Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

  • Fundació Joan Miró

Memòria

És l’exponent més significatiu del treball de Sert a Barcelona durant la seva etapa americana. L’espai museístic és concebut com un recorregut circular entorn d’un pati que encadena diversos espais de dimensions no gaire grans, i amb una discriminació clara de les seves funcions. El recorregut es plega sobre ell mateix en cerca de la dimensió més llarga, i invita el visitant a la lentitud o a la quietud en la contemplació de les obres. La il·luminació específica de cada àmbit combina la llum zenital, repartida i matisada, i la llum provinent dels tancaments vidrats, que ofereixen un cert contacte visual amb el jardí dels voltants. A més del pati central, dos patis més, al nord i a l’est, relacionen l’espai de la Fundació amb la visió panoràmica de la ciutat. La coberta també és entesa com a espai d’exposicions. Tot el sistema murari és format per pantalles de formigó que deixen a la vista les juntes entre els reforços portants i els tancaments, que són prefabricats. Es tracta d’una concepció de l’espai museístic que posa tota la cura en la relació entre un cert tipus d’obres i l’entorn arquitectònic, una síntesi entre art i arquitectura que va ser una de les fites més perseguides per tota una generació d’arquitectes moderns.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'edifici de la Fundació Joan Miró és obra de Josep Lluís Sert, gran amic de Joan Miró. Va ser construït en uns terrenys cedits per l'Ajuntament de Barcelona al Parc de Montjuïc. Cap a finals dels anys seixanta, Sert i Miró comencen a pensar i a treballar en el projecte de fer un 'Museu Miró' en l''esmentat emplaçament. Des dels primers esbossos, Sert va concebre la Fundació segons els principis de l'arquitectura racionalista, amb diferents espais al voltant d'un pati central, com és tradicional en l'arquitectura mediterrània, i els lluernaris característics de la seva obra. Dissenyat per acollir la col·lecció de Joan Miró, l'edifici de Sert ha demostrat també la seva capacitat i adaptabilitat per exhibir les creacions d'altres artistes dels segles XX i XXI i continua sent un referent en l'arquitectura contemporània. L'any 1988 l'edifici de la Fundació es va ampliar per tal de guanyar més espai expositiu, donar cabuda a nous serveis i resituar les oficines. El projecte d'ampliació va anar a càrrec de Jaume Freixa, amic i deixeble de Sert.

Autor: Fundació Joan Miró

Autors

Sobre el mapa