En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
L'any 1917 Rafael Masó guanya el concurs convocat per l'Ajuntament de Girona per a la nova façana del cementiri. El seu projecte preveu una paret de tanca paral·lela a la carretera de Sant Feliu amb un pavelló a cada extrem (la casa del guarda i la capella) i una nova portalada a la part central, que quedarà sense realitzar. El mur de tancament, construït amb pedra de Girona i coronat per un fris ceràmic, presenta diversos elements escultòrics de caire simbòlic. Els pavellons dels extrems combinen les argerates grises de Quart realitzats a Can Marcó, la pedra de Girona i la ceràmica vidriada de La Gabarra de la Bisbal.
El cementiri modern de Girona data del primer terç del s. xix, quan els petits i parroquials s’agruparen en un equipament general extraurbà. L’ordre reial de Carles III va quallar, doncs, quan les ciutats van iniciar llur expansió. El nou cementiri s’ubicà en terrenys de Sant Daniel, fora del terme de Girona, i segueix quant a ordenació la incontestada arquitectura il·lustrada de l’època, repartint les sepultures a la manera d’una ciutat neoclàssica: passeigs, places, xamfrans, punts nodals... L’arquitectura hi és més aviat elemental, excepte en la capella, fidel als cànons puristes del neoclassicisme revolucionari (1851). El seu gran pòrtic toscà, que presideix axialment el recinte, i la menuda planta circular, amb cúpula i volta perimetral sobre un anell de vuit grans pilars, són les úniques i inquietants mostres d’aquest «estil públic». S’hi poden destacar alguns túmuls i panteons —Bosch-Moré, de J. O. Mestres; Muxach, d’Espelt, Martínez Davalillos i Camps, a la capella; i Guilayn (1924)—, la creu del 1723 i el propileu d’entrada (1829).
La façana de Masó deriva d’un concurs i destil·la molt literalment el simbolisme i l’arcaisme presents en tota la seva producció. L’al·legoria Origen, actuació i destrucció de la mort, d’esquerra a dreta, va quedar incompleta precisament en la seva àrea central, però la fàbrica gairebé ciclòpia, l’alegre plafonat de ceràmica groga estrigilada, l’ús de la terra cuita negra i els relleus zoomòrfics i simbòlics plasmen no tan sols un moment d’introspecció de l’autor, sinó també tota una concepció litúrgica i religiosa vinculada a la recerca paleocristiana del noucentisme.
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa