Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El conjunt ocupa tota l'illa compresa entre els carrers de Jacas, Marañón, Maragall i Claret. És un edifici aïllat, d'organització complexa, format per dos cossos disposats perpendicularment respecte d'un altre cos central. Inclou diverses dependències, amb inclusió d'una capella i una torre emmerletada. Les cobertes són en general de teula a dues vessants. La construcció presenta obertures de diverses tipologies que es troben emmarcades en maó. Hi ha diversos accessos a l'edifici, que es troba envoltat d'un jardí. A la part posterior, el Redós de Sant Josep ha estat objecte de diverses obres d'ampliació. L' asil del Redós de Sant Josep i de Sant Pere va ser construït l'any 1901, segons projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà. A l'Arxiu Històric de Ribes apareix documentada amb data de 1947, la sol·licitud a l'Ajuntament d'obres d'ampliació de l'edifici, d'acord amb els plànols signats per l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Conjunt arquitectònic construït a la part central d'un jardí que ocupa una illa sencera del nucli de Ribes, entre els carrers Doctor Marañón, Josep Pere Jacas, Joan Maragall i Sant Antoni Maria Claret. El volum principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes i està constituït per tres cossos. El cos central és superior en alçada i destaca respecte els altres, amb la coberta a dues vessants. Aquest incorpora un portal d'arc pla motllurat, sobre el qual hi ha un timpà de pedra esculpit amb una figura que abraça els escuts pontificals i les bandes inscrites: "REDOS DE ST JOSEPH Y ST PERE / ANY 1901", envoltades d'ornamentació floral. Sobre el timpà hi ha tres grups de tres obertures de diferent tipologia, fins a la creu de pedra que remata l'edifici. Els cossos laterals presenten una finestra a la planta baixa i una finestral geminada amb ornamentació ceràmica al pis superior. El nivell sota coberta està obert amb petits pòrtics ceràmics. A banda i banda d'aquest volum n'hi ha un altre de mateixa alçada i coberta a tres vessants, situats en perpendicular respecte el principal formant una "T". Tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i, com la resta del conjunt, estan construïts segons una marcada simetria. El volum de ponent té les obertures de la planta baixa i el pis són totes d'arc pla de pedra amb una petita incisió conopial i brancals ceràmics. Aquestes es separen de les del nivell superior a través d'una imbricació, i són d'arc rebaixat ceràmic. De la part posterior en sobresurt una torre de planta quadrangular coronada amb merlets esglaonats ceràmics. El volum de sol ixent presenta obertures triforades ceràmiques de perfil mixtilini a la façana, i d'arc mixtilini ceràmic a la resta de façanes. A la façana de tramuntana hi ha la capella del conjunt, de planta rectangular, al costat de la qual s'hi van afegir cossos amb posterioritat. Tots els volums conflueixen en un pati central o claustre delimitat amb arcs rebaixats ceràmics, on hi ha un destacat pou amb estructura de forja. Sobre els arcs hi ha inscrites les següents frases: "Sens caritat no sabs amar", "Si no pots donar desitja donar", "Qui es en caritat es en gracia de Deu" i "Tanta caritat pots haver com pots voler". A l'interior de l'edifici s'hi conserven alguns dels sostres originals, pintats amb ornamentació floral, i el paviment de mosaic. El parament dels murs és de paredat comú vist, amb les cornises i emmarcaments ceràmics i els angles cantoners i els sòcols de pedra imitant carreus. La finca es troba tancada per un baluard que s'obre amb un portal a ponent i un altre a migdia. A la façana de sol ixent s'ha fet una ampliació de l'asil amb una construcció moderna. El Redós de Sant Josep i Sant Pere va ser construït entre els anys 1901 i 1905 per l'arquitecte Josep Font i Gumà, gràcies a una donació feta pels germans "americanos" Josep i Pere Jacas. L'any 1947 l'edifici va ser ampliat, segons projecte de l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny. Segons una placa inscrita d'una de les façanes de l'edifici, datada de l'any 1948, les famílies Cristòfor Mestre i Puig Miret van fer una donació a l'asil, hem de suposar per sufragar les obres d'ampliació. Des dels seus inicis, l'asil - hospital va ser gestionat per les Germanes Darderes, fins l'any 2005, moment en el qual va passar a mans de la Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació