Aquest projecte es convertí, sens dubte, en el més important de la trajectòria d'August Font com a arquitecte.
La catedral de Barcelona es va iniciar l’any 1298. A principis del segle xv es va començar a parlar de com seria la façana. Un mestre d’obres de Rouen, Normandia, anomenat Carlí Galter o Galtés, va fer un projecte de façana principal que no es va portar a terme, segurament per falta de diners i la façana va quedar limitada a un mur amb porta, finestres i escalinata, sense cap consonància amb la resta de la magnificent catedral gòtica, així mateix, el cimbori es va tancar quan tan sols se n’iniciava el tambor.
Al segle XIX es va veure la necessitat imperiosa d’acabar, d’una vegada per totes, la catedral. La iniciativa fou del banquer Manel Girona que intentà, sense èxit, buscar finançament, així que va decidir pagar-la ell. Més tard, els seus fills, Manel i Anna, farien el mateix amb el cimbori. La selecció del projecte va ser molt polèmica, ja que havia estat dibuixat pel mateix Girona i avalat per Josep Oriol Mestres, arquitecte de la catedral i amic personal del primer. Dels projectes presentats, l’opinió pública es decantava pel de Joan Martorell, molt més ornamentat. majestuós i verticalitzant, però l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, que dirimia en aquestes qüestions, va tombar amb arguments bastant dèbils el projecte de Martorell i es decantà pel projecte signat per Mestres, dissenyat per Girona.
Inspirat en el disseny del Mestre Carlí, Josep Oriol Mestres va començar a treballar-hi amb August Font, que era el seu ajudant. Les obres van començar finalment el 4 de juliol de 1887 i es van acabar el 12 de febrer de 1890, dia de Santa Eulàlia. Cal dir però, que no s’executà la façana exactament com la veiem avui dia: hi havia decoració als brancals amb els apòstols, Jesús al mainell, el timpà amb traceria calada, les arquivoltes amb els 24 ancians, àngels i profetes, el gablet amb rosassa lobulada i contraforts a cada banda decorats amb diferents escultures coronades per dossers i gablets. Però quan es va treure la bastida, es va decidir modificar-la arrel de les crítiques que va tenir. Josep Oriol Mestres havia mort i August Font agafà el relleu d’arquitecte de la Catedral. Afegí les dues torres laterals i una sèrie d’ornaments per enriquir-la. Manel Girona es va comprometre a pagar aquests arranjaments.
Un cop mort el banquer, els seus fills pagaren el cimbori, les obres del qual començaren el 1906 i finalitzaren el 1912. Tampoc aquest obra va quedar exempta de polèmica, ja que el resultat final tenia molts elements que recordaven aquell projecte que Martorell presentà tan alabat pels barcelonins però ràpidament descartat per la Real Academia de San Fernando de Madrid.
