Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El conjunto forma parte del campus universitario de la Diagonal, que es un ámbito muy permeable a la ciudad y reúne algunas facultades de la UPC (Universidad Politécnica de Cataluña) y de la UB (Universidad de Barcelona). El proyecto se compone de una serie de barras paralelas y perpendiculares entre sí, la mayoría de dos y tres plantas, que van acogiendo las funciones administrativas y de investigación. Entre estos edificios destacan dos torres unidas por un cuerpo central que acogen las aulas. Los testeros de todos estos edificios son opacos y las fachadas laterales son de muro cortina. Las dos torres principales se sitúan perpendiculares a la Diagonal y por su dimensión se convierten en un elemento destacado del paisaje urbano. Como elemento singular, cabe destacar la marquesina de acceso a la facultad, que es un plano horizontal de grandes dimensiones, con un voladizo muy acentuado que genera un espacio de acogida a escala urbana. Toda la carcasa es de acero. Las torres se construyeron con pórticos de acero laminado, con jácenas Vierendel de lado a lado, sin pilares, y se utilizó una semiviga de armaduras desplegables. En los pabellones traseros se encuentran los laboratorios y el reactor nuclear, construido con hormigón armado.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB - UPC)

    Robert Terradas i Via

    Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB - UPC)

    El conjunto forma parte del campus universitario de la Diagonal, que es un ámbito muy permeable a la ciudad y reúne algunas facultades de la UPC (Universidad Politécnica de Cataluña) y de la UB (Universidad de Barcelona). El proyecto se compone de una serie de barras paralelas y perpendiculares entre sí, la mayoría de dos y tres plantas, que van acogiendo las funciones administrativas y de investigación. Entre estos edificios destacan dos torres unidas por un cuerpo central que acogen las aulas. Los testeros de todos estos edificios son opacos y las fachadas laterales son de muro cortina. Las dos torres principales se sitúan perpendiculares a la Diagonal y por su dimensión se convierten en un elemento destacado del paisaje urbano. Como elemento singular, cabe destacar la marquesina de acceso a la facultad, que es un plano horizontal de grandes dimensiones, con un voladizo muy acentuado que genera un espacio de acogida a escala urbana. Toda la carcasa es de acero. Las torres se construyeron con pórticos de acero laminado, con jácenas Vierendel de lado a lado, sin pilares, y se utilizó una semiviga de armaduras desplegables. En los pabellones traseros se encuentran los laboratorios y el reactor nuclear, construido con hormigón armado.
  2. Edifici Departamental C de l'ETSEIB (UPC)

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix