Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

  • Edifici Mitre

Memòria

Al començament dels anys seixanta, la zona on se situa l’edifici es trobava en procés d’urbanització. El bloc opta per alinear-se al carrer posterior i separar-se de la ronda del General Mitre. És format per set cases independents, amb un total de 298 habitatges. Llevat dels habitatges situats a la testera, la resta són apartaments de 46 metres quadrats, tots en règim de lloguer. L’apartament tipus és concebut per a una família de fins a tres fills de poca edat. El concepte del bloc és heretat d’algunes propostes del moviment modern, si bé fetes aquí per mitjà de la promoció privada.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Este edificio tiene el aspecto de un bloque unitario, pero, en realidad, está formado por seis edificios entre medianeras que pertenecen a diferentes propietarios. El último de los edificios asume la condición de testero y es donde Barba Corsini tenía su despacho. Las viviendas son en régimen de alquiler y dan a una sola fachada, con un sistema de ventilación a través de patios centrales que convierte el edificio en dos bloques unidos por los núcleos de comunicación vertical. Las viviendas son muy pequeñas, de treinta y de cuarenta cinco metros cuadrados, pero están resueltas con gran habilidad y eficacia: el baño tiene un doble acceso que permite una doble circulación, en el dormitorio se ha dispuesto una pared corredera que permite integrarlo a la zona de estar, las zonas de paso incluyen altillos trasteros, etc. La fachada a norte es totalmente vidriada, mientras que la fachada a sur presenta balcones y parasoles de protección. Desde el exterior, parece que todas las ventanas van del suelo al techo, pero lo que ocurre es que los antepechos están revestidos con vidrios opacos de tonos azules. Este elemento permite aumentar el aislamiento térmico sin tener que renunciar a la imagen tecnológica de la fachada de vidrio. Los espacios interiores, los comunitarios y las fachadas están concebidos con lenguaje neoplástico. Las plantas bajas son comerciales, para que el edificio funcione como un barrio, incluso Barba i Corsini se esforzó para conseguir que hubiera una farmacia.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa