Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Memòria
L’edifici, orientat de nord a sud, recolza els habitatges a banda i banda i deixa quatre patis ben folgats per on respiren les estances interiors. Un sistema estructural de pantalles de formigó permet encaixar amb una gran netedat quatre habitatges per replà, i cada habitatge s’organitza en dues crugies: la més petita conté la cuina, el menjador i la sala d’estar, mentre que la més gran conté els dormitoris. Un sistema de variants per a les obertures permet esbiaixar les finestres cap al sud i modelar el gran pla de façana com un teixit variat i tridimensional, on la plaqueta ceràmica es combina amb el formigó dels cèrcols i dels díedres que sostenen les tribunes.
Este conjunto de viviendas se sitúa en una de las gran arterias de entrada a la ciudad. Con la voluntad de obtener las mejores condiciones de asoleo de este bloque lineal dispuesto en un eje norte-sur, las ventanas se conforman en tribuna, según unos triángulos en saledizo respecto a la fachada, abiertos a sur y cerrados a norte. El programa de las viviendas, de 75 m2, con tres dormitorios, cocina, salón comedor, lavaderos y un baño, se organiza mediante unos amplios patios centrales, a los que dan el lavadero y un dormitorio, quedando a fachada dos dormitorios y la sala.
Los apartamentos se personalizan a través de alteraciones del tipo que se traducen en un número y disposición de ventanas y cuartos diferentes, logrando siete tipos distintos de fachada para cada vivienda;
Todo ello confiere una vibración a la fachada y unas diferencias internas en los apartamentos que, dentro de una patente economía de recursos, huye de las tipologías repetitivas de la vivienda económica y su pobreza compositiva.
Conjunt de 121 habitatges (54 m2) en una via d’accés a Barcelona. La disposició i dimensions del bloc estaven establertes en el Pla urbanístic de la zona. La direcció N-S va permetre situar habitatges a les dos façanes amb assolellament pel mati o per la tarda, deixant al mig un gran pati que pràcticament divideix el conjunt en dos blocs quasi independents. D'acord amb tot això, les finestres sobresurten formant unes petites tribunes en voladís, amb obertura al S. i tancament massís al N. Les finestres tenen diverses posicions que permeten diferents utilitzacions de les habitacions. Aquestes diferents disposicions estan ordenades segons un complex ritme geomètric preestablert, que trenca la successió dels petits mòduls dels pisos, per que el conjunt mantingui ordre i unitat a la gran escala de l'edifici a pesar de la gran quantitat de finestres. La façana esta recoberta de plaques de ceràmica marró fosc, amb els voladissos de formigó vist.
