Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Illa de Cases Pallars

  • Illa de Cases Pallars

  • Illa de Cases Pallars

  • Illa de Cases Pallars

  • Illa de Cases Pallars

  • Illa de Cases Pallars

  • Illa de Cases Pallars

  • Illa de Cases Pallars

Memòria

L’edifici respon al propòsit de racionalitzar l’habitatge social a partir del referent de l’illa Cerdà. El bloc tipus conté quatre habitatges, amb un petit celobert al mig que serveix els dormitoris. Cada bloc queda clarament separat del bloc veí per un tall que conté l’escala i els safarejos. L’habitatge tipus consta de dues crugies, una per als dormitoris i l’altra per a la cuina i els serveis. El conjunt, de PB + 5, crea una façana ritmada gràcies a la diferenciació volumètrica dels cossos. El projecte té cura simultàniament de totes les escales de treball: des dels estàndards de l’habitatge mínim fins al control de la forma urbana.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Es tractava de projectar i construir un grup de cases molt econòmiques, partint sempre de la realitat estricta dels anys 50, és a dir, acceptant –i aprofitant—els baixos nivells de les tècniques i els oficis de la construcció, la neutralitat expressiva de l’urbanisme, l’escàs poder social i econòmic dels usuaris recent immigrants amb estàndards baixos de confortabilitat, uns preus de lloguer condicionats als sous que els usuaris cobraven a la fàbrica promotora de l’operació. Es tractava, sobretot, de no fer volar coloms amb la idea de què la solució de l’habitatge popular en massa obligava inventar noves tipologies de mòdul i d’agregació i nous sistemes de construcció enfocats cap a utopies de la industrialització. Murs de carga construïts amb maó, finestres de llums petites, concentració de serveis, cobertes inclinades de teula, escales amb murs continus i lloses de formigó. Forma urbana amb mansana tancada i edificació continua. En general, serveis mínims, menys del què avui obliguen la major part de normatives. En resum: una arquitectura pobra que utilitza la pobresa per obrir una nova línia estètica i per afirmar amb to contestatari que les urgències socials si no tenen un aparell d’investigació al seu servei (car i ple de dificultats) només poden trobar solucions provisionals en la utilització de paisatges i continguts –urbans o suburbans—que, si parléssim en termes operístics, gairebé en podríem dir “veristes”.

Autor: MBM Arquitectes

Autors

Sobre el mapa