha quatre pisos més, així com un terrat superior.
Tot i que construïts en diferents fases en quasi 20 anys, la concepció estilística de les façanes és molt unitària. Els edificis núm. 4 i 10 compten amb dos balconades per planta, excepte la segona planta, que combina balcó i finestra. Els núm. 6 i 8 compten amb quatre obertures unides per un únic balcó a la primera planta, mentre que a la resta combina dos balconades al centre amb dues finestres a cada banda. Els edificis núm. 6 i 8 estan encapçalats per un coronament central de volutes amb motius florals.
Pel que fa als trets decoratius de la façana, cal destacar les finestres de la planta baixa. Aquestes, de tendència quadrangular, tenen una columna central coronada per un capitell decorat amb motius foliacis. Per sobre, tot el conjunt té una testera amb grans motius de fulles i vegetals, no florals. Entre aquestes finestres i els sòcols també hi ha motius decoratius similars. Els balcons de tots quatre edificis presenten una planta lobulada i més o menys llarga segons si disposa d'una o dos entrades. Tots ells estan coronats per un capçal profusament decorats en tres parts, totes elles amb motius vegetals. Tot i que de mides diferents, depenent de si es troben sobre una finestra o un balcó, els capçals són molt homogenis pel que fa a les morfologies i motius decoratius. Les portes dels núm. 6 i 8 estan emmarcades en fusta creant quatre espais de vidre. Els marcs tenen formes sinuoses i en el tram central i superior hi ha motius decoratius vegetals.
L'ampliació arquitectònica i l'evolució de l'immoble es veuen reflectits en los portes dels núm. 4 i 10, recents així com en modificacions en el sòcol.