Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Sobre un edifici inacabat, de 1884 i que tenia que ser l’Hospital de Sant Sadurní d'Anoia, s’ha intervingut per a reconvertir-lo en Escola de Pintura Mural i Escola d’Arts i Oficis.

La nau de la capella, nucli central de l’antic projecte, era molt apropiat per a la seva utilització como a taller de pràctiques dels muralistes. L’edifici annex de molt poc interès arquitectònic, mal estat i amb moltes alteracions per els seus destins successius, podia allotjar les aules i serveis dels dos centres, pel que es va procedir a l’enderroc i substitució de tots els forjats interiors.

L’obra nova apareix a l’exterior com la irrupció de les finestres actuals que s’interfereixen, en el seu aire, con l’antic ordre, ratllat per una feina prèvia de massissat del conjunt que ressalta el compacte de la fàbrica original. Aquesta característica és possible la principal qualitat de l’existent.

Amb la nova coberta de la nau de la capella, que busca la correcta il·luminació del seu interior, es va accentuar el contrast entre els dos insòlits volums que composen el conjunt.
Els afegits de marbre blanc pretenen accentuar l’involuntari to d’obra inacabada que el conjunt de pedra irregular ja te de per si i convertir-lo en afirmació.

Amb el traçat dels dos trams d’escalera, un per pati posterior i l’altre apuntant a la capella, es dóna un recorregut d’un cert interès visual a cada un d’ells.

Autor: Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

L'edifici de l'Índex està situat al recinte de l'antic hospital de Sant Sadurní d'Anoia i forma part d'aquest conjunt. S'hi pot accedir pel carrer Pompeu Fabra que conserva el mur de tanca i dóna a un pati interior. L'Índex és el resultat de la rehabilitació l'any 1987 de la capella i l'edifici annex adossat a la façana nord.

La capella és una nau de planta rectangular amb capçalera poligonal. La coberta de la capella és d'un aiguavés a la nau, sobrealçada pel costat nord, i de dues aigües a la capçalera.

El cos annex és de planta rectangular i terrat pla. Està format per un sòcol que salva el desnivell del terreny, planta baixa i dos pisos.

El parament dels dos edificis és de paredat comú amb l'ús de maons com a únic element decoratiu, com a les obertures i arqueries cegues, línies d'imposta, cantoneres, contraforts de la capella, etc. L'ús del maó també ressalta els diferents nivells. La majoria de les finestres originals estan tapiades la qual cosa accentua el caràcter massís de l'edifici.

El que queda de l'antic hospital està situat al carrer Torres i Bages i va ser construït l'any 1884 per Ubald Iranzo a partir de la donació d'un terreny de Josep Ferrer Sallés per destinar-lo als malalts pobres. En el projecte original l'hospital estava format per dos edificis quadrangulars paral·lels i simètrics de tres nivells d'alçada adossats a les façanes nord i sud d'una capella que feia de nexe d'unió. La façana principal de la capella quedava reculada respecte a les façanes frontals d'aquests dos cossos que tenien la funció d'hospital. L'hospital, no obstant això, no es va arribar a acabar. Al cos annex s'hi van instal·lar les germanes carmelites i l'edifici es va fer servir per a l'ensenyament primari i l'assistència social i sanitària. Més tard es va destinar a habitatges de tipus social. La capella, al seu torn, va tenir ús com a magatzem. Finalment l'any 1928 fou substituït per un nou hospital situat a pocs metres d'aquest.

Als anys vuitanta, l'Ajuntament va promoure serveis que requerien la construcció i reforma d'antics edificis per adaptar-los als nous usos. Per portar-ho a terme va comptar amb l'ajut de la Diputació. El nou projecte respectà la volumetria de la capella i l'edifici annex però reformà completament l'interior per adaptar-lo als nous usos. Es treballà amb materials actuals per tal de modernitzar el seu aspecte a l'accés exterior, la coberta i el tapiat de les obertures. Al cos annex s'eliminaren els cossos i les obertures irregulars afegits al llarg del temps i s'obriren noves finestres.

L'espai de la capella es destinà a escola de pintura mural per aprofitar la seva alçada, mentre l'escola d'arts i oficis s'ubicà a l'edifici annex que havia estat magatzem municipal. Actualment, és un equipament municipal on es troben l'Oficina Jove, el Punt d'Informació Jove, el Servei de Joventut i Ràdio Sant Sadurní.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès

    Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès

    Sobre un edifici inacabat, de 1884 i que tenia que ser l’Hospital de Sant Sadurní d'Anoia, s’ha intervingut per a reconvertir-lo en Escola de Pintura Mural i Escola d’Arts i Oficis. La nau de la capella, nucli central de l’antic projecte, era molt apropiat per a la seva utilització como a taller de pràctiques dels muralistes. L’edifici annex de molt poc interès arquitectònic, mal estat i amb moltes alteracions per els seus destins successius, podia allotjar les aules i serveis dels dos centres, pel que es va procedir a l’enderroc i substitució de tots els forjats interiors. L’obra nova apareix a l’exterior com la irrupció de les finestres actuals que s’interfereixen, en el seu aire, con l’antic ordre, ratllat per una feina prèvia de massissat del conjunt que ressalta el compacte de la fàbrica original. Aquesta característica és possible la principal qualitat de l’existent. Amb la nova coberta de la nau de la capella, que busca la correcta il·luminació del seu interior, es va accentuar el contrast entre els dos insòlits volums que composen el conjunt. Els afegits de marbre blanc pretenen accentuar l’involuntari to d’obra inacabada que el conjunt de pedra irregular ja te de per si i convertir-lo en afirmació. Amb el traçat dels dos trams d’escalera, un per pati posterior i l’altre apuntant a la capella, es dóna un recorregut d’un cert interès visual a cada un d’ells.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès

    Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia