COAC

Cercar

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Es titula a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1951. El 1955 ingressà al Grup R. Forma, amb Pedro López Iñigo i Xavier Subias Fages, el despatx professional: Arquitectos G. Giráldez Dávila, P. Lopez Iñigo, J. Subias Fages, de 1955 a 1996. El despatx representa l'aposta per l'avantguarda moderna i reformista que trenca amb l'academicisme imperant dels 50. Les obres més rellevants del despatx són: Habitages experimentals a Madrid (1955), la biblioteca del COAC (1962, avui desapareguda), Facultat de dret (1957-1958) i la Facultat d'econòmiques(1962-1966), Escola Betània Patmos (1963-1969), Institució Cultural CIC (1961-1962), avantprojecte i primera fase de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1973), Bibloteca de la Facultat de Lletres. En urbanisme destaquen el Polígon Montbau (1957-1968), el polígon del Sud-OEst del Besòs (1959-1961), el polígon Canyelles (1974) Destaquen també l'Hospital Oncològic Duran y Reynals (1973-1978) i la Clínica Dexeus (1968-1981) El despatx es va dissoldre amb la mort d'en Pedro López Iñigo.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. 1956 - 1957
  2. 1957 - 1965
  3. 1958 - 1959
  4. 1958 - 1960
  5. 1958 - 1966
  6. 1958
  7. 1959
  8. 1959
  9. 1960
  10. 1960
  11. 1961
  12. 1962 - 1966
  13. 1962
  14. 1963
  15. 1964
  16. 1964
  17. 1964
  18. 1964
  19. 1966 - 1967
  20. 1967
  21. 1967
  22. 1968 - 1971
  23. 1968 - 1970
  24. 1969 - 1972
  25. 1972 - 1974
  26. 1972
  27. 1973 - 1975
  28. 1974
  29. 1984
  30. 1985

  1. Polígon Montbau

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Polígon Montbau

    El barri de Montbau, situat a la falda del Tibidabo, al costat de Passeig de la Vall d'Hebron, té una superfície total aproximada de 31 Ha. La part avui construïda, o en curs molt avançat de construcció, constitueix sobre dues unitats residencials bàsiques. Estan también pràcticament acabats el jardí i el parc de barri. Actualment està en construcció un grup d'unes 70 habitatges unifamiliars a la part més alta del vessant, grup que no inclourem en el present anàlisi perquè està en fase molt poc avançada i, per tant, sense dades massa concretes. L'arquitecte d'aquest grup és Joan Bosch. Qui són els autors de Montbau? Heus aquí un primer problema concret que pot conduir-nos a consideracions generals. Per exigències de programació, el Patronat Municipal de l'Habitatge va decidir encarregar amb la urgència de molt poques setmanes el Pla Parcial d'aquest polígon als arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subías. Amb quin criteri es van escollir aquests arquitectes? Segurament per simples raons de proximitat, de relació administrativa, per insuficiència circumstancial de la pròpia plantilla tècnica, etc. Però hi havia la preocupació d'escollir un bon equip precisament per a un dels projectes de més envergadura que llavors es gestaven? ¿Si més n,o hi va haver la consciència de que, casualment i per raons de comoditat burocràtica, havia caigut en les mans d'un bon equip, llavors amb una prometedora empenta juvenil? * el Pla Parcial original va ser alterat, tant en la seva primera fase, lleugerament, com en la segona, amb un canvi d'equip redactor i de disposició urbanística que el van modificar substancialment.

  2. Polígon Montbau: Primera Unitat

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Polígon Montbau: Primera Unitat

    Els arquitectes van fer ràpidament un Avanç de Pla suficientment complet perquè s'aproximés a les exigències d'un Pla Parcial (1957) i va poder ser presentat a una urgent exposició commemorativa. Passada l'exposició, els Serveis Tècnics de l'Ajuntament van completar, van modificar i, en realitat, van refer el Pla Fins a arribar a la seva completa aprovació. Entre aquestes correccions, imposades a través de la tramitació, cal considerar alguna d'especial importància: l'afegit d'un altre pis a tots els edificics que figuraven al Pla. Va ser una imposició 'administrativa' d'última hora, davant el temor que el terreny resultés massa car per una escassa densitat edificatòria. Heus aquí com, amb el simple maneig de l'asèptic i aparentment inofensiu text de les Ordenances volumètriques, es pot refer un pla i tergiversar inclusiu sobre possibles idees rectores. Amb aquesta tergiversació, el Pla va ser aprovat el 13 de desembre de 1957. D'acord amb aquest projecte, el Patronat realitza el primer sector. El Patronat es limita a actuar com a promotor general, fent actuar com a propietaris i constructores a diverses entitats particulars, especialment Cooperatives. El sistema administratiu es interessant i es demostra extraordinàriament eficaç, sobretot en la canalització econòmica, i fins i tot en alguna limitada integració sociològica.

  3. Facultat de Dret de la UB

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Facultat de Dret de la UB

    La configuració de l’edifici adopta criteris de claredat i economia en funció del breu termini imposat per la redacció del projecte i la seva construcció. La discriminació entre les funcions docents i les funcions representatives queda reflectida en la composició formada per dos cossos. El cos de l’aulari, de dues plantes, se situa en paral·lel a l’avinguda Diagonal, amb tres patis de llum a la banda central. El cos que allotja les funcions administratives i d’estudi té cinc plantes i se situa en sentit perpendicular. La planta baixa, que només conté aules a la banda posterior, comunica tots dos cossos en un únic espai de circulació. L’estructura de tot l’edifici, d’acer laminat, forma un mòdul regular de 6,20 x 3,84 metres, que es dobla a les estances que requereixen més superfície. L’edifici aplica uns criteris d’economia constructiva que renoven les pautes aplicades a Catalunya per la primera generació d’arquitectes moderns.

  4. Blocs A i B del Polígon Montbau

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Blocs A i B del Polígon Montbau

    Són les tipologies que configuren la part de l’esplanada i delimiten el que és la zona que acull l’activitat cívica i de relació entre el veïnat del projecte, no només de la primera fase, sinó del conjunt d’habitatges projectat. Està formada per blocs lineals de diferents alçades, distribuïts per optimitzar al màxim les vistes i la llum: els edificis de menor alçada es projecten en paral·lel a la pendent de la muntanya, orientats a oest i els de major alçada, perpendiculars, orientats a sud. Els blocs A i B configuren el nivell de l’extrem Nord-Est de la plaça representativa que es genera en 3 nivells adequant-se a la topografia existent. El bloc A, de PB+10 és un edifici tipus pantalla que recull l’espai de la plaça en aquest extrem. El bloc B, perpendicular a l’anterior, ocupa el costat Sud-Oest i presenta una planta baixa permeable que permet l’extensió de la plaça, generant una mena de terrassa porxada amb vistes sobre la ciutat. Té només 4 plantes d’alçada, el que permet les vistes des de l’edificació de l’altre costat de la plaça, situada a una cota superior. Una marquesina uneix els dos blocs a nivell de planta baixa. La tipologia és de 2 habitatges per replà amb superfícies de 100m2 i 66m2, de 2 i 3 dormitoris. Les façanes dels 2 blocs son idèntiques cap a la plaça, generant un marc uniforme que contrasta amb els edificis singulars dels altres costats.

  5. Polígon del Sud-Oest del Besòs

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Enric Giralt i Ortet, Pedro López Iñigo, Josep Puig i Torné, Xavier Subías i Fages

    Polígon del Sud-Oest del Besòs

    Els límits que abasta el present pla són els següents: Alineació Est del carrer de Prim; alineació Sud de la Avinguda de José Antonio Primo de Rivera fins a la plaça de dispersió al costat de l'Besòs; alineació Oest del segon cinturó de Ronda, i alineació Nord del carrer de Llull. El perímetre anteriorment assenyalat abasta terrenys situats al terme municipal de Barcelona i una petita part en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Aquesta última zona té un traçat urbanístic a base de grans blocs concebuts com a unitats d'habitació i ha estat projectat per tal d'aconseguir una entrada a Barcelona d'acord amb la importància de la ciutat. Nascut aquest pla parcial de la necessitat de crear un gran polígon destinat a habitatge modest a construir pel Patronat Municipal de l'Habitatge, per les seves especials característiques, ha hagut de conjuminar els següents punts: a) Economia a la urbanització. b) Consideració de la dificultat de desguàs per falta de cota. c) Unió entre la part de Poblat Dirigit i la resta d'edificació que es preveu d'una major categoria. Els dos primers punts es contraposen. La solució que es projecta és la del just mig, ja que l'economia a la urbanització aconsellava conservar la mateixa rasant del terreny amb la consegüent deficiència en l'evacuació d'aigües residuals i la completa manca de desguàs per a les pluvials. Aquesta solució, poc satisfactòria, ha mogut a elevar les rasants el mínim per obtenir un pendent suficient, a fi que es pogués construir una claveguera de sistema unitari. Per tant, les rasants s'eleven una mitjana d'un metre en tota la zona del Poblat Dirigit. El joc de volums amb una contraposició de plens i buits alternativa, ha estat la directriu estètica del nucli d'aquest Pla. Aquest tema es troba emmarcat per blocs en sèrie, la disposició dels quals es conjuga amb l'anterior, tot i que amb una lleugera preponderància de la idea «marc», no com enclaustrament d'un tema, sinó com a acabada continuïtat del mateix.

