Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

  • Jardín Botánico de Barcelona

Memoria

El Jardí Botànic de Barcelona s’estén per la banda superior de la muntanya de Montjuïc que mira a Barcelona, i té unes vistes espectaculars sobre la ciutat. Es tracta d’un jardí on conviuen, ordenades per àrees geogràfiques, espècies vegetals de les zones del món on es dóna clima mediterrani. Per tant les espècies que hi trobem s’aclimaten bé a la ciutat i es poden exhibir a l’aire lliure. El jardí es crea acomodant una geometria de camins entrecreuats entre si formant triangles (s’hi pot distingir clarament un circuit principal que fa la visita molt fàcil) adaptada d’una manera molt natural a una falda amb pendents desiguals. Aquest ordre geomètric poderós va servir als arquitectes per a ordenar el parc d’entrada, i es veurà substituït, amb el temps (ja passa a algunes zones del parc) per un ordre vegetal que és el resultat d’una plantació intel·ligent de sotabosc, arbustos i arbres que amb el temps aniran creixent i donant a tot el conjunt un ordre natural tan lògic com l’artificial. Els dos conviuen, actualment, a la perfecció en diverses zones del parc. La paleta de materials artificials és bàsica: tanques de fusta, ferro oxidat i formigó. Els edificis auxiliars es construeixen, també, amb aquests materials. Cal destacar el bellíssim institut que corona el parc, un prisma que levita a uns metres de terra i que deixa una finestra correguda de ferro rovellat com a mirador privilegiat de la ciutat. El conjunt constitueix un dels espais urbans més bells de la ciutat, i la multiplicitat de recorreguts que crea la seva geometria de camins en fa un lloc molt agradable per a fer-hi una estada llarga.

Autor: Jaume Prat Ortells

Fuente: APP BCN Arquitectura

El jardí Botànic es construeix sobre una superfície d’unes 14 hectàrees a la muntanya de Montjuïc, davant de l’Anella Olímpica, en un terreny que els últims cent anys era un abocador de residus de tota mena. Per aquest motiu es van demanar fons a la Comunitat Europea per reciclar aquest antic abocador i convertir-lo en el nou Jardí Botànic de Barcelona. El projecte es realitza totalment amb estrictes criteris de sostenibilitat i eliminació de les barreres físiques. Per construir la nova topografia s’utilitza la terra armada de la pròpia muntanya, s’emprean materials reciclables i ecològics, pel vallat, etc. Un sistema de reg integral que des de l’ordinador central activa mitjançant una emisora de radio les diferents electro-vàlvules, assistit per energia fotovoltaica també per la il·luminació de l’abalisament d’emergència. videntment, tots els criteris de plantació, al agrupar plantes de zones amb climes similars, també es realitzen de manera sostenible juntant les flores homoclilmàtiques mediterranies, California, Xile, Sud-Âfrica, Australia i els nostres mediterranis oriental i occidental. El traçat del jardí es fonament en questions botàniques d’ecosistemes, utilitzant el concepte de convergència morfològica. Es pretén així convertir-lo en una eina de gran valor científic, pedagògic i d’oci. El mètode adoptat, que en certa manera pot ser qualificat d’ultra-artificial, acaba per assumir la pròpia dimensió fractal de la natura, aconseguint una síntesi entre equilibri ecològic de les plantacions i l’artificialitat que dona al territori la infraestructura construïda. La lògica intervenció es produeix sense escala. La dimensió final de les intervencions és aliena als mecanismes projectuals, el traçat inicial i la mesura no son necessaris per aprofondir en el projecte. Serà la utilització de la malla triangular la que anirà facetant i fractalitzant el paisatge a la vegada que soluciona les complexes demandes del projecte, drenantge, circulacions, reg… Així serà el propi lloc, el que subministra les pautes de la intervenció fent sorgir les seves condicions morfològiques i topogràfiques les formes del nou paisatge.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autores

Sobre el Mapa