Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
És l’exponent més significatiu del treball de Sert a Barcelona durant la seva etapa americana. L’espai museístic és concebut com un recorregut circular entorn d’un pati que encadena diversos espais de dimensions no gaire grans, i amb una discriminació clara de les seves funcions. El recorregut es plega sobre ell mateix en cerca de la dimensió més llarga, i invita el visitant a la lentitud o a la quietud en la contemplació de les obres. La il·luminació específica de cada àmbit combina la llum zenital, repartida i matisada, i la llum provinent dels tancaments vidrats, que ofereixen un cert contacte visual amb el jardí dels voltants. A més del pati central, dos patis més, al nord i a l’est, relacionen l’espai de la Fundació amb la visió panoràmica de la ciutat. La coberta també és entesa com a espai d’exposicions. Tot el sistema murari és format per pantalles de formigó que deixen a la vista les juntes entre els reforços portants i els tancaments, que són prefabricats. Es tracta d’una concepció de l’espai museístic que posa tota la cura en la relació entre un cert tipus d’obres i l’entorn arquitectònic, una síntesi entre art i arquitectura que va ser una de les fites més perseguides per tota una generació d’arquitectes moderns.
L'edifici de la Fundació Joan Miró és obra de Josep Lluís Sert, gran amic de Joan Miró. Va ser construït en uns terrenys cedits per l'Ajuntament de Barcelona al Parc de Montjuïc.
Cap a finals dels anys seixanta, Sert i Miró comencen a pensar i a treballar en el projecte de fer un 'Museu Miró' en l''esmentat emplaçament. Des dels primers esbossos, Sert va concebre la Fundació segons els principis de l'arquitectura racionalista, amb diferents espais al voltant d'un pati central, com és tradicional en l'arquitectura mediterrània, i els lluernaris característics de la seva obra. Dissenyat per acollir la col·lecció de Joan Miró, l'edifici de Sert ha demostrat també la seva capacitat i adaptabilitat per exhibir les creacions d'altres artistes dels segles XX i XXI i continua sent un referent en l'arquitectura contemporània.
L'any 1988 l'edifici de la Fundació es va ampliar per tal de guanyar més espai expositiu, donar cabuda a nous serveis i resituar les oficines. El projecte d'ampliació va anar a càrrec de Jaume Freixa, amic i deixeble de Sert.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Fundació Joan MiróJosep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert
Fundació Joan Miró
Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert
És l’exponent més significatiu del treball de Sert a Barcelona durant la seva etapa americana. L’espai museístic és concebut com un recorregut circular entorn d’un pati que encadena diversos espais de dimensions no gaire grans, i amb una discriminació clara de les seves funcions. El recorregut es plega sobre ell mateix en cerca de la dimensió més llarga, i invita el visitant a la lentitud o a la quietud en la contemplació de les obres. La il·luminació específica de cada àmbit combina la llum zenital, repartida i matisada, i la llum provinent dels tancaments vidrats, que ofereixen un cert contacte visual amb el jardí dels voltants. A més del pati central, dos patis més, al nord i a l’est, relacionen l’espai de la Fundació amb la visió panoràmica de la ciutat. La coberta també és entesa com a espai d’exposicions. Tot el sistema murari és format per pantalles de formigó que deixen a la vista les juntes entre els reforços portants i els tancaments, que són prefabricats. Es tracta d’una concepció de l’espai museístic que posa tota la cura en la relació entre un cert tipus d’obres i l’entorn arquitectònic, una síntesi entre art i arquitectura que va ser una de les fites més perseguides per tota una generació d’arquitectes moderns.
