Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Al començament dels anys seixanta, la zona on se situa l’edifici es trobava en procés d’urbanització. El bloc opta per alinear-se al carrer posterior i separar-se de la ronda del General Mitre. És format per set cases independents, amb un total de 298 habitatges. Llevat dels habitatges situats a la testera, la resta són apartaments de 46 metres quadrats, tots en règim de lloguer. L’apartament tipus és concebut per a una família de fins a tres fills de poca edat. El concepte del bloc és heretat d’algunes propostes del moviment modern, si bé fetes aquí per mitjà de la promoció privada.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Aquest edifici té l’aspecte d’un bloc unitari, però, en realitat, està format per sis edificis entre mitgeres que pertanyen a diferents propietaris. L'últim dels edificis assumeix la condició de tester i és on Barba Corsini tenia el despatx. Els habitatges són en règim de lloguer i donen a una sola façana, amb un sistema de ventilació a través de patis centrals que converteix l'edifici en dos blocs units pels nuclis de comunicació vertical. Els habitatges són molt petits, de trenta i de quaranta cinc metres quadrats, però estan resolts amb gran habilitat i eficàcia: el bany té un doble accés que permet una doble circulació, al dormitori s'ha disposat una paret corredissa que permet integrar-lo a la zona d´estar, les zones de pas inclouen altells trasters, etc. La façana a nord és totalment vidriada, mentre que la façana a sud presenta balcons i para-sols de protecció. Des de l'exterior, sembla que totes les finestres van de terra al sostre, però el que passa és que els ampits estan revestits amb vidres opacs de tons blaus. Aquest element permet augmentar l’aïllament tèrmic sense haver de renunciar a la imatge tecnològica de la façana de vidre. Els espais interiors, els comunitaris i les façanes estan concebuts amb llenguatge neoplàstic. Les plantes baixes són comercials, perquè l'edifici funcioni com un barri, fins i tot Barba i Corsini es va esforçar per aconseguir que hi hagués una farmàcia.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Edifici Mitre

    Francisco Juan Barba Corsini

    Edifici Mitre

    Al començament dels anys seixanta, la zona on se situa l’edifici es trobava en procés d’urbanització. El bloc opta per alinear-se al carrer posterior i separar-se de la ronda del General Mitre. És format per set cases independents, amb un total de 298 habitatges. Llevat dels habitatges situats a la testera, la resta són apartaments de 46 metres quadrats, tots en règim de lloguer. L’apartament tipus és concebut per a una família de fins a tres fills de poca edat. El concepte del bloc és heretat d’algunes propostes del moviment modern, si bé fetes aquí per mitjà de la promoció privada.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici Mitre

    Francisco Juan Barba Corsini