Ubicada al districte de Gràcia, aquesta casa es troba en una parcel·la que afronta al carrer Mare de Déu del Coll amb la façana sud i al carrer Pineda amb la nord.

La Casa Sansalvador no és realment una casa sinó un conjunt de construccions projectades per Josep Maria Jujol, però que mai es va acabar completament. De l'habitatge principal només es va realitzar la fonamentació i els inicis de murs que encara són visibles. Les parts finalitzades són la casa del porter, les cavallerisses, el jardí i les dues tanques a carrer. La finca té l'accés actual des del carrer Mare de Déu del Coll, a la part baixa de la finca, des d'on s'accedeix a les instal·lacions. L'accés nord dóna a la casa inacabada i està inutilitzat.

L'element que organitza totes aquestes construccions és una escala que s'inicia a l'accés inferior i realitza un recorregut ascendent per total la finca passant per les cobertes de les cavallerisses, el jardí i les restes de l'habitatge fins arribar a l'accés superior. Aquesta escala, formada per diferents trams independents, es va adaptant a la topografia canviant de direcció i de tipus constructius segons la zona que travessa. El tram més elaborat és l'inferior que comença en el portal del carrer i puja entre dos murs de contenció de fàbrica de maó vist revestits de peces de ceràmica i sota una pèrgola metàl·lica.

La façana és asimètrica, segueix el pendent del carrer i ubica els dos portals com obertures lliures provocades en el mur llis sense cap modulació compositiva. El portal d'entrada a les cavallerisses té una llinda poligonal irregular i uns brancals de totxo vist també irregulars. El portal de l'escala a base d'un arc triangular dentat de maó vist està ricament ornamentat amb elements de ceràmica i protegit de la pluja amb un ràfec acabat amb dos nivells alternats de rajoles girades. A la planta superior del volum de la dreta, hi ha dues finestres envoltades per una cinta de maó vist de formes geomètriques i porticons de fusta. El conjunt d'elements de la façana respira una certa inspiració aràbiga.

Les teulades són planes amb terrats transitables. El cos de planta té una barana de gelosia de maó amb detalls ceràmics i el cos a doble alçada té una barana de traceria que probablement sigui d'un altre autor.

En el pendent del jardí i per sobre de les edificacions es troba l'accés a una antiga mina d'aigua mineral amb suposades propietats radiològiques i medicinals que el doctor va decidir comercialitzar amb la marca Agua Radial. Aquest motiu va provocar que Sansalvador decidís construir unes grutes d'accés al pou que portessin l'aigua a la planta d'embotellament i un jardí romàntic que les integrés en un entorn natural.

Aquest espai destaca arquitectònicament perquè inclou una finestra ovalada i un portal amb dos arcs parabòlics que contenen una volta de superfície paraboloide. Artísticament cal destacar l'acurat treball dels esgrafiats que es presenten puntualment al voltant dels certs elements arquitectònics combinant motius florals i formes oníriques. També són notables les complexes reixes de ferro forjat dels portals i elements complementaris.

Aquesta construcció constitueix un bon exemple tipològic. Té més interès paisatgístic, de tractament dels espais exteriors que no pas interiors. Constitueix una raresa per ser de les poques obres de maduresa de Jujol a la ciutat comtal, amb l'excepció de la casa Planells i l'Escola Jujol de la riera de Sant Miquel.

Projecte: 31 març 1909

Sol·licitud de llicència: 25 juny 1909

Concessió de llicència: 10 octubre 1909 (rectificat el 10 març 1910)

La casa no va ser acabada del tot ja que durant la construcció d'un pou el propietari descobrí les qualitats medicinals de l'aigua per la qual cosa decidí iniciar una explotació amb el nom l'"Agua Radial".

L'any 1932 abandonen les obres.

Restauració: 2007. Arquitecte: Francesc Gruartmoner. En aquesta actuació es van destapiar unes grutes, on presumiblement se situava la deu que volia explotar-se econòmicament, que recorren el subsòl de la finca mitjançant diversos ramals. Tot i que majoritàriament apareix la pedra descoberta producte de l'excavació, Jujol dissenyà diversos arcs parabòlics de maó vist amb funció estructural.