Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

  • Jardí Botànic de Barcelona

Memòria

El Jardí Botànic de Barcelona s’estén per la banda superior de la muntanya de Montjuïc que mira a Barcelona, i té unes vistes espectaculars sobre la ciutat. Es tracta d’un jardí on conviuen, ordenades per àrees geogràfiques, espècies vegetals de les zones del món on es dóna clima mediterrani. Per tant les espècies que hi trobem s’aclimaten bé a la ciutat i es poden exhibir a l’aire lliure. El jardí es crea acomodant una geometria de camins entrecreuats entre si formant triangles (s’hi pot distingir clarament un circuit principal que fa la visita molt fàcil) adaptada d’una manera molt natural a una falda amb pendents desiguals. Aquest ordre geomètric poderós va servir als arquitectes per a ordenar el parc d’entrada, i es veurà substituït, amb el temps (ja passa a algunes zones del parc) per un ordre vegetal que és el resultat d’una plantació intel·ligent de sotabosc, arbustos i arbres que amb el temps aniran creixent i donant a tot el conjunt un ordre natural tan lògic com l’artificial. Els dos conviuen, actualment, a la perfecció en diverses zones del parc. La paleta de materials artificials és bàsica: tanques de fusta, ferro oxidat i formigó. Els edificis auxiliars es construeixen, també, amb aquests materials. Cal destacar el bellíssim institut que corona el parc, un prisma que levita a uns metres de terra i que deixa una finestra correguda de ferro rovellat com a mirador privilegiat de la ciutat. El conjunt constitueix un dels espais urbans més bells de la ciutat, i la multiplicitat de recorreguts que crea la seva geometria de camins en fa un lloc molt agradable per a fer-hi una estada llarga.

Autor: Jaume Prat Ortells

Font: APP BCN Arquitectura

El jardí Botànic es construeix sobre una superfície d’unes 14 hectàrees a la muntanya de Montjuïc, davant de l’Anella Olímpica, en un terreny que els últims cent anys era un abocador de residus de tota mena. Per aquest motiu es van demanar fons a la Comunitat Europea per reciclar aquest antic abocador i convertir-lo en el nou Jardí Botànic de Barcelona. El projecte es realitza totalment amb estrictes criteris de sostenibilitat i eliminació de les barreres físiques. Per construir la nova topografia s’utilitza la terra armada de la pròpia muntanya, s’emprean materials reciclables i ecològics, pel vallat, etc. Un sistema de reg integral que des de l’ordinador central activa mitjançant una emisora de radio les diferents electro-vàlvules, assistit per energia fotovoltaica també per la il·luminació de l’abalisament d’emergència. videntment, tots els criteris de plantació, al agrupar plantes de zones amb climes similars, també es realitzen de manera sostenible juntant les flores homoclilmàtiques mediterranies, California, Xile, Sud-Âfrica, Australia i els nostres mediterranis oriental i occidental. El traçat del jardí es fonament en questions botàniques d’ecosistemes, utilitzant el concepte de convergència morfològica. Es pretén així convertir-lo en una eina de gran valor científic, pedagògic i d’oci. El mètode adoptat, que en certa manera pot ser qualificat d’ultra-artificial, acaba per assumir la pròpia dimensió fractal de la natura, aconseguint una síntesi entre equilibri ecològic de les plantacions i l’artificialitat que dona al territori la infraestructura construïda. La lògica intervenció es produeix sense escala. La dimensió final de les intervencions és aliena als mecanismes projectuals, el traçat inicial i la mesura no son necessaris per aprofondir en el projecte. Serà la utilització de la malla triangular la que anirà facetant i fractalitzant el paisatge a la vegada que soluciona les complexes demandes del projecte, drenantge, circulacions, reg… Així serà el propi lloc, el que subministra les pautes de la intervenció fent sorgir les seves condicions morfològiques i topogràfiques les formes del nou paisatge.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autors

Sobre el mapa