  6. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Facultat de Dret de la UB

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

  7. Pla Parcial Sud-Oest del Besòs: Quarta Fase

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Pla Parcial Sud-Oest del Besòs: Quarta Fase

  8. Pla Parcial Sud-Oest del Besòs

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Pla Parcial Sud-Oest del Besòs

  9. Bloc O del Polígon Montbau

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Bloc O del Polígon Montbau

  10. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Pla Parcial Sud-Oest del Besòs

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

  11. CIC

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    CIC

  12. Facultat de Ciències Econòmiques de la UB

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Facultat de Ciències Econòmiques de la UB

  13. Planta Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Planta Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  14. Complex Escolar Betània-Patmos

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Complex Escolar Betània-Patmos

  15. Blocs B i C dels Habitatges per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Blocs B i C dels Habitatges per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

  16. Bloc E dels Habitatges per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Bloc E dels Habitatges per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

  17. Bloc F-G dels Habitatges per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Bloc F-G dels Habitatges per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

  18. Ordenació d'Habitatges per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Ordenació d'Habitatges per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

  19. Conjunt de 168 Habitatges a la Gran Via

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Enric Giralt i Ortet, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Conjunt de 168 Habitatges a la Gran Via

  20. Edifici per a Telerasa

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Edifici per a Telerasa

  21. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Facultat de Ciències Econòmiques de la UB

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

  22. Bloc N del Polígon Montbau

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Bloc N del Polígon Montbau

    L’equip redactor del Bloc N realitza un viatge a Alemanya on visiten la reconstrucció d’algunes ciutats sota els preceptes del Moviment Modern, tenint gran influència la visita a l’Exposició Internacional de Berlín Interbau 57 i la reconstrucció del barri de Hansaviertel. Els arquitectes visiten obres de Le Corbusier, Oscar Niemeyer, Alvar Aalto i Walter Gropius. Però té especial rellevància la torre d’habitatges dels holandesos Bakema i Van der Broek. Al bloc N de Montbau, que encara essent projectat a la primera fase no troba la seva posició al pla fins al 1968, és especialment notable l’exploració de la secció de la torre dels holandesos que fa l’equip català i que aplica al seu disseny. L’edifici, de PB+15, és el més alt del conjunt. Té un nucli d’accés vertical i 8 habitatges per planta amb accés a través d’una passera. L’habitatge s’organitza en tres mitges alçades: una d’accés, una altra de sala-menjador i cuina i la tercera de dormitoris i banys. L’estructura és de murs de càrrega, de formigó armat, de 25 cm paral·lels als testers. L’accés als habitatges es fa cada 3 plantes, de forma capiculada. Aquest bloc dona el punt singular a la plaça emmarcada pels blocs A i B, essent l’element més visible del conjunt.

  23. Clínica Dexeus

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Clínica Dexeus

  24. Universitat Autònoma de Barcelona

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Universitat Autònoma de Barcelona

  25. Polígon Canyelles

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Polígon Canyelles

  26. 196 Habitatges del Polígon Bellvitge

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    196 Habitatges del Polígon Bellvitge

  27. Hospital Oncològic Duran i Reynals

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Hospital Oncològic Duran i Reynals

  28. Habitatges Caixa d'Estalvis Sagrada Família

    Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo

    Habitatges Caixa d'Estalvis Sagrada Família

  29. Biblioteca per a les Facultats de Filosofia i Ciències de l'Educació, Geografia, Història i Psicologia de la UB

    Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo

    Biblioteca per a les Facultats de Filosofia i Ciències de l'Educació, Geografia, Història i Psicologia de la UB

  30. Facultat de Física de la UB

    Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo

    Facultat de Física de la UB

Arxiu

  • Perspectiva.

    Dibuix

    Perspectiva.

    Fons Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva.

    Dibuix

    Perspectiva.

    Fons Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva.

    Dibuix

    Perspectiva.

    Fons Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva.

    Dibuix

    Perspectiva.

    Fons Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Societats