Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Cases Bessones a Premià de Mar

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

    Cases Bessones a Premià de Mar

  2. Garatge Catedral

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

    Garatge Catedral

  3. Mercat de la Mercè

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

    Mercat de la Mercè

    Este edificio tiene una planta rectangular con uno de los lados inclinado para adaptarse a la directriz de la calle. Se aprovecha este lado trapezoidal para construir un altillo que contiene las oficinas y dejar un porche de acceso al mercado. La estructura es de pilares y jácenas de hormigón armado que soportan una cubierta cerámica de bóvedas a la catalana. El cerramiento del mercado se realiza con muros de ladrillo y los alzados se dividen en tres franjas horizontales: la franja inferior es de ladrillo visto enrasado por la parte posterior del pilar, la franja la intermedia es de ladrillo revestido con cerámica vitrificada enrasado por la parte frontal del pilar y la franja superior se corresponde con la sección de la cubierta. La diferencia entre las dos primeras franjas horizontales coincide con la altura de las paradas en el interior. La iluminación también se produce a través de las fachadas aprovechando la sección curva de la cubierta que genera unos lucernarios. En la franja intermedia de las fachadas se han practicado unas ranuras verticales muy estrechas que generan un ritmo arquitectónico y refuerzan la entrada de luz. En las oficinas, estas mismas ranuras son más anchas para ver el exterior.
  4. Mercat de la Guineueta

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, Jordi Ribas

    Mercat de la Guineueta

  5. Mercat de Felip II

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, Jordi Ribas

    Mercat de Felip II

  6. Habitatges Darder

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

    Habitatges Darder

  7. Edifici Colom

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

  8. Ampliació del Col·legi de les RR. MM. Dominiques de l'Anunciació

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

    Ampliació del Col·legi de les RR. MM. Dominiques de l'Anunciació

  9. Casa Sant Antoni

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

    Casa Sant Antoni

  10. Conjunt Residencial Roma 2000

    Josep Anglada Rosselló, Francesc Mitjans Miró, Antoni Pineda i Gualba

    El conjunto está formado por 498 viviendas repartidas en tres bloques lineales de 13 plantas y tres torres de 19 plantas, situados en tres hileras que se cierran lateralmente por edificios de baja altura destinados a locales comerciales y oficinas. Las tres torres de 19 plantas, alineadas junto a la avenida de Roma –donde transcurrían las vías ahora enterradas del trazado ferroviario que conecta con la Estación de Sants–, así como el resto del conjunto se integran a un contexto urbano caracterizado por hallarse en uno de los límites de la trama urbana del Ensanche, anexo a una área de nueva centralidad, claramente diferenciada por su multiplicidad de usos y la abundancia de edificios en altura. Tanto en las torres como en los bloques, todas las viviendas son pasantes, sin patios interiores y con ventilación cruzada a través de las dos fachadas. La terraza corrida, conformando una doble piel por delante de las zonas de estar y dormitorios principales, y la circulación adicional interior a través de la zona de baños son soluciones típicas en los edificios de vivienda colectiva de Francesc Mitjans, aplicadas también a este conjunto. La disposición de las lamas horizontales de las zonas de cocinas y tendedero pretende dignificar las fachadas donde se ubican estos espacios de servicio y la ventilación de los accesos verticales. El diseño de la textura en los hastiales ciegos de hormigón visto de todos los edificios y la forma ligeramente arqueada de las fachadas de las torres se utilizan como recursos arquitectónicos que, junto a la ubicación relativa y dimensiones armónicas de sus volúmenes dotan al conjunto de una especial relevancia. Este conjunto residencial es el más representativo de la obra de Mitjans entre otros de similar escala realizados en Barcelona por aquellos años. En él se puede observar su visión claramente identificada con los cánones genuinos del movimiento moderno, compatibilizándolos con las trazas de la estructura urbana preexistente, teniendo presente el encaje de la nueva pieza proyectada en el singular emplazamiento en que se halla.
  11. Casa Xemeneies

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

    Casa Xemeneies