Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
L’edifici interpreta la malla del campus de Montilivi, projectada pel mateix arquitecte, per mitjà d’un pati central perfectament quadrat, igual que l’illa generada pel campus. Aquest pati canalitza totes les circulacions i és el punt des d’on creixeran les diverses parts de la facultat amb una dinàmica més lliure. El cos dels seminaris i els despatxos s’obre cap a un bosc proper, indicant a la imatge exterior l’especificitat del seu ús. El pati queda obert per una de les bandes i els aularis es distribueixen als dos costats restants. La pauta dictada per la malla del campus i pel pati interior queda reflectida en els sostres i els paviments dels espais interiors. El creixement de les edificacions al voltant del pati no queda palès pel programa o la volumetria, sinó per una sèrie de traçats geomètrics que activen deliberadament el caràcter orgànic de l’edifici.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
En aquest segon treball de Pla dins el campus de la seva pròpia traça, la modulació i la pauta geomètrica —des de l’estructura fins als junts del cel ras— es fan novament partitura necessària de la projectació. Una partitura que aquí, però, és menys explícita i recurrent que en l’edifici politècnic, potser més aviat un ordre immanent. Dos temes caracteritzen la disposició adoptada: el pati, de geometria serena i ben quadrada, a tall d’evocació claustral, del qual neixen circulacions i els cossos edificats; i l’esqueixada d’un volum afuat, més lliurament desprès de l’ordre general, des d’on despatxos i seminaris (els que «viuen» a l’edifici) s’aboquen al petit bosc del nord. La implantació en el pla inclinat del campus matisa i adapta la geometrització i permet un sòcol general, mentre que, alhora, induïx la relació per l’oest amb escletxes més lliures i orgàniques. Les subtileses de plantació i entorn, perdudes per un mal manteniment.
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
L’edifici interpreta la malla del campus de Montilivi, projectada pel mateix arquitecte, per mitjà d’un pati central perfectament quadrat, igual que l’illa generada pel campus. Aquest pati canalitza totes les circulacions i és el punt des d’on creixeran les diverses parts de la facultat amb una dinàmica més lliure. El cos dels seminaris i els despatxos s’obre cap a un bosc proper, indicant a la imatge exterior l’especificitat del seu ús. El pati queda obert per una de les bandes i els aularis es distribueixen als dos costats restants. La pauta dictada per la malla del campus i pel pati interior queda reflectida en els sostres i els paviments dels espais interiors. El creixement de les edificacions al voltant del pati no queda palès pel programa o la volumetria, sinó per una sèrie de traçats geomètrics que activen deliberadament el caràcter orgànic de l’edifici.
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.