El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'arquitectura que es feia a Barcelona en època de Sagnier ha estat sovint acusada de preocupar-se només de les façanes. Evidentment, tant aleshores com avui dia, era responsabilitat dels arquitectes distribuir la planta dels pisos segons les condicions del solar, determinar els sistemes d'accessos i ventilació, calcular i dirigir el procediment constructiu i, sovint, decorar els interiors, quan menys als espais més representatius. Però és cert que bona part de la inventiva projectual es bolcava a la façana, ja que les tipologies d'habitatge a l'Eixample estaven força estandarditzades. La preocupació decorativa d'arquitectes i propietaris va augmentar especialment a partir del 1897, quan es van aprovar unes noves ordenances municipals que permetien enriquir les façanes amb cossos sortints i elements ornamentals per sobre de la línia de cornisa.
A edificis com la casa de Camil Mulleras, el passejant podia adonar-se de la potència econòmica d'un propietari que no dubtava a utilitzar el material més car, la pedra natural, en una façana a la moda, ricament esculpida. A moltes obres, com en el cas que ens ocupa, Sagnier va comptar amb la col·laboració de l'escultor Alfons Juyol. Les cases de veïnatge dels anys compresos entre 1900 i 1907 presenten una clara familiaritat deguda a l'ús d'uns repertoris formals comuns: tractament rude de la pedra natural, obertures en arc trilobulat o abundància de l'ornament naturalista a les superfícies. En aquesta casa trobem un recurs que li agradava repetir a l'arquitecte i que trobem als seus edificis al llarg de la seva carrera: la introducció d'un petit fris que corre sota la llosa dels balcons, fris sovint emmarcat per dues mènsules.
El vestíbul treu partit de les modestes dimensions del celobert per ubicar, d'una manera enginyosa, l'escala particular que condueix al pis dels propietaris i una altra escala que prestava servei als habitatges de lloguer situats als nivells superiors.