Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

  • Edifici Seida

Memòria

Es tracta d’una operació immobiliària destinada a compensar l’ús de l’illa de cases com a magatzem de cotxes. El projecte planteja un bloc de 12 mòduls en T que eviten la incorporació de patis interiors i que assignen al conjunt una clara orientació cap a l’avinguda de Sarrià. La gran longitud d’aquesta façana queda regulada per la inclusió d’unes gelosies verticals que matisen la llum rasant, i una alternança en la disposició de les terrasses que n’augmenten el dinamisme. Tot el bloc és concebut com una aplicació rigorosa dels principis lògics de les estructures de formigó.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Bloque aislado de viviendas que está situado en uno de los lados de una manzana triangular en la que se encuentran una estación de servicio en el vértice inferior, y los talleres y almacenes de la empresa vendedora de coches Seida en el resto. El edificio de viviendas se desarrolla en una longitud de más de cien metros, y cuenta con seis cajas de escalera que proporcionan acceso a dos viviendas por rellano cada una. El bloque presenta dos fachadas muy diferenciadas, en función de su situación. En la fachada a la calle dominan las grandes superficies vidriadas y las terrazas, que ocupan la totalidad de la fachada. El grueso de las terrazas forma un brise-soleil, que se va interrumpiendo alternativamente mediante pérgolas practicadas al tresbolillo. La fachada posterior está retranqueada con unos patios exteriores que permiten aumentar la superficie de ventilación y evitar los pequeños patios interiores. Esta solución repercute en la distribución en planta, que también está organizada al tresbolillo, con un dormitorio delante y los otros detrás. La estructura del edificio es de pilares y vigas de hormigón armado, con un porche a doble altura que eleva el edificio sobre pilotis. Los pilares del porche tienen una sección variable que va del círculo al rectángulo, como en las Unités d Habitation de Le Corbusier. La doble planta baja está ocupada por locales comerciales.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa