Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Destil·leries Regàs

  • Destil·leries Regàs

  • Destil·leries Regàs

  • Destil·leries Regàs

  • Destil·leries Regàs

Memòria

Arran de l’església, l’edifici industrial, de façana ben plana, qualifica el front urbà malgrat la seva heterodòxia. Als eclecticismes de la pedra artificial, Catà hi contraposa l’aire fresc, constructiu i potent dels materials sincers i de les rabassudes estructures de les cooperatives de la Catalunya meridional. L’obra contemporània neteja l’absis veí i reordena l’edifici, seguint-hi l’estructura de parets, en refà els alegres enrajolats, posa en valor l’espai central com a cor del conjunt i organitza els accessos per desplegar, fondària enllà, uns volums sobris i desagregats que contenen sales públiques i una eficient i deliciosa biblioteca i que caracteritzen els nous espais públics i tota l’àrea de ribera. Davant, al núm. 36, la casa Regàs (1916) porta fins al paroxisme i l’ostentació, en tribuna, mènsules i cornisa, allò que en la indústria és serenitat.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Destil·leries Regàs

    Enric Catà i Catà

    Destil·leries Regàs

    Arran de l’església, l’edifici industrial, de façana ben plana, qualifica el front urbà malgrat la seva heterodòxia. Als eclecticismes de la pedra artificial, Catà hi contraposa l’aire fresc, constructiu i potent dels materials sincers i de les rabassudes estructures de les cooperatives de la Catalunya meridional. L’obra contemporània neteja l’absis veí i reordena l’edifici, seguint-hi l’estructura de parets, en refà els alegres enrajolats, posa en valor l’espai central com a cor del conjunt i organitza els accessos per desplegar, fondària enllà, uns volums sobris i desagregats que contenen sales públiques i una eficient i deliciosa biblioteca i que caracteritzen els nous espais públics i tota l’àrea de ribera. Davant, al núm. 36, la casa Regàs (1916) porta fins al paroxisme i l’ostentació, en tribuna, mènsules i cornisa, allò que en la indústria és serenitat.
  2. Centre Cívic Pont Major

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Centre Cívic Pont Major

    A l’edifici patrimonial de Can Regàs es respecta íntegrament la façana i l’esquema estructural de tres crugies amb murs de càrrega. L’ampliació fa referència al creixement lineal de les parcel·les, perpendiculars al riu i la carretera, i es distancien clarament de l’alçada de la primera línia edificada. Al mateix temps, pretenen crear una façana discontínua, capaç d’organitzar els espais posteriors de la nova plaça. A l’edifici original es treballa sobre la pauta proporcionada per les crugies existents. La nau central, en planta baixa, actua com a vestíbul i sala multiusos de tot l’edifici. A partir d’aquesta s’accedeix al nucli de comunicacions verticals, situat a la crugia sud, i a la sala d’actes i la biblioteca, situats als edificis d’ampliació. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir clarament els espais de circulació, alhora que s’emfasitza el caràcter representatiu de l’espai més característic i valuós de l’edifici.