How to get there
About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive
About us
Architects' Association of Catalonia:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Design & Development:
Nubilum Edittio
Memory
El Jardí Botànic de Barcelona s’estén per la banda superior de la muntanya de Montjuïc que mira a Barcelona, i té unes vistes espectaculars sobre la ciutat.
Es tracta d’un jardí on conviuen, ordenades per àrees geogràfiques, espècies vegetals de les zones del món on es dóna clima mediterrani. Per tant les espècies que hi trobem s’aclimaten bé a la ciutat i es poden exhibir a l’aire lliure.
El jardí es crea acomodant una geometria de camins entrecreuats entre si formant triangles (s’hi pot distingir clarament un circuit principal que fa la visita molt fàcil) adaptada d’una manera molt natural a una falda amb pendents desiguals. Aquest ordre geomètric poderós va servir als arquitectes per a ordenar el parc d’entrada, i es veurà substituït, amb el temps (ja passa a algunes zones del parc) per un ordre vegetal que és el resultat d’una plantació intel·ligent de sotabosc, arbustos i arbres que amb el temps aniran creixent i donant a tot el conjunt un ordre natural tan lògic com l’artificial. Els dos conviuen, actualment, a la perfecció en diverses zones del parc.
La paleta de materials artificials és bàsica: tanques de fusta, ferro oxidat i formigó. Els edificis auxiliars es construeixen, també, amb aquests materials. Cal destacar el bellíssim institut que corona el parc, un prisma que levita a uns metres de terra i que deixa una finestra correguda de ferro rovellat com a mirador privilegiat de la ciutat.
El conjunt constitueix un dels espais urbans més bells de la ciutat, i la multiplicitat de recorreguts que crea la seva geometria de camins en fa un lloc molt agradable per a fer-hi una estada llarga.
El jardí Botànic es construeix sobre una superfície d’unes 14 hectàrees a la muntanya de Montjuïc, davant de l’Anella Olímpica, en un terreny que els últims cent anys era un abocador de residus de tota mena.
Per aquest motiu es van demanar fons a la Comunitat Europea per reciclar aquest antic abocador i convertir-lo en el nou Jardí Botànic de Barcelona.
El projecte es realitza totalment amb estrictes criteris de sostenibilitat i eliminació de les barreres físiques.
Per construir la nova topografia s’utilitza la terra armada de la pròpia muntanya, s’emprean materials reciclables i ecològics, pel vallat, etc. Un sistema de reg integral que des de l’ordinador central activa mitjançant una emisora de radio les diferents electro-vàlvules, assistit per energia fotovoltaica també per la il·luminació de l’abalisament d’emergència.
videntment, tots els criteris de plantació, al agrupar plantes de zones amb climes similars, també es realitzen de manera sostenible juntant les flores homoclilmàtiques mediterranies, California, Xile, Sud-Âfrica, Australia i els nostres mediterranis oriental i occidental.
El traçat del jardí es fonament en questions botàniques d’ecosistemes, utilitzant el concepte de convergència morfològica. Es pretén així convertir-lo en una eina de gran valor científic, pedagògic i d’oci.
El mètode adoptat, que en certa manera pot ser qualificat d’ultra-artificial, acaba per assumir la pròpia dimensió fractal de la natura, aconseguint una síntesi entre equilibri ecològic de les plantacions i l’artificialitat que dona al territori la infraestructura construïda.
La lògica intervenció es produeix sense escala.
La dimensió final de les intervencions és aliena als mecanismes projectuals, el traçat inicial i la mesura no son necessaris per aprofondir en el projecte. Serà la utilització de la malla triangular la que anirà facetant i fractalitzant el paisatge a la vegada que soluciona les complexes demandes del projecte, drenantge, circulacions, reg…
Així serà el propi lloc, el que subministra les pautes de la intervenció fent sorgir les seves condicions morfològiques i topogràfiques les formes del nou paisatge.
