Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (17)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (20)

  1. Mercat de la Mercè

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González

    Mercat de la Mercè

    Aquest edifici té una planta rectangular amb un dels costats inclinat per adaptar-se a la directriu del carrer. S'aprofita aquest costat trapezoïdal per construir un altell que conté les oficines i deixar un porxo d'accés al mercat. L'estructura és de pilars i jàsseres de formigó armat que suporten una coberta ceràmica de voltes a la catalana. El tancament del mercat es realitza amb murs de maó i els alçats es divideixen en tres franges horitzontals: la franja inferior és de maó vist enrasat per la part posterior del pilar, la franja intermèdia és de maó revestit amb ceràmica vitrificada enrasat per la part frontal del pilar i la franja superior es correspon amb la secció de la coberta. La diferència entre les dues primeres franges horitzontals coincideix amb l'alçada de les parades a l'interior. La il·luminació també es produeix a través de les façanes aprofitant la secció corba de la coberta que genera unes lluernes. A la franja intermèdia de les façanes s'han fet unes ranures verticals molt estretes que generen un ritme arquitectònic i reforcen l'entrada de llum. A les oficines, aquestes mateixes ranures són més amples per veure l'exterior.
  2. Les Escales Park

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert

    Les Escales Park

    El projecte es va fer en dues fases, ja que va ser necessari prescindir d’uns blocs projectats inicialment i compensar l’edificabilitat disponible en un terreny de dimensions més reduïdes. El conjunt és format per l’agregació d’una unitat repetida que conté dos habitatges dúplex. Cada unitat té dues parets cegues a banda i banda que permeten l’agregació amb la unitat veïna. A les façanes assolellades s’hi col·loca la sala d’estar, disposada en L i amb una gran terrassa coberta al davant. A les façanes al nord hi ha les cuines, els menjadors i les galeries de servei. S’accedeix a la planta dels dormitoris a través d’una escala situada a la paret lateral, acompanyada en alguns casos per un buit sobre la sala d’estar. La combinació de la simetria amb la serialitat o el sistema d’agregació d’unitats reflecteixen una interpretació dels conceptes del racionalisme que és pròpia de la dècada dels seixanta.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Fundació Joan Miró

  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Les Escales Park

  5. Fundació Joan Miró

    Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert

    Fundació Joan Miró

    És l’exponent més significatiu del treball de Sert a Barcelona durant la seva etapa americana. L’espai museístic és concebut com un recorregut circular entorn d’un pati que encadena diversos espais de dimensions no gaire grans, i amb una discriminació clara de les seves funcions. El recorregut es plega sobre ell mateix en cerca de la dimensió més llarga, i invita el visitant a la lentitud o a la quietud en la contemplació de les obres. La il·luminació específica de cada àmbit combina la llum zenital, repartida i matisada, i la llum provinent dels tancaments vidrats, que ofereixen un cert contacte visual amb el jardí dels voltants. A més del pati central, dos patis més, al nord i a l’est, relacionen l’espai de la Fundació amb la visió panoràmica de la ciutat. La coberta també és entesa com a espai d’exposicions. Tot el sistema murari és format per pantalles de formigó que deixen a la vista les juntes entre els reforços portants i els tancaments, que són prefabricats. Es tracta d’una concepció de l’espai museístic que posa tota la cura en la relació entre un cert tipus d’obres i l’entorn arquitectònic, una síntesi entre art i arquitectura que va ser una de les fites més perseguides per tota una generació d’arquitectes moderns.
  6. Habitatges i Oficines Sarrià

    Bonell i Gil Arquitectes, Ribas & Ribas Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, José Ribas Folguera, José Ribas i González, Francesc Rius i Camps

    Habitatges i Oficines Sarrià

    ELS HABITATGES Formen part d’un conjunt d’edificis destinats a habitatges i oficines resultat de la transformació dels antics terrenys del club de futbol R.C.D. Espanyol. El projecte sorgeix de la definició d’una peça urbana homogènia però que respon a distintes concepcions volumètriques amb diferents opcions d’habitatge. Blocs de gran dimensió i petits edificis d’habitatge plurifamiliar donen la resposta adequada a la volumetria dels edificis de la ronda General Mitre, Ricardo Villa o Dr. Fleming. LES OFICINES Dos edificis, amb el protagonisme de la torre de 54 metres d’alçada, són l’element de referència a l’Avinguda de Sarrià. Són edificis d’una gran senzillesa en els quals la concentració de serveis permet plantes diàfanes que possibiliten diferents distribucions d’oficines. El tractament envidrat de les façanes, amb voladius de protecció solar, fa que els edificis es presentin amb una gran sensació de lleugeresa i transparència.
  7. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Habitatges i Oficines Sarrià

Bibliografia

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.