Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

Memòria

El Jardí Botànic de Barcelona s’estén per la banda superior de la muntanya de Montjuïc que mira a Barcelona, i té unes vistes espectaculars sobre la ciutat. Es tracta d’un jardí on conviuen, ordenades per àrees geogràfiques, espècies vegetals de les zones del món on es dóna clima mediterrani. Per tant les espècies que hi trobem s’aclimaten bé a la ciutat i es poden exhibir a l’aire lliure. El jardí es crea acomodant una geometria de camins entrecreuats entre si formant triangles (s’hi pot distingir clarament un circuit principal que fa la visita molt fàcil) adaptada d’una manera molt natural a una falda amb pendents desiguals. Aquest ordre geomètric poderós va servir als arquitectes per a ordenar el parc d’entrada, i es veurà substituït, amb el temps (ja passa a algunes zones del parc) per un ordre vegetal que és el resultat d’una plantació intel·ligent de sotabosc, arbustos i arbres que amb el temps aniran creixent i donant a tot el conjunt un ordre natural tan lògic com l’artificial. Els dos conviuen, actualment, a la perfecció en diverses zones del parc. La paleta de materials artificials és bàsica: tanques de fusta, ferro oxidat i formigó. Els edificis auxiliars es construeixen, també, amb aquests materials. Cal destacar el bellíssim institut que corona el parc, un prisma que levita a uns metres de terra i que deixa una finestra correguda de ferro rovellat com a mirador privilegiat de la ciutat. El conjunt constitueix un dels espais urbans més bells de la ciutat, i la multiplicitat de recorreguts que crea la seva geometria de camins en fa un lloc molt agradable per a fer-hi una estada llarga.

Autor: Jaume Prat Ortells

Font: APP BCN Arquitectura

El jardí Botànic es construeix sobre una superfície d’unes 14 hectàrees a la muntanya de Montjuïc, davant de l’Anella Olímpica, en un terreny que els últims cent anys era un abocador de residus de tota mena. Per aquest motiu es van demanar fons a la Comunitat Europea per reciclar aquest antic abocador i convertir-lo en el nou Jardí Botànic de Barcelona. El projecte es realitza totalment amb estrictes criteris de sostenibilitat i eliminació de les barreres físiques. Per construir la nova topografia s’utilitza la terra armada de la pròpia muntanya, s’emprean materials reciclables i ecològics, pel vallat, etc. Un sistema de reg integral que des de l’ordinador central activa mitjançant una emisora de radio les diferents electro-vàlvules, assistit per energia fotovoltaica també per la il·luminació de l’abalisament d’emergència. videntment, tots els criteris de plantació, al agrupar plantes de zones amb climes similars, també es realitzen de manera sostenible juntant les flores homoclilmàtiques mediterranies, California, Xile, Sud-Âfrica, Australia i els nostres mediterranis oriental i occidental. El traçat del jardí es fonament en questions botàniques d’ecosistemes, utilitzant el concepte de convergència morfològica. Es pretén així convertir-lo en una eina de gran valor científic, pedagògic i d’oci. El mètode adoptat, que en certa manera pot ser qualificat d’ultra-artificial, acaba per assumir la pròpia dimensió fractal de la natura, aconseguint una síntesi entre equilibri ecològic de les plantacions i l’artificialitat que dona al territori la infraestructura construïda. La lògica intervenció es produeix sense escala. La dimensió final de les intervencions és aliena als mecanismes projectuals, el traçat inicial i la mesura no son necessaris per aprofondir en el projecte. Serà la utilització de la malla triangular la que anirà facetant i fractalitzant el paisatge a la vegada que soluciona les complexes demandes del projecte, drenantge, circulacions, reg… Així serà el propi lloc, el que subministra les pautes de la intervenció fent sorgir les seves condicions morfològiques i topogràfiques les formes del nou paisatge.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Jardí Botànic de Barcelona

    Josep Lluís Canosa Magret, Carlos Ferrater i Lambarri, Bet Figueras

    Jardí Botànic de Barcelona

    El Jardí Botànic de Barcelona s’estén per la banda superior de la muntanya de Montjuïc que mira a Barcelona, i té unes vistes espectaculars sobre la ciutat. Es tracta d’un jardí on conviuen, ordenades per àrees geogràfiques, espècies vegetals de les zones del món on es dóna clima mediterrani. Per tant les espècies que hi trobem s’aclimaten bé a la ciutat i es poden exhibir a l’aire lliure. El jardí es crea acomodant una geometria de camins entrecreuats entre si formant triangles (s’hi pot distingir clarament un circuit principal que fa la visita molt fàcil) adaptada d’una manera molt natural a una falda amb pendents desiguals. Aquest ordre geomètric poderós va servir als arquitectes per a ordenar el parc d’entrada, i es veurà substituït, amb el temps (ja passa a algunes zones del parc) per un ordre vegetal que és el resultat d’una plantació intel·ligent de sotabosc, arbustos i arbres que amb el temps aniran creixent i donant a tot el conjunt un ordre natural tan lògic com l’artificial. Els dos conviuen, actualment, a la perfecció en diverses zones del parc. La paleta de materials artificials és bàsica: tanques de fusta, ferro oxidat i formigó. Els edificis auxiliars es construeixen, també, amb aquests materials. Cal destacar el bellíssim institut que corona el parc, un prisma que levita a uns metres de terra i que deixa una finestra correguda de ferro rovellat com a mirador privilegiat de la ciutat. El conjunt constitueix un dels espais urbans més bells de la ciutat, i la multiplicitat de recorreguts que crea la seva geometria de camins en fa un lloc molt agradable per a fer-hi una estada llarga.
  2. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

    Premi Ciutat de Barcelona

    Jardí Botànic de Barcelona

    Josep Lluís Canosa Magret, Carlos Ferrater i Lambarri, Bet Figueras

  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Exteriors

    Premi FAD

    Jardí Botànic de Barcelona

    Josep Lluís Canosa Magret, Carlos Ferrater i Lambarri, Bet Figueras

  4. Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona CSIC

    Carlos Ferrater i Lambarri

    Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona CSIC

    L’edifici de l’ Institut Botànic, un centre dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques, es situa a la cota més alta del Jardí Botànic de Barcelona a la vessant de la muntanya de Montjuïc juntament amb l’Anell Olímpic. L’edifici s’orienta sobre l’ala nord-est del jardí, la zona dedicada als fitoepisodis del Mediterrani occidental i el Nord d’Àfrica, amb vistes sobre la ciutat de Barcelona. S’estructura com una línia horitzontal que interseca el terreny natural en pendent a manera de frontissa entre dues cotes topogràfiques. D’aquesta manera la secció permet organitzar els diferents programes amb accessos independents des de la carretera posterior i des de la trama de camins del jardí. L’ institut Botànic es desdobla en tres nivells diferenciats atenent el seu programa: – Un primer nivell subterrani ubicat al gran vas de formigó que configura els fonaments i que conté, amb una climatització específica, els dipòsits de plantes, llibres, el gran herbolari, així com les instal·lacions i la petita àrea de treball ambdues il·luminades i ventilades mitjançant patis. Aquesta planta actua com a contrapès estructural del mecanisme constructiu de les plantes superiors; un conjunt de pantalles, murs, jàsseres de formigó armat que organitzen el programa i sostenen el nivell intermedi a la cota del jardí i dels que se’n suspèn la planta superior a nivell de la plataforma d’accés i aparcament posterior. – En el nivell intermedi, comunicat amb la xarxa de camins del Jardí Botànic, s’ubiquen la sala polivalent i el Museu Salvador, l’àrea d’exposicions i la cafeteria-restaurant. Tots ells amb accés al públic que visita el Jardí. – En el nivell superior es situa l’àrea restringida destinada als científics; la biblioteca, les zones d’investigació i laboratoris i l’àrea d’administració. Les crugies de sis metres van adaptant-se a les diferents sol·licitacions estructurals i d’ il·luminació composant un continu en el que les volades es van fent més potents a mesura que la caiguda topogràfica del terreny es va accentuant. En la construcció s’utilitzen els mateixos materials ja presents en la construcció del jardí; el formigó vist i l’acer corten.
  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona CSIC

