Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatges Tokio

  • Habitatges Tokio

  • Habitatges Tokio

  • Habitatges Tokio

  • Habitatges Tokio

  • Habitatges Tokio

  • Habitatges Tokio

  • Habitatges Tokio

Memòria

Este edificio está completamente aislado y cuenta con la mejor orientación hacia el interior de manzana, donde se encuentra la plaza Jardins Tòquio. A pesar de sus holgadas dimensiones, sólo tiene dos viviendas por rellano, con la particularidad de que el ático y el sobreático se agrupan en una sola vivienda, diseñada especialmente para la soprano catalana Victòria dels Àngels. Casi todas las características de este edificio se pueden relacionar con los cinco puntos de arquitectura moderna de Le Corbusier, aunque con algunos matices que lo hacen muy singular. El edificio está levantado sobre pilotis de hormigón armado y el vestíbulo está separado de las fachadas. Este vestíbulo consiste en una caja completamente de vidrio, con lunas de superficie muy grande. También está separado del suelo, creando una línea de sombra que refuerza la sensación de ligereza del edificio. Justo a la entrada, se ha dispuesto una fuente con un chorro de agua que provoca un sonido muy agradable al entrar. La planta libre se manifiesta a través de la estructura y de las generosas dimensiones de las viviendas, con las zonas de día hacia el interior de manzana. La fachada está revestida con un aplacado de piedra blanca y, en vez de ventanas apaisadas, cuenta con un conjunto de terrazas encajadas en el volumen. La terraza jardín empieza en el ático de la soprano y se prolonga en el sobreático, protegido con un cerramiento de brezo que es visible desde la calle y produce un efecto plástico muy interesante, resuelto con gran precisión, como si fuera una obra de arte.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa