Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

Memòria

El programa funcional d’una facultat universitària s’adequa perfectament a la conformació del paisatge general del campus i al ponderat equilibri entre l’esfera privada i la pública, representada aquesta darrera per la gran plaça central. El nou edifici determina en bona mesura la nova façana del campus a la ciutat. Aquesta nova zona universitària s’organitza per mitjà d’uns grans paquets edificats, responsables de la imatge dels carrers i dels passejos per a vianants del campus. A l’interior d’aquests grans contenidors es creen diferents àmbits interiors de caràcter col·lectiu, com ara places i patis de dimensions diverses. Aquests espais interiors són els generadors de l’estructura organitzativa del programa. Les noves edificacions reprodueixen les bases tipològiques de les construccions preexistents al campus, es recolzen en els carrers perimetrals i deixen lliure la plaça central, que serà completada per la nova biblioteca.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El projecte busca potenciar i definir la imatge de la gran àrea universitària de la Universitat Rovira i Virgili i utilitzar el planejament urbanístic com a instrument per a superar el caos edificador i de la zona. La disposició dels nous carrers relaciona aquesta nova zona universitària amb la ciutat i la creació d'una circulació perimetral de vehicles possibilita el desenvolupament del nou campus a nivell peatonal. La nova zona universitària es formalitza a partir d'uns grans paquets d'edificis relacionats amb el carrer, que defineixen la imatge dels carrers i passejos peatonals. A l'interior d'aquests grans paquets es creen diferents àgores, places i patis. Es fan servir els espais interiors com a forma generadora de tota l'edificació, seguint els models d'implantació urbana típicament mediterranis i més concretament els models de les edificacions de la Tarragona romana. Es consideren les construccions universitàries dins d'un tot construït i s'integra el conjunt de la zona universitària en un teixit esponjat, definit pel verd, on la implantació de l'arbrat és un element formal i ambiental important.

Autor: Brullet - De Luna Arquitectes

Autors

Sobre el mapa