    Carlos Ferrater i Lambarri

  6. Ampliació del Jardí Botànic de Barcelona

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

    Ampliació del Jardí Botànic de Barcelona

    A partir dels requeriments del Jardí Botànic de Barcelona -l’ampliació del Banc de Germoplasma i una reorganització dels espais de treball- es planteja racionalitzar els usos de les oficines actuals i colonitzar el semicercle N (construït sobre el dipòsit d’aigües d’ aigües de reg). D’aquesta manera, es conserva l’actual empremta del traçat circular del paisatge a l’entorn del pati de maniobres. El programa d’usos actual preveu ampliar substancialment el Banc de Germoplasma que representa una peça clau en els programes de conservació del Jardí i el paper que ha d’assumir en relació a la conservació de la flora silvestre catalana en un futur pròxim. La millor solució i més lògica sembla la cobertura dels molls de descàrrega de l’edifici de manteniment del Jardí que anomenem Semicercle N que actualment està destinat a magatzems. Aquesta solució és possible des de l’ habilitació dels espais per a amuntegament de material, substrats i maquinària a l’extrem S del Jardí. Es proposa cobrir els actuals molls de descàrrega de tal manera que s’habiliti un nivell sencer, a excepció del que es troba situat a l’extrem dret, ja que segons les cotes extretes de l’últim estudi topogràfic mitjançant un petit desnivell executat a la cota del camí inferior és possible desdoblar la planta i ubicar així un nou espai d’ús públic per al Jardí. La incorporació de personal femení en les tasques de manteniment del jardí botànic feia insuficients les previsions que s’establiren al seu dia en relació a les instal·lacions higièniques i de treball. Era convenient segregar un espai de dutxes i vestuaris més gran que l’actual per a separar els vestuaris dels sanitaris. La cobertura que s’hi planteja, proposada al seu dia en previsió del creixement de les necessitats del Jardí, sembla poc complexa ja que part de les pantalles i de la fonamentació són preexistents. Finalment, es plantegen altres millores per als usuaris en l’ utilització del pati de maniobres i de treball com són, per una banda, la pavimentació d’una vorera de formigó perimetral al cercle anterior i, per altra banda, la protecció de la incidència solar de l’interior de les oficines mitjançant una pèrgola, que també serveix per a transitar d’un espai a l’altre sense mullar-se en cas de pluges.
  7. Ampliació de l'Edifici de Manteniment del Jardí Botànic de Barcelona

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

    Ampliació de l'Edifici de Manteniment del Jardí Botànic de Barcelona

    Donats els requeriments des del Jardí Botànic de Barcelona d’ampliació del Banc de Germoplasma i una reorganització dels espais de treball, plantegem racionalitzar els usos de les oficines actuals i colonitzar el semicercle N (construït sobre el dipòsit d’aigües de rec). D’aquesta manera, conservem l’actual petjada de la traça circular al paisatge al voltant del pati de maniobres . El programa d’usos actual preveu ampliar substancialment el banc de germoplasma, peça clau en els programes de conservació del jardí i en el paper que ha de fer en relació a la conservació de la flora silvestre catalana en un futur proper. La millor i més lògica solució sembla fer-ho a partir de la cobertura dels molls de descàrrega de l’edifici de manteniment del Jardí, en el que anomenem Semicercle N actualment destinat a magatzems. Aquesta solució és possible des de que es van habilitar espais per acopis de materials, substrats i maquinària a l’extrem S del Jardí. Es proposa cobrir els actuals molls de descàrrega de tal manera que s’habiliti un nivell sencer , llevat del situat a l’extrem dret, donat que, segons les cotes extretes de l’últim estudi topogràfic, permeten mitjançant un petit desnivell executat a la cota del camí inferior, desdoblar la planta i ubicar així un nou espai d’ús públic pel Jardí. La incorporació de personal femení a les tasques de manteniment del jardí botànic feia insuficients les previsions que s’establiren en el seu dia pel que fa a les instal·lacions higièniques i de treball. Era convenient segregar un espai de dutxes i vestuaris més gran que l’actual en el que es separessin els vestuaris dels sanitaris. La cobertura que es planteja, ja fou proposada en el seu dia en previsió del creixement de les necessitats del Jardí per la qual cosa la realització dels treballs d’adequació de l’edifici del Semicercle N sembla poc complexa, donat que part de les pantalles i de la fonamentació són preexistents. D’altra banda, plantegem unes altres millores pels usuaris en l’ ús del pati de maniobres i de treball que són les de pavimentar una vorera de formigó perimetral al cercle interior i, la de protegir de la incidència solar a l’interior de les oficines mitjançant una pèrgola, per tal de què es pugui transitar d’un espai a un altre sense mullar-se en cas de pluges.