Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.
El celler Güell, que en realitat és un conjunt d'edificacions (celler, habitatges i capella) és una edificació modernista situada al nucli del Garraf, al municipi de Sitges. L'autoria i la datació del conjunt ha estat objecte de controvèrsia; mentre alguns l'atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres a l'última dècada del 1800, altres diuen que Gaudí va ser-ne coautor.
Per a la seva construcció es va emprar la pedra, el maó i el ferro forjat. Es tracta d'una obra construïda d'acord amb els postulats estètics del modernisme, en la seva vessant gaudiniana. En són elements característics els arcs parabòlics, la utilització del ferro forjat i de l'obra vista, l'asimetria compositiva i l'ús del vocabulari de l'arquitectura medieval. La composició del conjunt és orgànica, i el mur lateral i la teulada s'unifiquen en un únic prisma triangular.
El conjunt aglutina formes com estranyes entre sí, però gràcies als arcs, s'aconsegueix una visió unificada. En aquest conjunt hi ha molts dels trets identificadors de l'estil de Gaudí. La seva empremta queda palesa a les xemeneies especialment.
En un dels extrems del conjunt hi ha les restes d'una torre de defensa del segle XV, situada al costat de la masia original.
Les referències documentals sobre aquest conjunt són poc clares i han estat objecte d'hipòtesis diverses. No hi ha acord entre els autors sobre el període concret de construcció del celler (Mackay, 1888; Bassegoda, 1900-1904) ni sobre la paternitat del projecte, atribuït en general a Francesc Berenguer, però que J. Bassegoda valora com a fruit de la col·laboració entre aquest arquitecte i el seu mestre Gaudí. De fet, la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sitges indica que el 21-10-1889 es va fer la sol·licitud de construcció d'una bodega a la part posterior de la casa de la finca propietat d'Eusebi Güell i Bacigalupi, situada a la quadra de Garraf. En un primer moment, Eusebi Güell va voler construir un pavelló de caça, però finalment va desestimar l'opció per construir-hi un celler, ja que tenia diverses explotacions vinícoles a la zona del Garraf.
L'autorització va ser concedida el 28-11-1889. A l'esmentat document no es fa referència a l'arquitecte que hauria d'encarregar-se de l'obra. D'altra banda, Bassegoda esmenta en una publicació recent sobre Gaudí, l'existència d'un plànol signat per Gaudí i presentat a l'Ajuntament de Sitges, el 1895, que correspon al celler construït.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Arxiu
-
Dibuix
Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.
Arxiu Històric del COAC