Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

  • Edifici d'Habitatges Bertran 67

Memòria

El projecte intenta fer una simbiosi entre els aspectes de la tradició de la casa mediterrània com l'atri d'entrada, el carrer interior d'accés als habitatges, el pati-jardí de la casa romana, etc., amb les intencions del moviment modern, com l'estructura de formigó, el desdoblament en dúplex, la recuperació del terrat, etc.... Així mateix, s'entén la construcció com un procés artesanal amb gran prevalença dels oficis, utilitzant tècniques antigues com els estucs planxats de calç, els aplics o els paviments de graves de marbre... juntament amb les tècniques més sofisticades en el tractament dels plàstics, vidres i alumini. El fet que la nova normativa de la A.M.B qualifiqui grans zones dels nuclis urbans com a residencial extensiva (12 i 13) -on la gran altura de la planta baixa desplegada s’iguala al cos principal de l’edifici, juntament amb que més del 50% de l’edifici no es destina a residència- penso que obliga a una reconsideració bastant radical en l’el·laboració del projecte, tant en criteris compositius com en els programàtics i tipològics. En aquesta breu memòria em limitaré a ennumerar algunes de les intencions del projecte que prefiguren el resultat final, sense entrar en consideracions sobre el llenguatge formal emprat. 1- L’acompliment de la normativa en referència als espais d’aparcament -evitant el trauma de la rampa i la utilització d’un petit soterrani entre les parets mitgeres- em portà a la solució dels garatges laterals a la planta baixa. 2- L’atri d’entrada permet defugir el tema de l’altell en retrocés donant als locals de dúplex una major qualitat en forma de petita galeria. 3- El traçat de l’escala de recorregut i la substitució de l’ascensor per un petit montacargues exempt, allibera el centre permetent una lectura més global i clara des del vestíbul. 4- La suma dels espais de circulació amb les superfícies necessàries de patis interiors permet una major generositat en el tractament de l’espai comunitari, transformant-lo en carrer pati interior. 5- L’elecció d’una tipologia d’habitatges de dúplex, recuperant per a cada una d’elles la seva part proporcional de terrat-solarium, els converteix gairebé en habitatges en filera. 6- La recuperació del pati-jardí a l’interior de l’illa, aprofitant el desnivell existent, permet la ubicació dels locals subterranis i els petits estudis en dúplex amb accés des de la planta baixa.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autors

Sobre el mapa